A Sant Boi, el moment àlgid de les festes de Carnestoltes eren els balls que se celebraven als dos ateneus: Santboià i Familiar. La sana rivalitat entre ambdues entitats feia que s’esmercessin d’allò més a tenir la millor orquestra, el millor decorat..., amb la col.laboració dels respectius socis que, any rere any, se superaven en la confecció de les disfresses.
Després de la guerra, el conservadorisme institucional va recloure aquelles festes al més estricte àmbit privat. L’esforç de la Unió Esportiva Santboiana, sobretot, va permetre recuperar aquells balls un cop superats els anys més durs de la postguerra.
La democràcia va incorporar el món escolar a la celebració amb moltes rues i festes que donen llum i color als nostres espais públics durant els dies de disbauxa -controlada- que desemboquen al Dimecres de Cendra.
Després de la guerra, el conservadorisme institucional va recloure aquelles festes al més estricte àmbit privat. L’esforç de la Unió Esportiva Santboiana, sobretot, va permetre recuperar aquells balls un cop superats els anys més durs de la postguerra.
La democràcia va incorporar el món escolar a la celebració amb moltes rues i festes que donen llum i color als nostres espais públics durant els dies de disbauxa -controlada- que desemboquen al Dimecres de Cendra.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, març de 2004)
IMATGE: Tres ‘aborígens’, al ball de 1958 (Fons família Isart-Valls de l'AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada