Cada any la Quaresma ens sobta amb una manifestació del sentiment religiós dels santboians. Després del Via-Crucis que tots el diumenges a la tarda desfila pels nostres carrers, segueix el veritable esclat de fe del matinal, concorregudíssim, del Divendres Sant, que sembla conservar i superar tota la solemnitat dels anteriors.
I l’any passat ens sorprengué encara l’impressionant processó nocturna del Sant Enterrament, que, amb artístics i bells passos de la Passió de Nostre Senyor: el Sant Sepulcre, l’Oració de l’Hort i l’Assotament a la columna, en corrua inacabable, passà davant d’una enfervorida multitud que omplia els carrers i places de Sant Boi.
D’aquell sentiment que fa vibrar les cordes més íntimes de tots, els que hi prenen part i els que ho presencien, poc queda ni en documents ni en rastre material de cap mena i, o molt anem errats, o havia estat més intens encara en temps passats.
La Processó del Sant Enterro a sant Boi del Llobregat. El pas de ''L'Assotament''.
Imatge de la dècada 1960-1970.
Del Sant Crist de l’Amparo que es venerava segles enrere a la nostra església parroquial, si no fossin les diverses edicions de goigs que plasmaven aquella devoció, res n’hauria arribat fins a nosaltres. I davant seu i als seus peus devien haver-se esplaiat i trobat consol molts dels dolors i contrarietats que havien afligit als santboians que ens precediren.
De les antigues habituds religioses de Setmana Santa no queda més detall que els de la construcció dels Monuments que, des de que existeix l’actual temple, han assolit veritable grandiositat i molts anys fins categoria artística. Més, de la vibració espiritual que promovien, què en queda? Potser, i ben excepcionalment, només un perdó, que es formalitzà a l’any 1544, en deixa entreveure alguna cosa.
Era també per la solemnial diada dels Divendres Sant i es concreta ben clarament que després d’acabar el sermó que pronuncià el reverent mossèn Pere F. Roig a la nostra parroquial església.
Davant del senyor rector, del batlle de l’Alou i d’altra gent principal de la vila, la dona Joana Domingo, per amor de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, perdonà a la persona o persones que haguessin intervingut en la mort del seu marit escaiguda en temps passats.
Aquestes persones, estarien empresonades? Havien fugit per eludir el càstig? Romanien inconeguts, com els autors de tantes malvestats com aleshores succeïen? En qualsevol d’aquests casos el perdó de la part que havia sofert el dany, paralitzaria l’acció de la justícia.
El nostre esforç per aclarir aquest fet ha estat inútil. Falles en la documentació de l’Arxiu Parroquial, parcialment destruït pel foc durant els aldarulls de 1936, no permeten constatar els òbits del temps esmentat.
Si no podem donar amb precisió el fet de sang, res ens impedeix, però, recollir tota l’emoció i la manifestació viva de fe i de pietat d’aquells passats nostres, que es manifesta en l’acte solemnialment escrit del perdó i el ressò cristianíssim del sermó del Sant Divendres que, en l’any 1544, ressonà sota les voltes de la vella església santboiana.
CARLES MARTÍ I VILÀ
Cronista de la vila
NOTA EDITORIAL: Publicat a “Vida Samboyana” (número 28, març de 1958).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada