El 24 d’agost de 1842 el cel estava serè; els dies abans no havia plogut. Al matí, uns núvols molt lleigs van baixar des de Montserrat, seguint el curs del riu. A dos quarts de dues, mentre molta gent dinava, el Llobregat començava a créixer. Cregueren que seria una crescuda puntual. A les quatre, però, la crescuda del riu ja ultrapassava els límits de la memòria. Es va a tocar a sometent i generala. Moltes persones que treballaven al camp s’hagueren de refugiar dalt dels arbres fruiters; en molts casos, hi hagueren de passar la nit.
Malauradament, un nen de sis o set anys morí en ser arrossegat l’arbre on s’havia enfilat. La crescuda va afectar sis carrers de la part baixa de la vila i moltes cases, sitges, eres, mobiliari, bestiar, aus... i bona part de les masies de la marina santboiana.
Més de 100 famílies en van patir les conseqüències.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, octubre del 2004)
Imatge: El riu després d'una crescuda, el 1994 (AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada