ELS SETEMBRES SANTBOIANS. LA VEREMA (Publicat el setembre de 1971)


            Fins els darrers del segle XIX, a Sant Boi ja havien passat aquells dos mesos tan calorosos i llargs com són el juliol i l’agost i que les eres ja estaven totes voltades de pallers, d’aquella palla rossa, de la qual s’hi havia extret el blat daurat, aquell blat que era el nostre pa de cada dia, aleshores començava a la nostra vila la festosa tasca anomenada “La Verema”.

Vinyes al Bori (any 1900, aproximadament)


             Cal mencionar que la major part del terreny, tant l’extens somontà com el pla, del nostre terme, es componia de vinyes, amb una gran varietat de ceps, entre els quals es destacaven els raïms moscatells, picapolls, i xereblos com a blancs i les carinyenes, montones i palops com a negres. Per tot, Sant Boi, era poble de vi, i en començar el setembre, totes les persones aptes per les feines de “La Verema” es mobilitzaven com un vertader exèrcit. Calia veure les famílies esteses en diverses vinyes, com tot cantant i fent broma omplenaven els cistells de raïms i els buidaven a les portadores, tot posant-se a la boca els grans de raïms més vistosos. Ningú els privava de menjar raïms. Fins eren molts els collidors i collidores que en els menjars i en les begudes, no usaven altra cosa que pa i raïm. Bo era, també, veure els traginers a bast i els carros, la cura que havien de posar en els transports de les portadores curulles des de les vinyes als cups, en els difícils camins de les muntanyes i els plans. Havien d’ésser homes bregats en tals feines.
 
            Calia, també, fixar-se amb els moviments d’homes i dones, en molts carrers de la vila, des dels cups on trepitjaven els raïms fins que el vi era transportat amb semals, pels semalers des dels cups a llurs pròpies cases i tots mostraven esquitxos d’aquell novell i balsàmic most enganxadís. Arreu se sentien dringar els cadells de les novíssimes premses de ferro, que havien substituït les de fusta. El sonor dringar d’aquells cadells, era l’himne al·legòric a la verema que ressonava per tota la vila. Els senyors que venien a passar l’estiu a Sant Boi, no marxaven de la vila fins que s’havia acabat “La Verema” a fi de poder respirar més temps aquella flaire alenadora del ric most que es trafegava i dels munts de brisa que hi havia en els carrers, davant les cases on hi havia premses.

            Tot això, passava els primers dies del setembre a la most que es trafegava i dels munts de brisa que hi havia Sant Boi era una de les hortes més extenses i riques de la comarca. Els mercats de Barcelona es nodrien d’una gran varietat de verdures i fruites. Cal recordar aquelles preferides cols de Brussel·les verdes i de capdell. Els raves, enciams i escaroles. Les mongetes tendres, els pèsols garrofals, cebes i d’altres verdures. ¿Qui no recordarà aquelles formoses pomes minguetes, gitanetes i joaquimes?. ¿I aquells melosos préssecs gavatxos blancs, resclosos i santmiquels, que eren els únics de Catalunya i els preferits per les persones de bon paladar?. A més de la fruita mencionada, no serà endebades recalcar que estaven encambrats molts milers de melons d’hivern que duraven fins a les festes de Nadal i Cap d’Any com a postres preferents.

            A més de tot això, restava encara la collita de les mongetes del ganxet i faccioses, ja seques, i el moresc, tot molt abundant en la nostra horta.
            En conjunt, el mes de setembre, a més d’ésser la Festa del Treballl mes alegre de l’any a la nostra vila, era la més desitjada i esperada perquè de tots aquells treballs en venia la recompensa dels esforçs de tot l’any. Heus ací els setembres santboians.
  
JOAN BADOSA BRIQUETS
 Publicat: A VIDA SAMBOYANA (número 190, setembre de 1971, pàgina 9).