Autors: Miquel Ribalta i Andreu (redactor), Joan Sardà i Verdier i Antoni Saumell i Valls
Francesc Roig i Comas, santboià de soca i arrel, nat el 22 de juny de 1897. Fill de Francesc Roig i Mestres i Anna Comas i Rodés. Agricultor amb terres pròpies i home d’esquerres, va ser l’inspirador, el fundador, el Cap militar i centurió de la “Centúria Rafael Casanova”.
El centenar de santboians, procedents de les diverses capes socials, partiren en el vaixell “Marquès de Comillas”, conjuntament a d’altres unitts, igualment combatents, i sota la protecció del cuirassat “Jaume I”.
Desembarcats a Maó (Menorca) aprengueren exercicis militars i el maneig i utilització de les armes, durant dos dies i dos nit. De Maó, en el “Marquès de Comillas” i amb la mateixa protecció que al primer viatge, la centúria, unida a d’altres unitats, sortí embarcada en direcció a Mallorca, proveïda de fusells, metralladores, granades, municions, aliments i material sanitari.
Desembarcaren a Punta d’Àmer que es trobava sota el foc enemic. Durant l’avanç terrestre, en direcció a Porto Cristo, vàrem ésser durament bombardejats per l’aviació i l’artilleria, fins que prenguerem contacte directe amb la infanteria enemiga. Vam tenir importants baixes.
El centurió F. Roig, va ser en tot moment ben secundat pel Comandant Zapatero, home ardid, fidel a la República i militar experimentat. El centurió va ser ferit per l’esclat d’un obús i evacuat.
El Combatent Salvador Comas, fill d’agricultors amb terres pròpies, va ser ferit de bala, just en el desembarcament i fou evacuat en el propi vaixell.
Joan Sardà i Verdier, caporal del 2n. grup, que combaté -dignament- en l’avantguarda de la centúria.
Els dos germans Planas, En Simó Rebullida, honor pòstum a Pere Ramogosa i a tants d’altres santboians. En Tomas Cervera, caigut i sepultat pels seus propis companys. En Joan Moreno, cap de cuina i subministres es portà dignament. En Pere Velazco i Pedro, caporal del 3r. grup, especialitzat en l’exploració i accions nocturnes.
El centenar de santboians, procedents de les diverses capes socials, partiren en el vaixell “Marquès de Comillas”, conjuntament a d’altres unitts, igualment combatents, i sota la protecció del cuirassat “Jaume I”.
Desembarcats a Maó (Menorca) aprengueren exercicis militars i el maneig i utilització de les armes, durant dos dies i dos nit. De Maó, en el “Marquès de Comillas” i amb la mateixa protecció que al primer viatge, la centúria, unida a d’altres unitats, sortí embarcada en direcció a Mallorca, proveïda de fusells, metralladores, granades, municions, aliments i material sanitari.
Desembarcaren a Punta d’Àmer que es trobava sota el foc enemic. Durant l’avanç terrestre, en direcció a Porto Cristo, vàrem ésser durament bombardejats per l’aviació i l’artilleria, fins que prenguerem contacte directe amb la infanteria enemiga. Vam tenir importants baixes.
El centurió F. Roig, va ser en tot moment ben secundat pel Comandant Zapatero, home ardid, fidel a la República i militar experimentat. El centurió va ser ferit per l’esclat d’un obús i evacuat.
El Combatent Salvador Comas, fill d’agricultors amb terres pròpies, va ser ferit de bala, just en el desembarcament i fou evacuat en el propi vaixell.
Joan Sardà i Verdier, caporal del 2n. grup, que combaté -dignament- en l’avantguarda de la centúria.
Els dos germans Planas, En Simó Rebullida, honor pòstum a Pere Ramogosa i a tants d’altres santboians. En Tomas Cervera, caigut i sepultat pels seus propis companys. En Joan Moreno, cap de cuina i subministres es portà dignament. En Pere Velazco i Pedro, caporal del 3r. grup, especialitzat en l’exploració i accions nocturnes.
Per una ordre rebuda, del Ministeri de la Guerra, totes les forces desembarcades en missió a les Illes, són obligades a reembarcar, si no volen quedar abandonades a llur sort.
La “Centúria Rafael Casanova” igualment que les altres forces desembarcades en aquella missió, va reembarcat sota d’intensos bombardeigs i metrallaments aeris enemics, més el foc del cuirassat Jaume I.
L’arribada a Sant Boi de la centúria, en plena guerra, va tenir una forta i entranyable càrrega emotiva. A l’estació del carrilet, amb els cors oprimits per la força de la tragedia que es vivia en la gent sencilla, valenta i amorosa de justicia, els va rebrer en el seu si.
Dues setmanes de repòs i la “Centúria Rafael Casanova”, ara comanada per un jove centurió, en Jaume Tramunt, i reforçada de noves incorporacions de voluntaris, sortí en direcció al front d’Aragó.
Allà la nostra centúria, reorganitzada i equipada, va tenir l’honor de ser present en la dura i violenta batalla què, durant tres dies i nits, es mantingué al turó de la ermita de Santa Quitèria i sobre Tardienta (Osca).
Allà, encara, els santboians de la “Centúria Rafael Casanova” varen demostrar quin és el preu de la Democràcia i de l’Honor. Entre ells, Antoni Saumell i Valls, qui a continuació d’aquelles operacions, en la militarització, seria afectat en voluntari, a la 124 Brigada Mixta, com a sergent i, posteriorment, oficial.
Record etern a: Jesus Castells, Pere Romagosa, Antoni Queralt, Joan Capdevila Font, Joan Navarro, Avel·lí Amigó, T. Cervera, Puig, Simó Rebullida Amigó, Aparici, Amorós i d’altres.
Francesc Roig i Comas, cap i fundador de la Centúria, després de la guerra, va ser comdemnat a mort i indultat. Morí l’any 1966 als 69 anys.
A Sant Boi de Llobregat, juny de 1988.
Nota: aquest treball fou publicat, el 1997, dintre del llibre "MEMÒRIA COMPARTIDA. RECULL DE TEXTOS SANTBOIANS" (pàgines 319 a 323).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada