L’any 1971 van començar les obres de construcció d’una planta transformadora d’escombraries a la perifèria dels barris de Camps Blancs i Les Orioles. La planta ocupava una superfície de tres hectàrees i estava considerada com una de les més modernes de l’Estat. La seva missió era concentrar i transformar les escombraries de 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest fet comportava un moviment de 500 tones diàries, o sigui, la descàrrega del contingut d’un camió cada sis minuts i mig, durant tota la nit.
Des de l’entrada en funcionament, l’any 1972, les molèsties - tant pel soroll, com per les olors - van resultar totalment inaguantables. La paciència del barri es va acabar. A sobre de patir tot tipus de mancances, veia com interessos polítics i econòmics posaven en perill - de forma manifesta- la salut pública.
La mobilització veïnal, encapçalada pel Centre Social Parroquial (embrió de l’Associació de Veïns “Cinco Rosas”) i amb el suport de campanyes d’agitació i propaganda de formacions polítiques clandestines com ara la Lliga Comunista Revolucionària -liderada a Sant Boi pel recentment traspassat Miquel Puig-, van tensar la corda en diverses ocasions.
La magnitud del problema, la pressió social i mediàtica i un significatiu relleu a l’Alcaldia de Sant Boi van afavorir l’inici de la fi de la planta, que va acabar tancant amb poc més de 3 anys de vida activa. Ara és la seu de les brigades i de la policia local.
Des de l’entrada en funcionament, l’any 1972, les molèsties - tant pel soroll, com per les olors - van resultar totalment inaguantables. La paciència del barri es va acabar. A sobre de patir tot tipus de mancances, veia com interessos polítics i econòmics posaven en perill - de forma manifesta- la salut pública.
La mobilització veïnal, encapçalada pel Centre Social Parroquial (embrió de l’Associació de Veïns “Cinco Rosas”) i amb el suport de campanyes d’agitació i propaganda de formacions polítiques clandestines com ara la Lliga Comunista Revolucionària -liderada a Sant Boi pel recentment traspassat Miquel Puig-, van tensar la corda en diverses ocasions.
La magnitud del problema, la pressió social i mediàtica i un significatiu relleu a l’Alcaldia de Sant Boi van afavorir l’inici de la fi de la planta, que va acabar tancant amb poc més de 3 anys de vida activa. Ara és la seu de les brigades i de la policia local.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, desembre de 2007)
Foto: La nau de Serconsa, l’any 1976, poc després del tancament (AHMSBL).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada