Baldiri Déu i Priu, articles inèdits (II)

El tren de Sant Boi. Primer projecte. Segle XIXè.

     Trobem, tot fent recerques i indagacions, respecte el temps en què es començaren treballs per a la construcció del carril que havia de donar vida a la vila, tota vegada que aquesta perdé el plet en relació al tren o carril de Barcelona a Valls, uns apunts del nostre veí, i fill de la vila, Joan Badosa i Briquets, que ens ajuda a completar aquest treball historiogràfic, i ens en parla del nostre carrilet:

     “Quan érem molt criatures, anàvem a jugar, amb freqüència, a un edifici a mig fer, que hi havia en l’espai comprés entre els darreres de la Casa de la Vila i el Canal de la Dreta (antiga propietat de “Cal Amigant”). D’aquell edifici abandonat tothom en deia “L’estació”, essent-ne molts els anys que fou refugi dels pobres captaires (i en sovint hostal de baralles i renyines).

     A mida, però, que ens férem grans sabérem que un senyor santboià, que tots els veïns coneixien pel “Senyor Ollé”, després d’haver obtingut el necessari permís del Govern, -per la construcció d’un carril que tenia de fer el trajecte de Barcelona a Martorell, passant per Sant Boi, aquell començà les obres en el tram que comprenia: des del cap pont del riu, de la part de terme de Cornellà, fins a uns 300 metres més amunt del “Molí Nou”. Entre aquestes obres, hi era compresa la sobredita “Estació”, els cap ponts del riu, els ponts del Canal i el de la Riera d’En Bertran, com també el terraplè del trajecte, i altres obres més encara.

     Això esdevingué dintre l’any 1886.

     Es veu, però, que el senyor Ollé començà es obres a gran escala i aparentant gran riquesa, per tal de veure sí, dintre aquell curs (d’obres) podria trobar accionistes que “l’apoiessin”, però, es veié ben aviat dintre el major desengany, car no trobà ningú que l’ajudés.

     No obstant, i tindre paralitzades les obres, el senyor Ollé, continuà buscant protecció i ajuda, una bona pila d’anys, sense aconseguir que ningú es prestés a ajudar-lo (ni el propi Ajuntament que havia perdut son plet, i era aquella situació la millor per aconseguir-ne tal millora pública).

     Tal vegada, amargat per això, el senyor Ollé abandonà la vila, sense que podem contar quina en fou la seva fi. Sols sabem que deixà, com a representant seu en la vila, a un guàrdia civil retirat, que tots coneixíem pel nom de senyor Francisco.

     Així és com quedaren frustrades les il·lusions d’un bon santboià, desenganyat i arruïnat, que volgué portar a cap una obra de vital interès pels santboians, que tan mal servits estaven al voler viatjar anant a la ciutat de Barcelona, servint-se dels mals camins, i dels vehicles d’aquells temps de diligències i de tartanes.”

 

NOTA EDITORIAL:

Extret dels quaderns d'història, inèdits, de Baldiri Déu i Priu (volum IV – pàgines 141 i 141v). Originals conservats a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.