Quatre dies abans de l’ocupació, el dissabte 21 en Josep Chalmeta fill i veí de Vilaboi –afectat per la mobilització de les lleves del 1910 al 1916 per a fer fortificacions- va haver d’acudir a la citació de l’Ajuntament. Al seu diari ens en dona força detalls:
“Al recoger del trabajo a las 7 de la mañana, me sorprendió al llegar a casa, ver a mi esposa cosiendo, la cual me participó la desagradable noticia, de que hemos de presentarnos en el Ayuntamiento, para ir a fortificaciones, llamados por el funesto Negrin las quintas del 10 al 16 ambas inclusive, tras varias horas de espera nos dieron medio pan, mi estimada Vicenta me trajo un plato de arroz, que me comi de pie, en la acera del Bar Nuria. A las 3 de la tarde empezamos a salir en camiones hacia Hospitalet, vinieron a despedirme mi estimada esposa e hijos Teresina y Mateo, cuya despedida no olvidare nunca.“
La nit d’aquell dia va fer cap a l’estació de tren de Molins de Llobregat amb el grup de persones grans procedents de Vilaboi i de l’Hospitalet:
“... en los andenes de dicha Estación y en duro y frio suelo descansamos un rato, luego a pié salimos hacia Papiol,”
Des de Molins de Llobregat van dirigir-se a peu cap al Papiol. A peu hi hagueren arribat abans:
“...nos alojaron, mejor dicho, nos amontonaron en un salón, donde pasamos una cruel noche, durante ella me hice cargo, del bajo concepto en que nos tienen, los que para desgracia de España, nos gobiernan, ya que somos tratados peor que cabezas de ganado. Mis compañeros de filas son: Jaime Mercadé, Fidel Martínez, Enrique Planell, Francisco Serra y Antonio Petit (Rimbo) los que nos consolamos mutuamente.”
23 i 24 DE GENER de 1939
Des de feia un parell de dies vint soldats de transmissions manats per un tinent, potser pertanyents a la 43 Divisió , “s’allotjaven” a cal Patana. En Jaume Coca Ros, parent de la casa era un d’aquests soldats [1]. El dilluns 23 aquests soldats van marxar a corre-cuita, abandonant rotlles de fil, dos bidons de sosa càustica i una bicicleta que faria molt bon servei als germans Coca durant la postguerra [2]. A últim hora van sortir de la població en direcció a Lloret en Pere Pi-Sunyer (nebot de Carles Pi Sunyer) i Santiago Torres Baldó que estaven destinats a una unitat sanitària.
L’alcalde Gaietà Mestres i Parés d’E.R.C presidí aquell vespre una reunió a la sala de la Comissió de Govern de l’Ajuntament. S’inicià a 2/4 i cinc d’onze i durà fins 2/4 quarts i cinc de dotze. Hi assistiren un capità de cognom Sánchez, el tinent del S.I.M Rubio, el comissari de l’Exèrcit de l’Ebre Josep Martorell, Josep Castelló Bel per la C.N.T. i la Solidaritat Internacional Antifeixista, Climent Camins Brach pel P.S.U.C., Joan Ventura Castillo per l’U.G.T, el senyor Ruíz en representació del destacament d’ordre públic, Assumpció Torralba per la J.S.U, Josep M.Villalba Manadé pel Socors Roig Internacional, i Francesc Anguera Gebellí de forma extraoficial per l’Unió de Rabassaires. No va assistir cap membre de la F.A.I, ni de les JJLL ni d’Estat Català.
S’informà que l’evacuació s’efectuaria quan el comandament ho ordenés, per això calia realitzar una relació de queviures i mitjans de transport amb els que es podia comptar. Tothom va oferir la seva col·laboració. Es curiós observar la referència feta a la quinta columna “la quinta columna ya trabaja” per aquesta raó els representants de l’ordre públic havien d’excedir-se en el seu cel. Es va criticar que una col·lectivitat de la C.N.T hagués evacuat sense tenir en compte les ordres. L’acta evidència la gran necessitat de mitjans de transport existent. Es deia també que a Viladecans, Pinedes i Horts no s’havia realitzat la darrera mobilització de forma ordenada. Finalment s’acordà la redacció d’un ban perquè els comerços tinguessin obert durant les hores que es mana. El representant del comissariat va proposar fins i tot fer un míting adreçat a les dones per executar les obres de fortificació que calgués. S’acordà que l’acte es celebraria l'endemà dimarts a les quatre de la tarda i parlaria un representant del comissariat, un de l’alcalde, un del Front Popular, en Castelló pels homes i Torralba per les dones [3].
A dos quarts de déu de l’endemà el capità d’artilleria Jaume Martínez i Vendrell, veí de la Colònia Güell que durant la postguerra participaria a la fundació del Front Nacional de Catalunya es despedí de la seva promesa Àngels Rodrígues a la plaça de l’Església. Allà es van dir el darrer adéu. Ella, des la barana, veié com en Jaume creuà el pont sobre el Llobregat. Eren dos quarts de déu del mati [4].
La bateria republicana d’artilleria on era destinat en Josep Coca Ros va arribar a Vilaboi aquella tarda i va estacionar en un camp de pereres situat a uns 300 metres del Pont dels Carros. L’artiller tenia la família a cal Patana i va demanar permís per anar-los a visitar, li van permetre però acompanyat d’un sergent que havia de garantir que en Pepito retornaria. Abans de la voladura del pont els artillers i les 4 peces van creuar cap a la riba dreta del Llobregat [5].
Vilaboi vivia aquella nit les darreres hores republicanes. A Enric Arandes Balaguer se li va gravar la veu del pregoner que cridava pels carrers deserts de la ciutat:
”... el último tren con refugiados saldría en el plazo de pocas horas."
Ell mateix explicava la impressió que li va produir la màquina d'aquell tren:
"La locomotora del último tren era una que tenía dos calderas.(...). En aquel último tren subía gran número de personas, la mayoría mujeres y niños. Se les veía nerviosos, agitados, apesadumbrados, (...). El ambiente (..) algo flotaba en el mismo, algo impalpable, tal vez la tragedia que nos envolvía a todos. Para unos, aquellas escenas significaban la liberación. Para otros en cambio, el destierro y la suerte de un futuro francamente nada alentador.”[6].
La temença i la por estaven justificades aquell vespre del dia 24 les tropes franquistes ocupaven el cim de Sant Ramon, el caporal de carrabiners Francesc Galí Herrera m'explicà que tenia la seva companyia de metralladores posicionada al vessant de muntanya la que mira a Sant Climent, en allà servidors i màquines van ser copats. En Francesc com que era a tocar de l’ermita va tenir temps de baixar corrents cap a l'interior de Vilaboi. Forces de la 50 Divisió van rellevar als ocupants:els legionaris de la 6 Bandera de la Legió pertanyents a la 13 Divisió (La mano negra) que van poder prosseguir l’avenç fins a les rodalies de Vilaboi.
Francesc Galí i Herrera procedent de la muntanya de Sant Ramón es dirigí amb els pocs efectius que quedaven a la seva unitat de carrabiners cap al riu Llobregat i va creuar-lo pel pont dels Carros. A la riba esquerra rebé instruccions perquè s’esperés allà i intentés recuperar algun ressagat. Es va col·locar amb el seu grup de carrabiners a uns 300 metres i va poder observar com la tanqueta que cobria la retirada creuava el pont, moments abans de que fos volat. E. Arandes escrigué que les voladures del pont dels Carros i del pont del Carrilet van provocar que les cases de la Rambla tremolessin:”...igual que si una mano monstruosa las hubiera sacudido. La que nosotros habitábamos quedo resquebrajada de arriba abajo.” El veí de Cornellà Josep Llobera i la seva familia eren dins del refugi quan van rebre la noticia de la voladura del pont de Sant Boi.
JORDI AMIGÓ I BARBETA
Historiador. Arxiver municipal de Sant Just Desvern
[1] Testimoni de Joaquim Coca Ros el 18.02.2003 a Sant Boi de Llobregat, van ser-hi fins el 24 de gener.
[2] PERNAU i RIU, JOSEP: Diario de la caída de Cataluña. Ediciones. B. Grupo Z.- Barcelona, 1989.-297 pàg.- pàg.199. Entrevista a Joaquim Coca Ros el 18/02/2003 a Sant Boi de Llobregat.
[3] D’aquest document preciós es conserva fins i tot l’esborrany realitzat en quartilles on hi ha fetes a ma les notes presuroses de la reunió. També es conserven dos fulls d’aquesta acta mecanografiada, segurament l’endemà 24, però no va finalitzar-se de passar a net, motiu pel qual cal recórrer a l'esborrany per veure la conclusió de la reunió. (AHMSBL. Actes Diverses 1939) En Baldiri Déu als seus escrits també es refereix a aquesta reunió, però la situa a les sis de la tarda, es de lògica pensar que la memòria al cap dels anys li va fer una petita mala passada, en Carles Serret seguint Baldiri Déu, publicà a l’obra de síntesis sobre la història de Sant Boi que la reunió havia tingut lloc a les sis de la tarda. Es evidentment que només hi hagué una reunió i que es celebrar a les 10’30 hora republicana.
[4] MARTÍNEZ ;ob. cit.; pàg.17. I testimoni Àngels Rodríguez 17.07.1999.
[5] Testimoni de Joaquim Coca Ros, Sant Boi de Llobregat 18.02.2003.
[6] ARANDES BALAGUER, ENRIC: Vida Samboyana .- 1964, núm.99.- Reproduït a Memòria compartida Recull de textos santboians.- Sant Boi, 1997.- Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.- Pàg. 42-44. La maquina de vapor es tractaria d’una locomotora Garrat de fabricació belga, Sant Leonard . El tanc d'aigua era davant i a continuació venia la caldera i la cabina de conducció. Era més llarga que les demés i tenia doble motricitat. (Informació Josep M. Gelabert Campos, especialista en temes ferroviaris.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada