FA CENT ANYS: OPOSICIÓ AL TRASLLAT DE LES DESPULLES DE CASANOVA (AGOST DE 1914)

     L’estiu de 1914 fou de gran efervescència, cultural i política i, a Barcelona, diversos grups treballaven en la preparació del bicentenari de l'Onze de Setembre de 1714. Carreras, al seu treball de 1912, havia escrit:

     "Are que Catalunya comença a despertar en la lluyta per ses llivertats, perseguint l'ideal de conseguir tot lo que possible sía en pro de sos interesos, dins los organismes moderns, fóra un acte de gran trascendencia honorar les despulles d'aquell gran patrici que s'anomená Rafel Casanova i Comas, construintli un monument apropiat en la metexa Barcelona que tan heroicament defensá, hon aquestes despulles fossen conservades com a foch sagrat del amor patri.

     Data millor pera fer la solemne traslació cap altra com lo día 11 de Setembre de 1914, segon centenari del heróich i suprem esforç del poble catalá ..."

     I l'onze de setembre de 1913, des de La Veu de Catalunya va fer pública la proposta de creació d'un Panteó de Catalans Il·lustres, on proposava fossin traslladades les despulles de Casanova, i demanava -també- el trasllat de l'estàtua del Saló de Sant Joan a la Ronda de Sant Pere - Alí Bei, al punt aproximat on fou ferit l'ex-conseller.

 

La capella “castrense” del Parc de la Ciutadella, on es volia crear el “Panteó de Catalans Il·lustres”.

     Joan Crexell ha explicat, amb tot de detall, l'evolució d'aquestes propostes des de l'òptica barcelonina i, nosaltres, presentem el tema des de les dades consignades als arxius santboians. El consistori barceloní va aprovar, l'estiu de 1914, una proposta favorable al trasllat de les despulles. La resposta santboiana no es feu esperar:

      "Manifiesta el Sr. Presidente que haciéndose intérprete de la opinión publica en esta villa contraria á que se trasladen los restos del insigne patricio D. Rafael de Casanova, inhumados en una tumba de la Iglesia parroquial propone que se dirija atenta comunicación a D. José Antonio Torrents propietario de dicha tumba, interesándole que se oponga a dicho traslado y que en el caso de que el mismo no pudiese evitarlo, por disposiciones de la superioridad, se exija que quede en esta villa alguna obra artística que recuerde a los samboyanos la honra que les cupo de ser depositarios de tan venerables restos. El Sr. Miravent abundó en la opinión de la Presidencia diciendo que los que guardaron a Casanova en vida bien pueden guardar sus restos mortales como preciada joya; siendo del parecer que se consulte con una persona competente averiguando quienes pueden tener derecho a disponer el traslado contra la voluntad del pueblo." [1]

     A l'oposició, moderada, del consistori s'afegí la decidida voluntat del poble de Sant Boi. Es va presentar una instància:

     "suscrita por cuatro presidentes de asociaciones de esta villa y 195 vecinos de la misma solicitando que este Ayuntamiento se oponga a la traslación de los restos de D. Rafael de Casanova, asunto sobre el cual ya ha recaido acuerdo de esta Corporación en el sentido expresado en la solicitud ...". [2]

     Finalment, i solidaritzant-se amb la posició santboiana, es va rebre una carta de Josep Antoni de Torrents, descendent directe de la família Martí i Catà, dient que:

      "contestando a la petición que le hizo el Ayuntamiento sobre los restos de D. Rafael de Casanova, (...) expresa que obrará de acuerdo con este Ayuntamiento." [3]

     El tema del trasllat de les restes quedava oficialment tancat, si bé, des de les pàgines de La Veu de Catalunya, seguirien insistint en alguna que altra ocasió. [4]

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Bibliografia:
CARRERAS I BULBENA, Josep Rafael: Estudis Biográfichs i Crítichs de Catalans Ilustres. Antoni de Villarroel, Rafel Casanova i Sebastiá de Dalmau heròichs defensors de Barcelona en lo siti de 1713-14, Impremta Editorial Barcelonesa, 1912.
CREXELL, Joan: El monument a Rafael Casanova, El Llamp, Barcelona, 1985.
SERRET I BERNÚS, Carles: “1743-1993: 250 anys de la mort de Rafael Casanova”. Dins Misce·lània d’homenatge a Jaume Codina. Columna – El Pont de Pedra, S. L. – Ajuntament del Prat de Llobregat, 1994. Pàgines 443 a 466.
SERRET I BERNÚS, Carles: Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap. Ajuntaments de Barcelona, Moià i Sant Boi de Lllobregat, 1996.

Informació complementària:
http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2010/09/panteo-de-catalans-illustres-un.html

---

[1] Llibres d'Actes Municipals. Sessió del 2 d'agost de 1914 (AHMSBL).
[2] Llibres d'Actes Municipals. Sessió del 23 d'agost de 1914 (AHMSBL).
[3] Llibres d'Actes Municipals. Sessió del 30 d'agost de 1914 (AHMSBL).
[4] Veure l'article de Joan de Canyamàs (pseudònim) aparegut a La Veu de Catalunya, el 10 de setembre de 1919, i els articles "11 de Setembre 1714-1919" i "Rafel Casanova" apareguts a la revista santboiana Or i Grana del 16 de setembre de 1919.