Els tornados a casa nostra

A l’agost rebíem la noticia dels estralls causats per un tornado al nord de França. Ens han vingut a la memòria els que es van generar, el 7 de setembre de 2005, entre la desembocadura del Llobregat i el Garraf. Tot i que s’han atribuït als efectes del canvi climàtic, no per infreqüents els hem de considerar aliens a la nostra història:
El pagès santboià Pau Purcet i Casas (1788-1856) ens n’ha deixat diversos testimonis, com una forta tempesta de pluja i vent que ell va qualificar “a modo de terremoto”, que va sacsejar les “cases i el món” tot fent caure algunes parets de tàpia, va desfer teulades i arrencà arbres (nit del 15 al 16 de setembre de 1850). El 22 de maig de 1853 es va moure una gran tempesta, de trons i vent com “si fos vent terremoto” que va malmetre bona part de la collita de blat d’aquell any.
Però, per espectacular, el record que ens conta d’un episodi viscut el 9 de juny de 1819 quan, trobant-se segant un camp de Marina, va veure com s’alçava un remolí de vent, molt i molt fort, un “vent terremoto” que se li acostava amenaçador. Ell li va ensenyar la falç estesa i se li encarà tot cridant “Llibera nos, Dòmine, de tota mala voluntate! Lliberanos, Dòmine, de tota mala voluntate!”.
Als camps dels voltants volaren les garberes. Pau, amb tota la seva determinació s’anava dient: “No em vull moure. Molt serà que ell no em salvi!”. I, sigui com sigui, es va salvar.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Publicat a la revista municipal "VIURE SANT BOI" el setembre de 2008).
Imatge: Foto de mòbil feta pel vigilant del Parc Agrari, Daniel Garcia, durant els tornados del 7 de setembre de 2005.