Informacions i agenda (setmana 48, 2012)


MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Informacions i agenda (setmana 48, 2012)
Al Bloc:
Sabeu que ara fa cent anys que l'Ajuntament de Sant Boi va iniciar gestions per tal d'assolir la implantació d'una caserna de la "Guardia Civil" ?. Us ho expliquem en una nova col·laboració de l'Arxiu Històric Municipal.
Nova promoció bibliogràfica:
Aquest Nadal (2012-2013), el Museu de Sant Boi us ofereix una nova oportunitat per tal de fer créixer la vostra particular biblioteca santboiana o la dels vostres familiars i coneguts. Descomptes del 70 %. Consulteu les condicions.

Agenda:

Diumenge, dia 2 de desembre i a les 12'30 hores, inauguració de:
Una exposició que ens remet als espais de les cases pairals on sempre s’han conservat els més diversos objectes familiars. Can Barraquer oferirà un dels racons per a convertir-lo en aquell espai físic -que fa part d’aquesta memòria col·lectiva- on es podran veure fotografies i objectes quotidians, ja antics, alguns centenaris, que de ben segur ens faran viatjar en el temps. Fusionem els objectes físics amb fotografies antigues, de gran format, on aquests són representats en una nova col·laboració entre l'Arxiu Històric Municipal i el Museu de Sant Boi de Llobregat.
[2012-12-02%2520Porxos%252C%2520golfes%2520i%2520calaixeres%255B5%255D.jpg]
Lloc: Museu de Sant Boi de Llobregat
(Can Barraquer, Carrer del Pont, 7)
Diumenge, dia 2 de desembre:
En "Roc Benviure" ens espera de nou i, algú de vosaltres, pot ser el visitant número 1.000, qui s'endurà un bon record ...
Us hi esperem !!!

Fira de la Puríssima (de dijous 6 a dissabte 8 de desembre):
Els dies de la "Fira" el Museu de Sant Boi torna a oferir-vos "Jornades de portes obertes" (entrada lliure) dintre de l'horari: matins (d'11 a 14 h.) i tardes (de 17 a 20 h.).

Serveis tècnics:
Carrer Hospital, 9 (Can Torrents). 08830 - Sant Boi de Llobregat
Telèfon: 936.351.200 (Museu, ext. 463 - Arxiu, ext. 158)
També som presents a la Xarxa Social (FACEBOOK)
Ens agradaria tenir-vos com a amics i amigues. Us hi esperem !!!

En Roc Benviure ja té, gairebé, 1.000 amics i amigues …

Aquest proper diumenge, dia 2 de desembre, i com tots els primers diumenges de mes (excepte gener i agost),  us convidem a conèixer el nou "Centre d'Interpretació Medieval Torre de Benviure" acompanyats pel Roc Benviure, el soldat - vigilant de la torre.
publiroc08
Diumenge, però, la visita té un interès afegit, qualsevol de vosaltres pot ser el visitant número 1.000 i endur-se un record “especial” de la visita.
Roc1000

Desaprofitareu l’ocasió?
Us hi esperem.

CAMPANYA DE PROMOCIÓ NADAL – REIS (2012-2013)

Aquest Nadal (2012-2013), el Museu de Sant Boi us ofereix una nova oportunitat per tal de fer créixer la vostra particular biblioteca santboiana o la dels vostres familiars i coneguts.
Des de l’1 de desembre i fins el 6 de gener us fem la següent promoció:
LOT: PASSEJADES PER SANT BOI DE LLOBREGAT
  1. Sant Boi des del punt de vista de les dones.
  2. Els Barris del Reial i de Sant Pere.
  3. L'Alou i la Pobla Arlovina.
  4. El Puig del Castell per a persones amb mobilitat reduïda.
  5. Ciutat Cooperativa i el seu entorn.
  6. Sant Boi fa 500 anys.
  7. La jurisdicció medieval del Benviure.
  8. Eixample 1905.
  9. Eixample industrial.
  10. Casablanca i Camps Blancs.
  11. Marianao.
  12. La Marina de Sant Boi: el riu mort i la Ribera.
  13. Art al carrer. Barri Marianao. Barri Ciutat Cooperativa-Molí Nou.
  14. La Marina de Sant Boi II:entre la cra. De Sant Boi al Prat i la de València.
  15. Art al carrer. Barri Centre, Vinyets-Molí Vell, Camps Blancs i Casablanca.
(Promoció de Nadal: 15 €)

2001 - La jurisdicció medieval del Benviure
LOT: POU COMÚ. Col·leció Carles Martí i Vilà d'Estudis Històrics
  1. * Sant Boi de Llobregat, fa 500 anys. Una societat en transformació.
  2. * Dones Santboianes segles XIV-XVII.
  3. * Rubricatum. Roma al Baix Llobregat.
  4. * Experiències viscudes. Visions del cos femení. Santboianes del segle XX.
  5. *Els anys foscos. Retalls d'una família santboiana.
  6. *Sant Boi al segle XX. Dones dels barris
  7. * Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat.
  8. *Cent anys de cinema…… a Sant Boi
(Promoció de Nadal: 20 €)

2007 - Els anys foscos
LOT: OBRES DEL DOCTOR JAUME CODINA
  1. * Els santboians de 1490.
  2. * La vida i la mort al delta del Llobregat segles XIV-XIX.
  3. * Els testaments de Sant Boi (segles XIV-XV)
  4. * A Sant Boi de Llobregat. Segles XIV-XVII.
  5. * Les famílies Santboianes (Segles XIV-XIX).
(Promoció de Nadal: 30 €)
1999 - Jaume Codina - A Sant Boi de Llobregat
COMPREU, REGALEU, LLEGIU I REVIVIU LA HISTÒRIA
Punt de venda:
Recepció del Museu de Sant Boi (Carrer del Pont, 7 – Can Barraquer)
Dintre de l’horari habitual d’obertura al públic.

Porxos, golfes i calaixeres … (nova exposició)

     Aquest és el títol de nova producció que, el Museu de Sant Boi, us presenta pels propers mesos. Una exposició que vol mostrar-vos alguns d’aquells petits tresors que, diverses famílies santboianes, han conservat al llarg del temps i que, finalment, han volgut compartir amb totes i tots nosaltres mitjançant la seva cessió al nostre Museu.

     La radio de l’avi, les eines de llaurar dels rebesavis, els vestits de petita de la besàvia o la vaixella de la família. Mantenir vius objectes i records de determinats moments de la nostra vida ens ha permès de sempre retre un homenatge a la memòria familiar. Una olor, un sabor, un objecte, una música que ens desperta els sentits i ens transporta a aquell determinat moment de la nostra infància, una experiència emocional única.
2012-12-02 Porxos, golfes i calaixeres
    ‘Porxos, golfes i calaixeres’ o el què és el mateix, els espais de les cases pairals on sempre s’han conservat els més diversos objectes familiars. Can Barraquer oferirà un dels racons per a convertir-lo en aquell espai físic -que fa part d’aquesta memòria col·lectiva- on es podran veure fotografies i objectes quotidians, ja antics, alguns centenaris, que de ben segur ens faran viatjar en el temps. Fusionem els objectes físics amb fotografies antigues, de gran format, on aquests són representats en una nova col·laboració entre l'Arxiu Històric Municipal i el Museu de Sant Boi de Llobregat.
     Us esperem a totes i a tots !!!


Lloc:
Museu de Sant Boi de Llobregat (Carrer del Pont, 7 – Can Barraquer).
Inauguració:
Diumenge, 2 de desembre de 2012, a les 12’30 hores.

Fa cent anys: Gestions per portar a la Guàrdia Civil

     A la sessió plenària, de l’Ajuntament de Sant Boi, de l’1 de desembre de 1912 es va informar “De la instancia redactada por el Sr. Alcalde, dirigida al Excmo. Sr. Ministro de la Gobernacion solicitando la instalación en esta villa de un puesto de la Guardia Civil, comprometiéndose este Ayuntº á costear el alquiler de casa y á cumplir las demás condiciones reglamentarias que se impongan; acordándose aprobarla en todas sus partes y que se curse sin dilación”.
     Dues setmanes més tard, el dia 15, en una nova sessió es va donar a conèixer un “oficio del Sr. Jefe de linea de la Guardia Civil encargado de informar la instancia elevada por este Ayuntamiento al Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación, solicitando la creación de un puesto de dicho instituto en esta villa, en el que pregunta si este Ayuntamiento se compromete á facilitar, además del acuartelamiento para los individuos y sus família, el utensilio y menaje necesarios y asistencia Médico-Farmacéutica para los mismos acordándose contestar afirmativamente”.
ABalletbo-01 Diversos membres de la caserna de Sant Boi, acompanyats del batlle Benet Puig i Vilaplana (el segon per l’esquerra de la fila inferior), a les escales de l’església parroquial de Sant Baldiri en motiu d’una celebració de caràcter privat (segona meitat de la dècada de 1940-1950). Fotografia (retall) del fons Anna Balletbó de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat).
     La demanda fou finalment acceptada i la caserna de la Guardia Civil s’establí en un immoble del carrer dedicat al Doctor Antoni Pujadas, al peu de la carretera, i on romangué fins a la dècada dels 40 quan fou traslladada a l’imposant edifici de la família Freixas (propietaris d’una de les antigues bòbiles locals), a la cantonada dels actuals carrers de Francesc Macià i Torre Figueres.
Fons Comas - Martí 0599Un alt comandament de la guàrdia civil acompanyant d’altres autoritats civils i militars, en un acte públic “indeterminat” a l’església parroquial de Sant Boi. A l’esquerra identifiquem a l’aleshores tinent coronel Ignacio de Torrents i Piserra i, a la dreta, al capità general de Catalunya, tinent general José Moscardo (any 1943 o 1944). Fotografia (retall) del fons Família Comas – Martí de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.
     En aquest nou i definitiu emplaçament va mantenir-se durant tot el període franquista i ben entrada la democràcia fins que, el 1990 (aproximadament), una política de concentració d’efectius feia desaparèixer la majoria de “Casas Cuartel” locals que foren absorbides per una caserna central construïda, ex-profés, a Sant Andreu de la Barca.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Butlletí informatiu. Setmana 47, any 2012.

MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Informacions i agenda (setmana 47, 2012)
Al Bloc:
Una nova col·laboració sobre el popular "Carrilet" que, el 29 de desembre d'enguany, farà 100 anys de la seva entrada en servei a partir de la línia "de via estreta" Barcelona - Martorell. Projectes de línies férries n'hi ha haver molts, alguns fallits, com el que us presentem avui i que ens va deixar, d'herència, l'edifici principal de l'actual estació.
Agenda:

Fins aquest proper diumenge, dia 25 de novembre:
Darrers dies per veure, a Sant Boi, aquesta producció del Museu Abelló (Mollet del Vallès) i adaptada per l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona recorre la Xarxa de Museus Locals. La mostra sorgeix del descobriment dels vestigis excepcionals que el pintor Joan Abelló (1922-2008) havia anat atresorant al llarg d’una intensa trajectòria dedicada a la pintura i al col·leccionisme que procedeixen, en gran part, de qui va ser el seu mestre, el pintor Carles Pellicer (1865-1959).
Lloc: Museu de Sant Boi de Llobregat
(Can Barraquer, Carrer del Pont, 7)
Serveis tècnics:
Carrer Hospital, 9 (Can Torrents). 08830 - Sant Boi de Llobregat
Telèfon: 936.351.200 (Museu, ext. 463 - Arxiu, ext. 158)
També som presents a la Xarxa Social (FACEBOOK)
Ens agradaria tenir-vos com a amics i amigues. Us hi esperem !!!

El projecte de Ferrocarril Económico del Bajo Llobregat (1893)

De Cornellá


______________



Ferrocarril económico del Bajo Llobregat

Sr. Director de La Vanguardia.
     Poco ocurre, apreciado Director, en una comarca que pueda motivar y ser objeto de una asidua correspondencia. Todo cuanto pudiera decirle acerca de asuntos meramente locales ofrece poca novedad y tiene poca importancia para los numerosos lectores que diariamente hojean el periódico para enterarse de asuntos de interés general, de actualidad y más relacionados con la localidad que directamente les afecta. No obstante, entre otros asuntos de interés para toda la comarca Llobregatense y para esa misma urbe, destaca en primera línea uno que ha sido varias veces objeto de conversación y controversia tanto por su importancia como por las dificultades que á su realización se han opuesto, y que hoy parece que se trata de llevar á cabo removiendo todos cuantos obstáculos pudieran presentarse para la realización de proyecto tan importante como es la construcción del ferrocarril económico del bajo Llobregat. Este es el asunto que entiendo de interés general para todos los pueblos de esta comarca y para la misma capital, porque enlaza los intereses de aquellos con los de esta de una manera estrecha y beneficiando á todos, estableciendo una comunicación rapidísima, continua y económica. Tal es la ventaja inmediata que entre otras derivadas ha de reportar el ferrocarril económico del bajo Llobregat á esta extensa comarca en particular. Si quiere ésta, decididamente, cooperar á mejorar su porvenir por su proximidad á la capital, por sus condiciones topográficas y climatológicas, ser además del mejor criadero de frutas y legumbres del mercado de Barcelona, centro industrial de primer orden en su parte más próxima á la urbe, y centro de recreo y lugar de veraneo en su parte alta y montañosa, de todas estas ventajas puede disfrutar pronto y con holgura, la rica cuenca Llobregatense, facilitando la realización de todos cuantos proyectos de utilidad reconocida disfrutan ya otros pueblos cercanos también á la capital y enlazados con ésta con vias de comunicación en buen número, para facilitar el importante tráfico y la comodidad consiguiente á que se obliga todo centro industrial y de recreo, corno lo son, por su orden de distancia y condiciones naturales los del litoral, San Martín de Provensals, honra y vanguardia de la industria nacional, San Andrés, Badalona y otras poblaciones de todos conocidas y aprovechadas hijas de la madre urbe por enlazarlas y confundirlas en intereses y conveniencias repelidas y paralelas cintas de hierro, y otras vías de comunicación, borrando distancias, facilitando elementos propios, acumulando las partes de un todo que se complementa en sus necesidades aprovechándose de todos los medios de progreso, adelanto, rapidez de comunicación, baratura de transporte y comodidad, es decir, dé todos aquellos medios que hayan sido y son susceptibles, ventajosos y prácticos.
     Pasada la crisis la crisis por las construcciones ferrocarrileras de ancho ordinario, que han sido el eje principal de rotación de grandes y provechosas empresas financieras y preocupación constante por los cuantiosos capitales en ellas invertidos de medio siglo á esta parte, y hoy en decadencia- por estar cubiertas las primeras y más apremiantes necesidades que en nuestro pais se dejaban sentir por faltar grandes vías de comunicación férreas que enlazaran los centros manufactureros con los centros productores de la materia prima, se impone y es indispensable preocuparse de complementar las utilidades de los ferrocarriles ordinarios con las no menos importantes de la red de ferrocarriles económicos, que son, á la manera de los vasos capilares en el sistema sanguíneo, las ramificaciones de una vida lozana, exuberante y complementaria del sistema general, ó conjunto ferroviario.
     Otras consideraciones generales se me ocurren en pro de la bondad y conveniencia de fijar mucho la atención en las utilidades inmensas que ha de reportar la realización de una buena red de ferrocarriles económicos como amplio y fructífero campo para el empleo de capitales, hoy, retraídos de las grandes empresas mercantiles y financieras por fracasos y motivada desconfianza en su buena y provechosa inversión, aprensión y reacción lógica y natural porque, en la realización de grandes empresas, es difícil la investigación y clarividente intervención del pequeño capital en el procedimiento y fin de su buena ó mala inversión, motivo, por demás racional y consecuente del recelo que inspira toda obra grandiosa que sólo puede ser intervenida por unos pocos de los muchísimos interesados por el capital aportado á la realización del fin propuesto y logro y disfrute proporcional y consiguiente del conjunto de utilidades preconcebidas y calculadas.
129-3 El ferrocarril, com a motor de desenvolupament local.
Imatge (retall) procedent del fons Jaume Vilà i Tous” (AHMSBL).
     No hay duda, pues que, por multitud de circunstancias, se impone y es de suma trascendencia la realización de proyectos secundarios que sean de reconocida utilidad general, que sean el auxiliar y móvil del creciente movimiento y desarrollo industrial y comercial, que ofrezcan las condiciones de simplicidad y utilidad inmediatas, que puedan ser intervenidos por condiciones de su propia naturaleza y relativo poco coste, á ser posible, por todos los que aporten su capital al objeto y fin de la explotación, sumando así iniciativas é inspirando confianzas por ser completa y directa la administración é inversión del capital de la colectividad.
     Los ferrocarriles económicos por su naturaleza misma, cuando su extensión no es muy considerable como ordinariamente acontece, son construcciones de poco coste, de porvenir reconocido, determinado y concreto, organización sencilla y económica á la par que puede intervenir y cooperar fácilmente, así como al buen procedimiento de realización y explotación, toda la colectividad que haya constituido el capital para realizar el objeto propuesto.
     Perdone, apreciado director, que haya abusado de su benevolencia haciendo consideraciones generales acerca de la importancia de los ferrocarriles económicos, apartándome del objeto que me había propuesto, concretándome á recoger impresiones y á consignar las ventajas que en mi concepto pueden derivarse de la realización del ferrocarril económico del bajo Llobregat. No obstante, como éste es parte, aunque pequeña, del todo cuyas excelencias, en mi humilde sentir, he expuesto ya, me ahorro el consignar después, muchas apreciaciones generales que ya quedan consignadas.
     El ferrocarril del bajo Llobregat puede estudiarse bajo dos puntos de vista y en dos secciones bien marcadas. El proyecto, en su totalidad, se extiende desde Barcelona á Martorell pasando por los pueblos de la Bordeta, Hospitalet, Cornellá, San Baudilio del Llobregat, atravesando antes este río para subir luego por la ladera izquierda, interesando á otros pueblos y colonias industriales, hasta llegar á Martorell en donde converge con la línea férrea de Tarragona á Barcelona y puede enlazar y continuarse por la línea también económica y ya próxima á inaugurarse de Martorell á Igualada. Este es todo su desarrollo que puede estudiarse en sus dos secciones de Barcelona á San Baudilio y de este á Martorell. La primera sección, la más factible, de positivos resultados y que bien puede considerarse bajo el doble concepto de ferrocarril económico y tranvía á vapor por su poca longitud, 8 kilómetros aproximadamente, y por la gran densidad de población que podría utilizar tal medio de locomoción siendo su paro á voluntad del que lo utiliza al igual que el tranvía á vapor de San Andrés, Badalona y otros, las utilidades y ventajas que reportaría á los habitantes todos de la comarca serían notables, porque á la rapidez del transporte se uniría la comodidad de no tener que acudir para subir ó bajar á estación determinada, lo que implica, siempre', una molestia y pérdida de tiempo digna de tenerse en cuenta.
     Además, el transporte de abonos, frutas, hortalizas y materias industriales se haría en buenas condiciones porque, precisamente, en todo el trayecto de su primera sección el trazado de la línea lo es por el corazón de la parte poblada, industrial por un lado y por el otro de la rural, y en condiciones tales que una y otra puedan utilizarse perfectamente de las ventajas y comodidad del ferrocarril en proyecto.
     En su segunda sección, ó sea de San Baudilio á Martorell, el ferrocarril de que se trata reportaría inmensas ventajas á las colonias industriales y á los habitantes todos de aquella parte del río, porque gozarían de un medio de locomoción que hoy no tienen y acrecentaría de un modo extraordinario la concurrencia veraniega, que dé algún tiempo á esta parte, al abandonar sus cuarteles de invierno en busca de comodidad y sanas brisas, no quiere apartarse mucho de la capital para poder atender también á sus negocios; y tanto es así, que ya muchos veraneantes empezaron en el verano próximo pasado, á pesar de la incomodidad del viaje, á sentar sus lares en la pintoresca población de San Baudilio y otras cercanas que gozan de la doble condición de ser en parte montañosas y en parte de hermosísimo llano fecundizado por el río Llobregat. No hay duda, pues, que el ferrocarril del bajo Llobregat esta llamado á reportar grandes beneficios á la industria, agricultura y, asimismo, á proporcionar mayor concurrencia veraniega á nuestra hermosa cuenca, beneficiando á todos por igual.
     Plenamente convencido de las utilidades que indistintamente reporta la construcción de un ferrocarril y en particular la de ferrocarriles económicos por muchas consideraciones que ya he expuesto, y deseando, en beneficio de mis comarcanos, deslindar la situación actual del tan zarandeado proyecto del ferrocarril económico del bajo Llobregat, ya empezada su construcción en una de sus secciones y paralizada en la actualidad, y poder así dar detalles precisos del mismo, exponiendo á la vez mi humilde opinión como simple cronista de mi pueblo natal, afectado también en sus intereses con la realización del proyecto mencionado, me acerqué á las oficinas facultativas de la Compañía y tuve la honra de conocer detalles del mismo por boca del digno presidente de la Compañía, conocido fabricante y hombre público, don Modesto Casademunt, quien me facultó para manifestar á quien me pluguiera que la construcción definitiva del ferrocarril ya dicho sería un hecho dentro de poco, si se podía contar con la cooperación de algunos propietarios, cuyos terrenos deben de ser expropiados por la Compañía, y que, sin duda, no habiendo calculado bien lo que conviene al progreso y mejora de sus propiedades, parece que se muestran poco dispuestos á un arreglo amistoso en concepto de indemnización, por la faja de terreno de cultivo que se les ocupa con la práctica del proyecto que tanto ha de acrecentar el valor del resto de sus terrenos lindantes, por la facilidad de comunicación y enlace directo y rápido que tendrían con la capital y demás pueblos del llano.
     Vencidas las dificultades de una laboriosa expropiación de terrenos, de relativo buen coste en su primer trayecto, la Compañía cuenta con medios suficientes para construir y poner en explotación inmediatamente su proyecto. Es de lamentar que la resistencia de unos pocos sea el perjuicio de muchos.
     Se espera, no obstante, que por patriotismo, por experiencia, al fin, en las ventajas que reporta un tranvía económico, mayormente, á los que se creen de momento mas perjudicados y luego han de resultar los más beneficiados, por ser los primeros y más próximos en utilizarse de tan provechoso medio de locomoción y transporte, por afectarles directamente su trazado, se suavizarán y allanarán las dificultades qué hasta hoy han puesto á la realización del proyecto, interviniendo los respectivos Ayuntamientos y mayores contribuyentes en la conciliación de los intereses generales con los particulares, desapareciendo este estado anómalo y de incertidumbre que á nada conduce y sí perjudica, porque se priva á una extensa comarca del goce inmediato de un medio de locomoción que le es indispensable para su mayor desenvolvimiento y comodidad de comunicación y que hace tiempo se le tiene prometido no obligando y perjudicando, asimismo, á una empresa con el fatigoso expedienteo de una expropiación forzosa que bien es de temer perjudique en un todo á las dos partes litigantes.
     Convencido por experiencia que, mas ó menos tarde, las conveniencias generales se imponen siempre á las particulares, arrastrando la parte de egoísmo ó equivocado criterio de apreciación de que las ultimas acostumbran á estar impregnadas, brillando por fin explendente el sol de la justicia y del progreso, celebraría con entusiasmo, como amante hijo de la comarca, la realización completa del proyecto del ferrocarril económico del bajo Llobregat, así como lo haría, para cualquier otra mejora de provecho general para la comarca, dándome por compensado y satisfecho de haber contribuido, aunque sea en pequeñísima parte, á la más próxima realización del proyecto, cuya atención de V. hacia él, suplicándole la inserción de éstas mal pergeñadas líneas, he interesado, agradeciéndosela infinito y tanto más por serme muy conocida la benevolencia que V., apreciado Director, dispensa á todos los, asuntos que revisten carácter de conveniencia general, como es uno de ellos él de que acabo de tratar ligeramente.
El corresponsal.
Cornellá, enero 1893.

* * *

NOTA EDITORIAL: Article - carta d’un corresponsal de Cornellà de Llobregat –no identificat- que s’adreça al Director del diari “La Vanguardia” (1893-01-04). Aquest projecte ferroviari fou fallit. A Sant Boi, però, ens va deixar un bon testimoniatge … l’edifici de l’estació, reaprofitada -des del 1912- pel “Carrilet” de la companyia “Caminos de Hierro del Nordeste de España”, posteriorment Ferrocarrils Catalans i, avui, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Butlletí informatiu. Setmana 46, any 2012.

MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Informacions i agenda (setmana 46, 2012)

AL BLOC:


Una nova col·laboració sobre el popular "Carrilet" que, el 29 de desembre d'enguany, farà 100 anys de la seva entrada en servei a partir de la línia "de via estreta" Barcelona - Martorell. Una seixantena d'anys abans, un santboià, va veure passar un dels primers trens i ens en va deixar un testimoniatge d'excepció.
I, a més, una col·laboració referida a les repercusions locals d'un "Crim d'Estat", l'assassinat del president del Consell de Ministres, senyor José Canalejas, tot just fa 100 anys.

AGENDA:

Diumenge, 18 de novembre, a les 11 h.:
Abracadabra pota de cabra !!!
- Espectacle / Taller -
El novembre és el mes dels difunts, Haloween, ... de misteris, bruixeria i encanteris ... Al museu us volem descobrir el misteriós món de la màgia ... Començarem amb un petit espectacle ...i després farem un ritual d’iniciació al secret món de la màgia!! ... i entre tots i totes aprendrem diferents trucs per a fer una representació fina !!!.
Per les activitats i tallers familiars el preu de l’activitat està inclosa en l’entrada al Museu.

Fins el diumenge 25 de novembre:
Produïda pel Museu Abelló (Mollet del Vallès) i adaptada per l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona recorre la Xarxa de Museus Locals i restarà al Museu de Sant Boi fi ns al 25 de novembre. La mostra sorgeix del descobriment dels vestigis excepcionals que el pintor Joan Abelló (1922-2008) havia anat atresorant al llarg d’una intensa trajectòria dedicada a la pintura i al col·leccionisme que procedeixen, en gran part, de qui va ser el seu mestre, el pintor Carles Pellicer (1865-1959).
Lloc: Museu de Sant Boi de Llobregat
(Can Barraquer, Carrer del Pont, 7)
* * *
Serveis tècnics:
Carrer Hospital, 9 (Can Torrents). 08830 - Sant Boi de Llobregat
Telèfon: 936.351.200 (Museu, ext. 463 - Arxiu, ext. 158)
També som presents a la Xarxa Social (FACEBOOK)
Ens agradaria tenir-vos com a amics i amigues. Us hi esperem !!!

Fa cent anys: dol per un crim d’Estat.

La sessió plenària del nostre Ajuntament, en data 17 de novembre de 1912, recull la següent anotació:
     “De una circular del Gobierno Civil de la província inserta en el Boletín Oficial correspondiente al dia 13 del corriente, conteniendo la infausta nueva de que el Excmo. Sr. Presidente del Consejo de Ministros D. José Canalejas fue asesinado el dia anterior á las once y media; acordándose por unanimidad: protestar enérgicamente contra tan infame atentado y consignar en acta el profundo sentimiento de la Corporación por la pérdida de tan eminente hombre público.”
     Avui, 12 de novembre, fa 100 anys de l’assassinat.
Canalejas

Per saber més del personatge:
Biografia del personatge
Crònica de l’assassinat
Curt, d’època, recreant la mort i enterrament

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

De quan un santboià veié el seu primer tren …

     Una de les joies que disposem per conèixer el passat santboià i, més concretament, la primera meitat de segle XIX són les memòries del pagès Pau Porcet i Casas (Sant Boi, 1788-1856). Un extens document que conté veritables perles i, una d’elles, és la profunda i satisfactòria impressió que va tenir -ja gran- en veure passar un tren, per primera vegada, al popular barri de la Barceloneta, poc després de l’entrada en funcionament de la línia fèrria Barcelona – Mataró (1848).
     És obvi que, quan seixanta i pico d’anys més tard, el tren, el “carrilet” arribava a Sant Boi, per molts habitants fou una grata notícia i una notable millora de la comunicació amb Barcelona o vers l’interior de les comarques del Llobregat, però no era una novetat. Segur que molts santboians i santboianes ja l’havien vist i, una part significativa, potser ja hi havia pujat.
mataro_0
     Això, però, a mitjan segle xix, no era així i En Pau Porcet ens ho ha deixat explicat de la següent manera, en un català popular, pre-normalitzat i, per tant un xic caòtic:
     “Mamòria, Fills y Benidors meus de jo, Pau Purcet y Casas, vos escrich en est present Llibre [que] en lo any 1854 ba comensâ ha corre, sent al Mes de Dezembre, lo dit hanomenat lo Carro Carril desde Barcelona fins ha Molins de Rey sense Animas, anant correns ab Buyt Cotxos ho Deu ho tants com bolen si combé.
     Ho, que és una cosa admirapble! Se arribat ab un temps que la potència del Home se ha maginat y penetrat y obert molt la sutilesa de fer moltas cosas, que semble que no pot sê y és y passa, perquè es beu. Y jo, Pau Purcet y Casas, en la edad de 66 anys, ho só bist. Que no y ha com biure per beure cosas nobas sempre en aquest Món per tots estills, si no és pribat.
     Y jo ja ne habia bist Corre Setze ho Dibuyt, de Cotxos [de] lo Carro Carril del Camí qui ba de Barcelona ha fins ha Mataró, antes de fer aqueix qui ba ha Molins de Rey. Que jo, Pau Purcet y Casas, éram ha Barcelona ab mun Cuñat Francesch Serra, Marit de la meva Jermana Dorathea Serra y Purcet, que li bas anâ acabar de Pagar‑li lo Dot. Y com teníem prou temps, bàrem anar‑lo ha beura tots tres Plegats aquí a la Barceloneta en la banda del Turín com arribaria lo dit Carro Carril ab los Cotxos enganxats de lo un ha l'altre.
     Perquè no abíam may bist una cosa semblant y hu bàrem beure com ba arribâ a la pusada aquí a la banda del Turín en la dita Barceloneta en Barcelona. Gràcias ha Déu, perquè lo[s] ulls may són bells, que sempre, si pot sê, desitjen beure cosas nobas ha no pensâ, perquè en aquest Món sempre ne surten de Estrefetas. Sí, fills y benidors meus de jo, Pau Purcet y Casas, sent en lo any 1853 y en lo any 1854.”
Publicat a:
Llibre de politiqueses i curiositats. Memòries de Pau Porcet (1788-1856), pagès de Sant Boi de Llobregat (pàgines 258 i 259).
Edició a càrrec del doctor Jaume Codina i Vilà. Co·lecció “Llorenç Sans d’Estudis del Baix Llobregat”, número 7. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat - Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1995.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Fa cent anys: el “carrilet”, una barrera d’accés al riu.

La sessió plenària del 3 de novembre de 1912 recull la següent anotació:

     “Vista la manifestación hecha por el Sr. Ingeniero representante de la Compañía del Camino de Hierro del Nordeste de España, respecto a la conveniencia de cerrar el paso por el malecón de defensa en el trozo en que el mismo es ocupado por la línea, se acuerda que la Comisión de Fomento informe lo procedente después de practicar una inspección sobre el terreno”.
VEC-073 copia 
Restes de l’antic malecó, de defensa de la vila (anys 1925-1930).
Fotografia (retall) del Fons Valentí Escardívol Coll (AHMSBL)
     Ningú pot dubtar dels beneficis que, la nova línia fèrria, havia d’aportar a la nostra vila, però també és evident que se sumava a la pròpia carretera i al “Canal de la Dreta” com a barreres físiques de separació del poble amb el riu. Aquests obstacles posaven fi a una relació bàsica entre la vila i el riu a partir de tot un seguit d’activitats que abastaven, des del lleure fins a activitats econòmiques i de suport domèstic, com ara anar a rentar-hi la roba.

     Una situació que no s’ha trencat, fins dates molt recents, gràcies a la cobertura de bona part del Canal i a l’establiment de nous accessos al riu, per sota del pont del tren i superant, per dalt, el desviament de la carretera paral·lela al riu. Això sí, amb unes noves activitats i dinàmiques socials.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL