Nascut, als Freginals (Montsià), l'1 de juny de 1913.
Mort, a Sant Boi, el 3 de setembre de 1990.
Inventor. Fill de Francesc Zenon i Pàzquez i Maria Biosca i Miralles, tingué un germà, Josep. Vers el 1923 la família va decidir d'emigrar, establint-se a la nostra població, com a masovers a una finca de "Marina".
Després d'uns anys d'escolarització, va entrar a treballar d'aprenent a un taller de bicicletes de la rambla, "Cal Corrons", lloc on va entrar en contacte amb la mecànica industrial.
L'any 1934 va entrar en quintes. Voluntàriament va passar a formar part del Cos de Carrabiners que, amb l'esclat de la guerra civil, es va mantenir fidel al règim republicà i va contribuir, de forma activa, a la lluita inicial contra els revoltats. Vicenç va passar la guerra tot recorrent les comarques del País Valencià, especialment la zona muntanyosa del Maestrat.
L'estiu de 1937 es va casar pel civil, a la ciutat de Castelló, amb Francesca Planesas i Vilà amb qui va tenir tres fills: Pepita, Francesc i Glòria.
Acabada la guerra, la necessitat de dotar d'electricitat a una de les masies santboianes feu què, aprofitant els mecanismes dels molins de vent, experimentés, amb èxit, la connexió de la roda mòbil de les aspes a una roda de bicicleta mitjançant una cadena que permetia el moviment d'una dinamo. Aquesta, al girar accionada per la força del vent, produïa un flux de corrent elèctrica què, tot i la seva feblesa i irregularitat, permetia, el funcionament d'algunes bombetes a la casa. La idea li fou suggerida per la manipulació, al llarg dels anys de guerra, de tot tipus de camions militars.
Va instal·lar, a la plaça de Catalunya, un petit taller artesà on va començar la fabricació de generadors electromecànics i on tenia un servei de reparació de bombes i motors dels emprats per tal de pujar l'aigua de pous, sèquies o canals.
L'any 1948, mentre reparava la bomba d'un pou, va patir un greu accident que li ocasionà greus lesions a les cames. Un mal diagnòstic i diverses complicacions en el procés de curació, van forçar l'amputació de la cama dreta.
Els treballs d'estudi i perfeccionament dels aerogeneradors foren, des d'aleshores, el pol vital de la vida de Vicenç Zenon.
Fruit de les seves investigacions, Vicenç, va poder patentar els seus treballs amb l'expressiu nom de GEMZ sigles que corresponen a les paraules "Generadors Electro Mecànics Zenon" . Uns generadors que ell mateix definia com unes instal·lacions impulsades per la força del vent i destinades a la producció de llum i força (amb un mínim cost de funcionament) adreçada, fonamentalment, al medi rural.
Vicenç va arribar a instal.lar 1.000 aerogeneradors en prop de 50 anys de professió. Els seus aparells es troben escampats per moltes comarques catalanes i de l'Aragó (comarques de l'Ebre), al País Valencià, a les Illes, per terres de Castella i d'Andalucia i, fins i tot, més enllà de les nostres fronteres (França, Holanda, Veneçuela, Cuba).
L'any 1978 el Club Master'7, de Barcelona, li va concedir el premi "José Vasconcelos de Energia industrial" . Posteriorment a aquest premi se succeïren diverses entrevistes als mitjans de comunicació locals i nacionals: premsa, ràdio i, fins i tot, televisió; uns materials que ens han permès reconstruir aquest esbós biogràfic.
A la segona meitat de la dècada dels vuitanta, Vicenç Zenon, tot i ser conscient de la greu malaltia que patia, va continuar els treballs de perfeccionament dels mecanismes dels seus aerogeneradors fins arribar a aconseguir, ja a la recta final de la seva vida, una màquina amb una potència aproximada als 5 quilovats què, dissortadament, no va poder arribar a muntar.
Vicenç va morir víctima d'un càncer què, des d'uns anys enrere, limitava les seves activitats professionals. L'ajuntament de Sant Boi li va dedicar un carrer (sessió plenària del 14 de març de 1994) al nou sector d’habitatges de la Torre de la Vila.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
NOTA EDITORIAL: Aquest esbós biogràfic, al que hem fet algun retoc, va aparèixer publicat al llibre “Vides Santboianes”, obra de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda, Ajuntament de Sant Boi, 1998 (pàgines 147 i 148).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada