Com veig els trastorns? (Concurs fotogràfic digital).

Amb motiu de la Nit Boja al Museu, vinculat al trencament de l’estigma dels trastorns mentals, convoquem el concurs fotogràfic: COM VEIG ELS TRASTORNS?

Per participar només cal que facis una fotografia, o un muntatge fotogràfic que expressi i representi com veus tu els trastorns mentals, què te’ls simbolitza, sensacions que et transmet el tema, etc. i ens la facis arribar al Museu.

Els BANYS ARABS AÏRE DE BARCELONA dona suport al projecte i col·labora amb el Museu de Sant Boi oferint el premi per al guanyador del concurs: 2 ENTRADES PELS SEUS BANYS TERMALS, pel descans del cos i la pau de la ment.. www.airedebarcelona.com

Cal que envieu la foto adjunta en un correu electrònic a l’adreça gvallespir@santboi.cat, posant a com a “assumpte”: <Com veig els trastorns? + títol de la vostre imatge>, i facilitant-nos les vostres dades al cos del missatge (nom, cognoms, adreça i telèfon).

El termini per a presentar les imatges és el dilluns 10 de maig de 2010, i el LLIURAMENT DE PREMIS TINDRÀ LLOC DURANT L'ACTE DE LA NIT BOJA AL MUSEU, EL DIVENDRES 14 DE MAIG. El mateix dia es farà un passi projectant les fotografies finalistes.

El contingut de les fotografies és lliure, però el Museu es reserva el dret a deixar fora de concurs aquelles fotografies que es considerin ofensives.

Per a més informació:

Museu de Sant Boi

Tel. 93 635 12 50 (ext. 463)

gvallespir@santboi.cat

L’Arxiu Històric Municipal conserva un manuscrit, fins avui inèdit, de la Mercè Rodoreda.

 

El mes de juny de 1935 la Biblioteca Popular de Sant Boi va celebrar uns jocs florals que van comptar amb la participació de destacades personalitats literàries i d’altres de més joves que, amb els anys, estaven destinades a ser el seu relleu.

Acte de lliurament de premis a “Cal Ninyo”.

La reina de la festa, Maria Teresa Ollé (filla del president de la Biblioteca Popular) acompanyada de l’autor guanyador, el jove Josep Maria Junyent.

De la documentació conservada d’aquests jocs (i que es conserva dipositada en aquest Arxiu Històric Municipal) avui us volem parlar del manuscrit nº 57, composat per quatre fulls, i que conté la narració curta “Virgínia” que trobem signada amb el pseudònim “L. Albes”. Cal dir que és un treball que no fou premiat. En reobrir-se fa uns anys els sobres amb les corresponents pliques ens vàrem trobar amb la grata sorpresa de que corresponia a un treball inèdit de la Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 / Girona, 1983). Avui, 75 anys després d’aquella iniciativa cultural i coincidint amb la Diada de Sant Jordi, tenim a bé presentar-vos aquesta petita joia retrobada. La transcripció ha estat obra d’En Carles Serret, tot respectant-ne l’ortografia original.

Capçalera i primers paràgrafs de la quartilla número 1 de les 4 de que consta l’original.

Virgínia

L. Albes

Ha submergit dins les ones verdes de les aigües transparents que besen coralls, la incitant brunesa del seu cos elàstic.
És luxuriosa la vegetació que s’estén en el suau declivi de la coma propera. Damunt la platja de la badia que abraça la mar calma, sota palmeres altives que es gronxen mandroses, hi ha la coloraina de la roba abandonada en garbuix.
Ella estima les albes nacrades, les cintes boniques, rosa i verdes, que esgarrifen al tacte, i les belles sedes cruixidores de colors de colors llampants i esllanguit caient.
Els seus cabells feixucs són pregonament negres i els seus ulls d’ametlló embogidorament brillants.
Pica, amb un joc faceciós de mans i peus, l’aigua que s’esvalota, i riu sorollosament en ésser besada als ulls i als llavis, per esquitxos de perles.
El temps li ha fet esborradís el record de la mare i més, molt més, el d’aquell pare que no ha conegut ... Té, de l’amor del padrastre, una cicatriu profunda a l’esquena lluent: l’ampolla, en rebotre-hi, es va trencar a bocins; ella havia xisclat en rebre dins de la carn viva, el bes ardent de l’alcohol.
Havia vagat per les platges i tenia odi a la gent fins a esgarrifar-la’n tota presència. Només amava d’esguardar, amb la seva mirada ombrina, els alts navilis que venien de lluny, d’altres mars a la seva, d’altres ports vers el seu.
Adorava la remor de les ones, el xiscle del vent, la tempesta guarnida amb la seda dels llamps ... L’escarafall de les velles negresses davant del seu viure, li era tot un misteri.
Era llaminera d’aigua dolça de cocos i tabac fort i les xurriaques li havien llepat les espatlles rodones per a castigar-la del vici del furt.
Ignorava que s’havia venut una nit, una nit que tenia molt d’alba, a un capità de vaixell ple de l’alt sentit de l’honor quan l’envoltava l’ambient de la seva civilització: havia decantat el cos i inclinat el rostre i l’havia besada a les dents tot endinsant les seves mans blanques en l’espessor perfumada de la negra cabellera flotant; atrets, els seus ulls blaus d’home nòrdic, per la fixesa desconcertant de la mirada obscura. Ell l’havia iniciada en l’art de conèixer el valor d’una carícia a temps i de saber jugar amb les flors amplament badades, en les nits clares del tròpic, lluint un somriure febrós en l’ample esquinç dels roigs llavis. Amava de ballar, nua com una perla, enmig dels homes beguts, entre bravades d’alcohol i crits guturals de desig: adés gasiva de somriures, adés vinclada en una ofrena incitant, fascinadora com una temptació, cruel en el refús, per a lliurar-se, embriaga de rialles, al qui li oferís el present menys valuós; felina davant del menyspreu, segura de la pròpia bellesa, orgullosa en la inconscient salvatgia.
Ni el sol, ni el vent, ni l’amor prodigat amb escreix, no li havien marcit la pell ni li han llevat frescor a la frescor de les galtes: li han fet la mirada més brillosa que mai.
Ara té una casa. Una casa voltada d’altes palmeres que domina la mar i els llunyans horitzons. Una casa guarnida de persianes molt verdes que deturen, sense menysprear-lo, el sol xardorós: hi és senyora i mestressa i adora els menuts colibrís dels quals té un gabial ple. S’adorm sota gases que aturen el vol dels insectes i mossega, amb golafreria, la polpa carnosa dels fruits rarament acolorits. Li és grat de despertar-se en les albes nacrades i fugir a la platja, peu-ma, a oblidar qui li és amo i esclau.
Té grans collarets dringadors i feixugues arracades i un ocell de brillants li estén les ales damunt la negror dels cabells escarpits; rics braçalets d’or massís s’acorruen en els seus bells braços ... Però enyora, a la nit, altres nits desvetllada per destres carícies i el record d’un blau esguard li és fita i destí. D’aquí el seu amor per la mar: mai no voldria separar-se’n; li és dolç de guaitar, sense pensaments, aquella línia llunyana on apareixen, tardans, navilis altius.
És sortosa tanmateix, però seria ben dissortada sota l’empar de les gases i la companyia de les sedes i de les cintes rosa i del piular dels menuts colibrís, sinó fos que els capvespres es deixa estimar, indolent en la concessió, damunt la platja de la badia, sota el plany de les negres palmeres, per tots els mariners embriacs que li duen, arrencant-lo a les entranyes profundes dels amples vaixells, l’agre perfum de totes les terres.

- - -

Desitgem que aquest regal literari sigui del vostre grat. Salutacions cordials.

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

LES TRES CULTURES (Programa transversal per a persones amb discapacitat)

Diumenge, dia 25, tindrà lloc la presentació pública “Les tres cultures” a Can Massallera, a les 12 h

Programa Transversal per a persones amb discapacitat - 2010
El Museu de Sant Boi de Llobregat, en col·laboració amb el Programa Municipal Transversal per a Persones amb Discapacitats i l’Escola Municipal de Música Blai Net, enceten un any mes el programa adreçat a apropar el Patrimoni Cultural a les persones amb discapacitat, amb l’esperit de continuar amb la línia de treball que els ha portat a consolidar-lo, aquesta és la sisena edició.

Les tres cultures
Enguany tanquem un nou cicle dedicat a la història medieval. Hem treballat el tema des de la perspectiva de les tres cultures que van coexistir a l’època medieval en la Península Ibèrica: jueva, cristiana i àrab.
L’objectiu d’aquests tres anys és d’alguna manera que els usuaris i les usuàries entenguin que la nostra realitat actual és el resultat de la interrelació entre aquestes cultures.
Durant aquests dos anys s’han abordat els temes des de diferents tipus de teràpia – musicoteràpia, artteràpia – i enguany hem volgut treballar des d’una òptica més de teràpia psicosocial.
Una educadora de Kuan-Um!, la Paloma Casa, especialista en dinàmiques de grups de persones amb discapacitats., ha treballat amb els usuaris/es des de la visita al Call, el taller de cuina i el taller de la Pau.
Els resultats del taller sobre la Pau els podrem veure el dia 25 d’abril, a partir de les 12 hores, acompanyats per l’alumnat de l’Escola de Música.
L’acte consta de:

12.00 a 12.20 h : Parlaments

12.20 a 13.30 h : Happenig

CENTRES PARTICIPANTS

Centre de dia Benito Menni.

MILLE de l’Hospital Benito Menni

Disminució Intel·lectual Benito Menni

Taller de Manualitats del PMT per a persones amb discapacitats.

Hospital St. Joan de Deu – Salut Mental

Clínica Santa Anna

Centre Ocupacional Sant Jordi

Clínica Sant Agustí

SERPI

Els i les 122 participants penjaran els missatges de Pau que han estat treballant durant dues setmanes, i un representant llegirà un missatge de Pau a tota l’assistència.
Mentre entren i es preparen cada clínica, hi haurà uns actors/actrius que amenitzaran l’acte amb uns esquitxos teatrals que versaran sobre la pau a l’època medieval, amb clars referents a l’actualitat.
L’acte anirà amenitzat per l’Escola Municipal de Música Blai i Net de Sant Boi.

13.30 hores : Cloenda
Desitgen que sigui del vostre interès i us convidem a assistir-hi. També us demanem que en feu difusió.

Sant Boi de Llobregat, 21 d'abril de 2010

15 d’abril de 1931: Constitució de l’Ajuntament republicà

 

Document conservat als llibres d’Actes municipals.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Una exposició sobre els trastorns mentals al llarg de la història

La mostra “Silencis forçats” parla de la vida quotidiana de les persones ateses als centres de salut mental .

El diumenge dia 18 d'abril s'obre a la sala d’exposicions de Can Torrents la exposició “Silencis forçats”, una mostra produïda pel Museu de Sant Boi amb l'objectiu de donar a conèixer la vida i el tracte que han rebut al llarg de la història les persones amb trastorns mentals.

 

Un viatge en el temps.

La mostra viatja en el temps per explicar com ha evolucionat històricament la percepció col·lectiva de la salut mental: la visió màgica de l'antiguitat, els abusos durant l'edat mitjana i els empresonaments d'èpoques més recents.Silencis forçats és una idea original del Museu de Sant Boi realitzada en col·laboració amb els de Martorell i Santa Coloma de Gramenet. El recorregut històric de l'exposició es complementa amb peces cedides per diversos museus de la província: un gravat de Goya i un aparell d'electroxoc, entre altres objectes; un audiovisual, a càrrec del grup de teatre Imagina del complex assistencial Benito Menni, que recrea diferents sotuacions al voltant de la vida de les persones amb trastorn mental; un film sobre els hospitals de Sant Boi al final del franquisme, obra del santboià Francesc San Agustín, i un vídeo de Josep Palau i Fabre sobre l'escriptor Antonin Artaud.

Silencis forçats és una idea original del Museu de Sant Boi realitzada en col·laboració amb els museus de Martorell i Santa Coloma de Gramenet i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Sant Boi, ciutat referent en salut mental

L'exposició vol lluitar contra l'estigma que encara avui pateixen les persones amb trastorn mental i s'afegeix a la tasca municipal per fer de Sant Boi un referent en el camp de la salut mental .

NOTA D’INTERÈS: En alguns medis s’ha anunciat com a data d’inauguració l’11 d’abril i no han estat a temps de recollir la data definitiva, el diumenge 18 d’abril. Lamentem les molèsties que aquesta petita disfunció pugui provocar.

MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Fa cent anys: els primers jocs florals de la vila

Ajuntament Ple, sessió del 3 d’abril de 1910:

      “De una comunicación de la Comisión organizadora de los primeros Juegos Florales de esta villa, en nombre de la “Associació Catalanista”, invitando al Ayuntamiento a tomar parte en dicha fiesta y solicitando se vote una cantidad proporcional al valor del premio que deba adjudicarse al que mejor desarrolle el lema Patria. Después de alguna discusión se acordó, por unanimidad, haber visto con satisfacción tan nobles iniciativas, sintiendo que el estado precario de la Hacienda municipal no permita otorgar la subvención solicitada.”

Arxiu Històric Municipal