L’any 1974 es va viure amb incertesa el destí d’una de les empreses locals més emblemàtiques: Manufacturas Españolas Dubler, S.A. (popularment coneguda com Can Dubler o les sedes). Des de la inauguració l’any 1917, havia estat el gran motor de la industrialització de Sant Boi.
En plena crisi del tèxtil, que ja havia acabat amb la Colònia Güell i amb Can Massallera, els treballadors de Can Dubler (prop de 600 famílies afectades) van ser literalment abandonats per la direcció i els propietaris del negoci, que vivien a l’estranger i no tenien cap intenció de passar maldecaps amb aquest afer.
Davant de la pressió constant dels creditors, els treballadors mateixos van haver de recórrer -a la desesperada- a la sol·licitud de fallida voluntària per poder fer front als deutes amb el patrimoni de l’empresa i, amb els sobrants, intentar trobar vies de futur.
En primera instància aquesta petició fou rebutjada, però després d’un recurs en un segon jutjat, finalment se’ls va donar la raó. La sentència tenia efectes retroactius des de gener de 1972 i comportà també la suspensió "in extremis" de la subhasta de la maquinària.
A partir d’aquesta “fallida” històrica s’engegà un llarg procés de negociació que va permetre continuar el negoci, durant uns anys, amb una nova marca i model d’empresa: la Cooperativa Tèxtil Santboiana.
En plena crisi del tèxtil, que ja havia acabat amb la Colònia Güell i amb Can Massallera, els treballadors de Can Dubler (prop de 600 famílies afectades) van ser literalment abandonats per la direcció i els propietaris del negoci, que vivien a l’estranger i no tenien cap intenció de passar maldecaps amb aquest afer.
Davant de la pressió constant dels creditors, els treballadors mateixos van haver de recórrer -a la desesperada- a la sol·licitud de fallida voluntària per poder fer front als deutes amb el patrimoni de l’empresa i, amb els sobrants, intentar trobar vies de futur.
En primera instància aquesta petició fou rebutjada, però després d’un recurs en un segon jutjat, finalment se’ls va donar la raó. La sentència tenia efectes retroactius des de gener de 1972 i comportà també la suspensió "in extremis" de la subhasta de la maquinària.
A partir d’aquesta “fallida” històrica s’engegà un llarg procés de negociació que va permetre continuar el negoci, durant uns anys, amb una nova marca i model d’empresa: la Cooperativa Tèxtil Santboiana.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Publicat a la revista municipal "VIURE SANT BOI", novembre de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada