FA CENT ANYS: REINAUGURACIÓ DE L'ESTAGE SOCIAL DE L'ATENEU FAMILIAR

     Escrivim aquest article avui, un 21 de maig, l'endemà de la "Festa Major" de Sant Boi de Llobregat. Ahir, s'acompliren 100 anys de la "reinauguració" de l'estatge social de l'Ateneu Familiar, al carrer de la Pau. I, parlem de "reinauguració" per unes circumstàncies dramàtiques, per sort sense danys personals, que afectaren al primer estatge.

     L'Ateneu Familiar, sorgint d'una escissió de la massa social de l'Ateneu Santboià, es va constituir l'hivern de 1912-1913 i va ser legalitzat a les portes de la primavera de 1913. Des del primer dia tingué un objectiu a l'horitzó immediat, dotar-se d'una seu social, amb sala d'espectacles, per afegir-se a l'oferta cultural local. Un any i mig més tard, l'octubre de 1914, pogueren celebrar -amb gran èxit- el "Banquet de la Coberta" (i del que us presentem una imatge) i, tot seguit, es desplegaven diverses iniciatives socials.

     El vent, però, ho malbarataria tot. Va ser la nit - matinada del 21 al 22 de febrer de 1915 quan una formidable ventada, "un huracà" segons paraules de Baldiri Déu (nosaltres afegim que equiparable -en quant a força- a la del 24 de gener de 2009, de tràgiques conseqüències per la nostra ciutat) va anorrear tota aquella tasca, poques hores després què s'hagués celebrat, en aquell local, una festa infantil de carnestoltes. Va ser la mateixa ventada que tombà el popular "Pi del Cartró".

     La contundència de les imatges parla per ella mateixa. Les pèrdues econòmiques foren considerables, però la societat no va defallir i, tot seguit, emprengueren les tasques de reconstrucció amb aportacions en metàl·lic, cessió de materials, jornals voluntaris, ...

     El llibre d'Actes municipal recull, en data 9 de maig de 1915, que:

            "[...] se había cursado al Excmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia una instancia del Ateneo Familiar de esta villa solicitando permiso para la inauguración del local reconstruido, el día 20 del corriente."

     I, la setmana següent, sense coneixèr-ne els detalls (Acta de la sessió del 16 de maig de 1915):

            "Dióse cuenta:

            De una comunicación del Gobierno Civil dirigida al Sr. Alcalde relativa al local reconstruido del Ateneo Familiar."

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

L’ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL HA INGRESSAT ELS FONS HISTÒRICS DE L’ANTIGA “IMPREMTA LLOBREGAT”

Aquesta mateixa setmana, l’AHM, s’ha fet càrrec –de forma definitiva- del fons històric d’aquesta petita i centenària indústria (la més antiga de la població), dedicada al món de les arts gràfiques i que va jugar un important paper en la vida comercial, social i política del Sant Boi del segle XX, en la seva qualitat d’indústria degana del sector i que feu dissenys i treballs per gairebé totes les institucions (Ajuntament, Psiquiàtrics, Església, ...), entitats (Ateneus, Futbol, Rugbi, Biblioteca Popular, Centre Estiuenc Sant Jordi, ...), comerços i indústries (de tot tipus) i particulars. I no només de la nostra població, sinó també d’algunes poblacions veïnes que no disposaven de cap indústria d’aquest tipus.

   

Va ser fundada per Alfons Font Vilaplana (a començament del segle XX havia estat secretari de l’Ajuntament) i continuada pel seu fill Joan i, posteriorment, per la seva neta Montserrat qui, casada amb Jaume Solé i, en no tenir fills, a la seva jubilació (acaballes de la dècada de 1980-90) va traspassar el negoci –de base familiar, tradicional- als seus treballadors que, a dia d’avui, continuen mantenint obert el negoci.

     

La impremta fa uns noranta anys que està ubicada al mateix lloc, al carrer Vermell (al bell mig de l’antiga Pobla Arlovina, avui zona peatonal), a un edifici noucentista -construït de forma expressa per tal de dedicar-lo a indústria- i que consta d’espais ben diferenciats (recepció, direcció, taller i habitatge), per bé que abans havia estat instal·lada al carrer del Doctor Pujadas i, als seus inicis, al carrer de l’Alou.

     

De l’època de la família Font s’ha conservat un ric fons documental (heterogeni), que -a la dècada dels 90- ja havia estat ordenat i catalogat des d’aquest Arxiu Històric Municipal què, més recentment i amb la voluntat de disposar de materials de suport per a múltiples productes culturals (publicacions, exposicions), va procedir a la seva digitalització de forma parcial.

El fons, composat per uns 1500 documents de tot tipus (confegits a la pròpia impremta), permet resseguir la història de la pròpia empresa, l’evolució del disseny (modernisme, noucentisme, racionalisme, classicisme i funcionalisme) i els més variats aspectes del Sant Boi del segle XX.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Els “ateneus” a Sant Boi de Llobregat. Uns apunts històrics.

 

   Va ser després de la primera guerra carlina quan, a Sant Boi, aparegueren iniciatives de cultura burgesa i que, de la fusió amb la cultura popular, serien els antecedents més remots del fenomen ateneístic local.

   El 1840 s’inaugurava el primer “teatre local”, per iniciativa de la família Castells i, en paral·lel, sorgiren els primers “casinos”: el Centro Samboyano i el Círculo del Llobregat.

   L’any 1859 es presentà a la sala Euterpe, de Barcelona, l'Agrupació Coral Joventut Santboiana, entitat que donarà pas a La Terpsícore (1860), la societat coral dirigida pel músic Jaume Riba i primer referent del moviment ateneístic local. Aquell primer associacionisme abastava només la societat masculina; les dones no podien participar de forma activa en la gestió, només com a públic o participant dels espectacles.

   L’obertura de nous locals d’esbarjo va permetre nous punts de trobada i relació social. El Café del Centre, al carrer Major (1865) propietat de Miquel Campins, fou comprat per Josep Elias el 1877, el qual el va adequar als nous corrents estètics de la burgesia, i va esdevenir, amb el nom popular de “Cal Ninyo” un focus de dinamització cultural i d'atracció de forasters.

 

   La dècada de 1880-1890 es comença a consolidar un nou centre de la vila, a partir de la urbanització del “Clos dels Amigant” (actual plaça de l’Ajuntament i Rambla Casanova). Aquesta empenta modernitzadora va facilitar que, el 1887, aparegués un primer Ateneu Santboià, d'efímera durada, i que, cap a la fi de segle, va reaparèixer de la mà d'una nova societat coral, La Marsellesa (1893), sorgida d'una escissió de La Terpsícore. L'any 1899 els socis acordaren donar a la nova societat un nom que expressés amb més claredat les seves finalitats: Ateneu Instructiu i Recreatiu.

 

   Foren uns anys clau, d’eclosió de la societat civil santboiana que s’articularia, en bona part, gràcies als ateneus: Centre Estiuenc Sant Jordi (societat cultural de la colònia barcelonina d’estiuejants) i refundació de l’Ateneu Santboià (1905), creació de l’Ateneu Familiar (1913). Una dinàmica esplendorosa que no s’aturaria fins la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923.

 

   Amb la República (1931) s’incrementava la importància de les associacions, de tot tipus, com a focus dinamitzadors de cultura i se n’organitzaren de molt diversa índole, com en els casos del Centre Català (Lliga) i el Casal d'Esquerres Catalanes (ACR i ERC). El 1932, un grup de persones lligades al món de la cultura i la política locals fundaren l'Ateneu Enciclopèdic. La guerra ho va anorrear gairebé tot. Amb ella, i conseqüència directa de les limitacions que imposaria el bàndol vencedor, el 1939, es perdria bona part de la xarxa associativa. S’imposava una reconstrucció de la societat civil a partir de l'acceptació del nou marc de relacions imposat pel franquisme.

   Només grans entitats com ara els Ateneus, la Biblioteca Popular, el Futbol Club Santboià i la Unió Esportiva Santboiana van trobar relleu a les seves cúpules directives, inicialment a través d’unes gestores provisionals on tots els seus membres foren investigats i depurats abans d’autoritzar-ne el funcionament. Tot i que lentament s’anaven recuperant iniciatives culturals, aquestes estaven mancades d’objectius clars i estaven més encaminades a l’esbarjo o al mer entreteniment, que no pas a recuperar la dinàmica que hi havia abans de 1939.

   Aquestes limitacions i la pèrdua dels objectius fundacionals feu que no s’afrontessin, de manera ferma, els reptes que els hi va brindar el creixement local de les dècades següents. En molts pocs anys, les estructures del Sant Boi tradicional trontollaren: 10.811 habitants el 1950, 19.968 el 1960, 50.051 el 1970, ...

 

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat