SANTBOIANS EXECUTATS AL CAMP DE LA BOTA (1939-1943)
DATA | NOM | EDAT | MILITÀNCIA | OFICI | NAIXEMENT |
1939-03-29 | MARINÉ BADIA, Josep | 38 | CNT | Sant Boi | |
1939-07-04 | ALONSO BERBEL, Josep | 37 | CNT | Barber | Cantón (Múrcia) |
1939-11-04 | LÀZARO MONÉS, Nemesi | 34 | CNT | Pagès | Barcelona |
1940-10-17 | PALÓS ROVIRA, Salvador | 36 | CNT | Jornaler | Sant Boi |
1943-03-27 | BENITO FORNOS, Hilari | 34 | CNT | Pagès | Barcelona |
1943-06-16 | VIA COMES, Jaume | 30 | CNT | Sant Boi |
TESTIMONIS DE LA REPRESSIÓ |
“Un cop arribats a la presó Model, custodiats per la guàrdia civil, ens interrogaren. Quan començaren pel primer company, els va informar que havíem estat tancats en camps de concentració a França. El funcionari de la presó no s'ho volia creure. Quan ho varen contrastar amb la documentació que els havia lliurat la guàrdia civil i varen veure que era cert, el funcionari es negà a admetre'ns i comunica a la guàrdia civil què, en aquests casos, quan es portava refugiats vinguts de França, havien de traslladar‑los a Reus, on destinaven els soldats en companyies de treballadors, encarregades de refer les destrosses de la guerra.” Josep Ferrés Marigó
|
"Estava al Bar Núria quan se’m van posar al davant un caporal i una parella de la Guàrdia Civil. Sense preguntar-me ni el nom, em vam donar una puntada de peu que em va fer caure, em van posar les manilles, i mentre m'aixecaven, em van seguir clavant puntades de peu. Després em van conduir a un despatx solitari de l'Ajuntament. Allà em van llegir una denúncia signada cap de la Falange de Sant Boi, un ex-amic meu ...” Francesc Suriol i Solé (abril de 1939) |
“Al tard, després d'un mal ranxo per sopar, sense cap mos de pa, pujàvem escales amunt cap al local que teníem assignat, per passar llista, com cada dia, matí i vespre, en aquella petita nau. Ens feien estirar sobre les rajoles humides del terra i passaven per sobre nostre, amb porres a les mans, trepitjant-nos. Ens encaixonaven com una pila de carn. Aquella pila de carn humana era un festí de polls, puces i xinxes, que venien atrets per l'olor de la sang dels nostres dits infectats. Miràvem de col·locar-nos de la manera més còmoda per no sentir la ferum i l'alè dels altres, amb la mà lliure per poder rascar les picades dels paràsits. Cada dia, quan la corneta ressonava a primera hora del matí, encara fosc, ens havíem d'aixecar. En moure'm, feia la impressió que no podria caminar pel dolor i pel cruiximent d'ossos que patia. Com sempre, algun presoner quedava estès al terra, com mort, i era transportat pels propis presoners a la infermeria.” Leopold Altés i Molins (Intern al camp de concentració de San Marcos, Lleó) |
“A les dones dels d’esquerra...les feien anar a escombrar la merda que hi havia al Jardí....a la tieta l’hi van fer anar...Sí, sí, sí..els hi van pelar el cap, les van fer anar a treure tota la porqueria. I a la Tuies, com sempre havia estat malalta, i una part de la família era de dretes, no l’hi van fer anar.” Núria Ros |
NOTA EDITORIAL: Textos presentats a l’exposició “San Baudilio, 1939-1950. El primer franquisme” i que tancava la trilogia “Testimoni d’un poble” dedicada al període 1931-1950. La trilogia d’exposicions fou produïda pel Museu de Sant Boi de Llobregat, tenint com a comissari a l’historiador Carles Serret i Bernús, i va poder veure’s entre els anys 2006 i 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada