ENLLUMENAT PÚBLIC I ELECTRIFICACIÓ A SANT BOI (1868-1923)

Amb la Revolució de Setembre (1868) i amb l'arribada al govern municipal de forces progressistes, es manifesta la utilitat que seria per a la població la instal·lació de fanals, de petroli, als carrers i places de la vila que es trobaven absolutament mancats d'enllumenat. Es comissiona al batlle, Joaquim Mariné, per a la realització de les gestions de compra i planejament del servei. Dos mesos després, el batlle va comunicar als components del ple que ja estaven col·locats els fanals als carrers i places públiques. Va acordar-se donar un vot de gràcies al president de la corporació i es va demanar als “serenos” que fessin també de fanalers. Els “serenos”, poc temps després, protestarien contra la prestació d'aquell nou servei i es va crear la plaça de fanaler. A les sèries de correspondència d'aquells anys trobem nombrosa documentació complementària com ara els plecs de condicions (1870) i les subhastes d'arrendament (1877 i següents) d'aquells primers temps.

El 1879 se'n feu càrrec el lampista Ramon Boadella per la quantitat de 450 pta. L'any següent s'esmenta l'existència de 42 fanals (de petroli), i es fa patent la necessitat d'instal·lar més punts de llum. A partir de l'any 1883, en les subhastes del subministrament de petroli, a més de contemplar-se l'enllumenat públic, hi trobem l'abastament de la casa capitular.

 Aleix Parès i Valls

L'electrificació, com a tal, va començar a Sant Boi cap el 1894, quan l'enginyer de camins, Aleix Parés i Valls, va construir una planta productora d'energia elèctrica, en uns terrenys de la Rambla de Sant Boi. Sabem que el servei va entrar en funcionament per la Festa Major de 1895, amb l'encesa de quatre arcs voltaics i d'un potent reflector a l'església.

Amb el canvi de segle es va produir l'eclosió d'aquest servei i des de diversos punts de la vila es va demanar una ampliació del mateix. Desconeixem, malauradament, les repercussions d'aquest tema en el vessant privat.

L’edifici de l’enllumenat elèctric, a la Rambla, pels volts de 1910.

Cap el 1905, l'enllumenat, va passar a dependre de la "Compañia Mercantil Colectiva de Energia Electrica Parés, Pato i Pi", que tenia les seves oficines al carrer Lluís Castells, números 55 i 57, de Sant Boi, i la fàbrica a la veïna població de Santa Coloma de Cervelló, tot aprofitant un salt d’aigua al Canal de la Dreta del Llobregat. L'any següent es va produir un conflicte sobre aquest arrendament, amb connotacions polítiques pel mig, i es va rescindir el contracte. Mentre se solucionava el tema l'enllumenat públic va substituir-se provisionalment amb llums portàtils de gas acetilè. Els anys 1906 i 1907, trobem a l'empresa "Núñez i Cía", responsabilitzant-se d'aquest servei. Finalment es resolgué la crisi a l'estiu de 1906, amb l'adjudicació a Baldiri Parés i Maynadé a raó de 5000 pta. anuals per un període de 20 anys; per bé que la pau només duraria tres anys, quan es va trencar l'acord i va establir-se un nou plec de condicions, produint-se nous incidents.

Fanal, a la Rambla, a començament del segle XX.

A la darreria de 1912, es va rebre una instància de la "Compañia de Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." sol·licitant autorització per a totes les xarxes aèries a la via pública per al subministrament del fluid elèctric. Se'ls hi demanen plànols i una memòria descriptiva per a poder efectuar la tramitació del permís. La companyia local no va veure bé aquest intent i s'oposà fermament a les intencions d'aquells. Finalment, es va arribar a una entesa entre l'Ajuntament i "Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." on consten les bases de l'acord per a la conclusió i distribució a la vila del fluid elèctric per a l'enllumenat i força motriu. La companyia local va transferir els mesos següents la concessió del servei de l'enllumenat públic, sense cap més protesta privada, el gener de 1914. Del pas del servei local a aquesta poderosa empresa es disposa de documentació planimètrica diversa i de molta documentació tècnica.

Plànol, de Sant Boi, amb indicació de la xarxa elèctrica disponible, el 1913.

En negre, l`’àrea urbana consolidada i, en blanc,

la planificació del Pla Pascual (1905), ordinador de l’urbanisme santboià.

El 1918 es manifesta, prèvia inspecció de l'enginyer industrial Manuel Martí i Ràfols (funcionari municipal) que "los generadores de vapor y electromotores que en la actualidad el tiene instalados en su fábrica de este término D. César Dubler reunen todas las condiciones que se exigen en las disposiciones vigentes, por lo que procede autorizar su legal funcionamiento, acordándose así.". Cal recordar que, l'empresa Manufacturas Españolas Dubler, fou la primera gran fàbrica, tèxtil, que va implantar-se a Sant Boi.

I, l'any 1923, es documenta la instal·lació d'una línia elèctrica a favor de la bòbila de D. Francesc Puig.

CARLES SERRET I BERNÚS (Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat)

NOTA EDITORIAL: adaptació de la resposta que es va confegir, el mes de juliol de 1993, com a resposta a una enquesta de la Universitat Politècnica de Catalunya. Fins avui restava inèdita.