TOPONÍMIA SANTBOIANA
Al Sr. ISIDRE CLOPAS BATLLE, historiador de Martorell, en aportació al homenatge que se li ha tributat, amb motiu de la publicació de la biografia del general Manso, Comte del Llobregat.
EL MOLÍ
No està en actiu. Aprofitant el salt que, per la bona distribució de les aigües del canal, es produïa, existí un molí que estigué en funcions fins fa uns cinquanta anys i que dona nom al paratge.
Les cases del carrer de Diego Priu i les dels voltants es denominen generalment allà al molí.
La família que tenia arrendat al Sindical del Canal aquest molí, continua essent designada amb el motiu de la seva professió: els moliners; i els seus filis són encara el noi del moliner i els de la molinera.
SANT PERE
Els carrers situats mes enllà de l'església parroquial formen el barri de Sant Pere.
Abans no estava unit a la població i els seus veïns deien: anem a Sant Boi, quan es dirigien al centre de la vila.
Sostenien alguns antics que era la primitiva parròquia. Des del segle IX sempre s'ha designat la parròquia santboiana baix l'advocació de Sant Baldiri.
A l'any 1001 s'esmenta ja, al nostre terme, una capella o església de Sant Pere que pertanyia al monestir de Sant Pere de les Puel·les de la ciutat de Barcelona. Estava situada davant per davant de can Bessons (casa Francisco Germés) a l'altra banda del camí.
Gairebé derruïda ja, a l'any 1835, desaparegué de la faç de la terra i les seves pedres foren utilitzades per emmurallar la població durant la guerra dels set anys.
DALT DE PLAÇA
Era la plaça de la població, anomenada en antics documents merquadal. S'hi celebraven fires i mercats. Tenia a la bandada de nord unes típiques porxades i, a la de ponent, l'església parroquial i el fossar que, a més de mig segle passat, fou emplaçat allà on es actualment.
CARRER DE L'ALOU
Era el carrer principal de la jurisdicció del castell i actualment porta el nom del general Prim.
Com que les possessions en terres del castell no eren gaire nombroses s'atreia la població mitjançant franqueses en les servituds feudals, establertes després de la guerra de la Reconquesta, i d'aquí venia el nom d'alou que prengué la part de Sant Boi subjecta a la senyoria de la Casa del Puig, que així era designat el castell de Sant Boi.
CARRER DEL PONT
És el de Sant Baldiri. Anava des de la plaça al pont antic de fusta que els Consellers de la ciutat de Barcelona havien fet construir davant la nostra vila, a l'any 1301 i que fou utilitzat fins a mig segle XVI.
Probablement abans n'hi havia un de pedra. Víctor Balaguer i el doctor Pujadas, en assaigs històrics referents a Sant Boi, afirmen que en 1857 es veien restes d'un pont de pedra i un d'ells declara que era romà.
En uns relleus que es conserven a la Biblioteca Popular, un procedent de l'antiga rectoria i l'altre d'una paret de can Diví, a la part mes baixa del carrer, s'hi veuen els ponts, no de fusta sinó de pedra. En el darrer hi ha una efígie de Sant Miquel, patró dels ponts.
EL POU COMÚ
Al casc antic de Sant Boi hi han varis pous comuns. L'un és a la porxada de ca la Nor, vora el carrer de Prim, tantes vegades pintat i dibuixat per artistes i aficionats santboians i forasters. Un altre és a l'eixida d'una casa del carrer de Sant Pere, vora can Pere Rossinyol.
El Pou Comú veritable, conegut abans entre els santboians per Pucumú Í fins per Cupumú, era a baix del carrer de l'Alou, un xic mes amunt de l'actual font de gasolina i donava nom a la placeta que es forma a la confluència d'aquell carrer amb el Major, el de Joan Bardina i el camí de Sant Vicenç, l’actual Rambla.
El pou existí bona part del segle passat. A les darreries del XVIII es troba a l'Arxiu Municipal constància de pagaments al ferrer Aleu de reparacions a la corriola, galleda i cadenes del Pou Comú.
S'hi aplegava el diumenge a la tarda gran nombre de santboians. A l'edificar-se, fa uns noranta anys, les cases de la banda de llevant de la Rambla i la plaça on es ara l’Ajuntament, al bastir el mercat fa poc derruït i més tard l’estació dels F. C. Catalans, es convertí el paratge en centre de Sant Boi.
Com si fos el cor de la vila tots els esdeveniments polítics, festius, populars, s'han sentit repercutir dintre aquesta placa i constituïen els batecs de la vida de la nostra població.
EL CAP DE LA VILA
Quan es creà i durà encara alguns segles el nucli de carrers que formaven la Pobla Arlovina, tenia el començament al Pou Comú i arribava fins al Cap de la Vila (Plaça Bosch).
La jurisdicció del monestir de Valldonzella continuava encara en cases isolades, en cases de masia, com a can Raurich, el Trull, la Caseta de Montclar fins a trobar el terme del castell de Benviure (Bori).
Sobrepassat en totes direccions per places i carrers, sense ser-ho ja de fet, conserva i es ben viu encara, el nom de Cap de la Vila.
EL CARRER DEL MIG
Si pregunten a qualsevol santboià pel carrer del Mig us indicarà el carrer Major.
En la documentació antiga que havem vist no consta així. Els carrers que constitueixen el nucli de la Pobla Arlovina són: el carrer de Baix (Progrés), el carrer del Mig (O'Donnell) i el carrer Major.
EL CARRER DE LA RUTLLA
Després d'aquests tres carrers venia el de Darrera, que, vora el Cap de la Vila, es fonia amb el Major.
Era nomenat de la Rutlla perquè a la cantonada del camí de Viladecans, on està emplaçada actualment la Casa de Correus, hi havia el Joc de la Rutlla, joc antiquíssim estès a moltes poblacions de Catalunya que, malgrat les diverses hipòtesis que s'han plantejat, no se sap concretament en què consistia.
A mig segle passat, des del mateix paratge cap amunt, canvià el seu nom pel de Teatre perquè es construí precisament allà on existia el Joc, el primer teatre de Sant Boi.
LA PLANA
El nom de carrer de La Plana indica amb claredat l’indret. Bon nombre de forns d'obra feren l'explanació efectiva a l'arrencar terra per a les rajoles i maons, teules i pitxolins que havien de coure i completaren el nom que era Plana dels Rajolers.
CARRER DE LA RAPA
El carrer de la Rapa era antigament de la Rajoleria. Hi havia can Rejolers. El senyor Baldiri Comas d'aquesta casa, feu un llegat conegut amb el seu nom, destinat a beneficència, que actualment contribueix al sosteniment de l'Asil de Sant Josep.
ELS VINYETS DE MONTORNÉS
Aquest paratge deu estar gairebé completament edificat. Des del castell comprèn fins els voltants del que és actualment la Placa de Catalunya.
El nom popular és Vinyets. A les escriptures apareix Vinyets de Montornés, cognom dels possessors, que potser correspongui als senyors del castell de Sant Boi abans dels Lacera que surten en documentació del segle XIII.
Al fer-se, no fa pas masses anys, un rebaix per obrir el carrer que es veu davant de les escoles de l'Ateneu Santboià, es trobaren uns forns o sitges amb ceràmica ibèrica i cremadís al fons.
TORRENT D'EN ROSES
És el que travessa subterràniament l'indret on està situada la Plaça de Catalunya.
Recordo haver sentit explicar en la meva infantesa que uns promesos santboians, que veien contrariats els seus amors per les respectives famílies, sostenien secreta correspondència, amagant les Iletres que s'enviaven sota una pedra de les voreres del torrent d'en Roses.
Havien escollit aquell indret perquè era tant llunyà, pensant que ningú sospitaria l'amorosa treta.
Aquell indret tan llunyà ara és, tal com dèiem, la Plaça de Catalunya. No tindria res d'estrany que d'aquí a pocs anys esdevingués el centre de la població.
CARLES MARTÍ VILÀ
Cronista de la vila
NOTA EDITORIAL: Aparegut a “VIDA SAMBOYANA” (número 82, setembre de 1962).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada