LA NEVADA
Aquest Nadal quedarà en el record de joves i d’infants gravat fondament. Molts anys a venir serà el Nadal de la nevada.
El petit escampall de neu de la vigília, fosa ja el mateix dia, va encendre una mica d’il·lusió. Un Nadal amb neu sembla més típic, com un complement del caràcter familiar de la diada.
En sortir de Missa del Gall ja uns borrallons escadussers anunciaven la possibilitat de que una nova estesa de blancors emmarqués la commemoració de l’adveniment del Diví Infant ...
Poc podíem preveure que allò que s’iniciava tímidament prendria unes proporcions tan imponents i desacostumades a la nostra terra.
Quants aplegaments de famílies quedaren frustrats per la paralització del trànsit que era gairebé complerta al migdia de Nadal! Quants quedaven bloquejats ja uns dies a la casa on s’havien reunit, sense poder retornar a la seva!.
I quants d’aquells que els agrada celebrar la Nit en algun Santuari o indret allunyat de la seva llar, tingueren de quedar-se i passar allà les festes. A alguns la nevada els sorprengué en plena carretera ... !
En tots, els que restaren desplaçats i els que es quedaven a la pròpia llar, resolts o no els rigors del fred a les cases, no preparades per aquelles baixíssimes temperatures de set i més graus sota zero, el record d’aquest Nadal perdurarà anys i més anys.
I també en el dels que feien compte de les festes pel seu negoci ... Ni espectacles, ni cafès, ni taxis, ni botigues, fins a cap d’any, tingueren una activitat gaire brillant ... Sortosament el temps s’abonançà més ràpidament del que hauríem gosat esperar i les festivitats de l’any nou i de Reis han sigut veritablement esplèndides.
Nevada com la d’ara no poden recordar-la gaires dels vivents. La de l’any 1917 fou una ferma nevada de més d’un pam de gruix. En 1902 fou també important. Però per referir-nos a alguna de les característiques de l’actual havem de remuntar-nos a l’any 1887.
Tingué lloc el 10 i 11 de febrer d’un hivern intensament cru. Començà a les deu del matí caient borrallons que no feien presagiar una nevada tan intensa com era ja a la nit. A les onze del matí de l’endemà nevava encara per aclarir-se després del migdia. A les tres reprengué la nevada i a quarts de quatre brillà mitja hora el sol. Cap al tard caigué una pedregada i nevà novament.
Al tercer dia que era el 12 de febrer s’aclarí ja del tot.
Restà paralitzat el transport, gairebé no funcionaven els correus, hi hagué un mort a Barcelona al rompre’s la claraboia d’on treien la neu i gran nombre d’accidents. A ciutat es comptaven uns tres pams de gruix i als afores quatre.
Un vent de llevant atenuà el fred i els dos dies següents, dissabte i diumenge, plogué. Malgrat aquestes coses favorables, el dia 17 hi havia encara neu pels carrers de Barcelona i la gent criticava les autoritats. Es feien comentaris de que unes nevades anteriors, de 1854 i 1883, no foren tan copioses com aquella.
En Magí Castells en els seus manuscrits parla dels grans freds i nevades del seu temps i fins d’abans, perquè comença explicant uns forts temporals de 1796, dos anys abans de néixer, i que hauria recollit en tradició viva dels seus familiars. Nevà el primer de març, tornant-hi el dia 3 i el 6. Quatre dies després, el 10, plovia, continuant tota la setmana fins el 16 “ahont los pobres patiren molta misèria y los ausells sen morien molts, com igualment los abres delicats, os és, llimoners, tarongés, oliveras, etc.”
En Castells va néixer el 5 de novembre de 1798, cent anys abans que aquest cronista, i el 21 de desembre següent començaven unes glaçades fortíssimes que no cessaren fins al dia de Sant Antoni Abat de 1799.
No registra gaires coses del temps durant la guerra de la Independència. Possiblement els freds serien el contratemps més moderat d’aquells anys dolorosos.
En 1820 parla d’uns freds molt intensos del 9 al 13 de febrer “que molts anys no se havia vist”.
A les darreries de gener de 1827 plogué tota una setmana i el 3 de febrer, a la tarda, feia una nevada de prop d’un pam de gruix. L’endemà plogué i es va fondre la neu i el dia 7 tornà a nevar molt i el 8, al vespre, plogué i feia molt de vent i es fonia la neu.
L’any vinent feu una gran glaçada el 9 de març que causà grans danys perquè l’hivern havia esta massa benigne.
L’endemà de Nadal del 1829, a “la matinada feu una grossa nevada de pam i mitg de gruix. Lo dia 28 feu un vent tant fort que sen portava la neu enlaire que sembla lo estiu que sen porta la pols, feu unas rimas de neu en certs paratjes de més de vuit pams de gruix, en seguida se glassà tan fortament que lo glas tenia ab molts paratjes més de dos pams, seguidament un pam lo riu se glassà per las voras, fins arrribà (que) no pogué passar per lo glass ... Duraren ,as glassadas fins lo dia 18 y 19 de Janer y la neu ab certs paratjes durà fins los dias 23 y 26 de dit mes de Janer que plogué; cosa que fou molt de admiració.”.
També els dies 1 i 3 de febrer de 1830 nevà, caient la neu de la segona nevada damunt la primera. Trigà alguns dies a fondre’s.
I acaben les anotacions del temps l’any 1837, en el qual el riu es glaçà, en certs indrets de part a part, els tres primers dies de l’any. La barca no podia navegar fins al migdia per falta d’aigua, per haver-ne tanta de glaçada. I, al març, plogué molt i caigué dues vegades calamarsa i el dia 22, a continuació, una grossa nevada. L’endemà, que era Dimecres Sant, brillà el sol però de les teulades penjaven grans caramells de glaç. El Dijous Sant feia també un bon sol, però el divendres es distingia encara neu per les muntanyes veïnes.
I aquí fineixen les anotacions del temps, del bon Magí Castells, referents a freds. Parlarà de riuades i altres coses que preocuparien més, fins a la meitat de segle.
Les nevades de 1796, 1829 i 1886 foren dignes pariones de la del Nadal passat i deixarien entre els contemporanis tan gran record com deurà deixar entre nosaltres aquest Nadal de la nevada.
CARLES MARTÍ VILÀ
Cronista de la vila
NOTA EDITORIAL: Publicat a la revista “VIDA SAMBOYANA” (Número 86, gener de 1963).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada