DONANTS DE MEMÒRIA (2): RECORDANT A JUAN DIEGO BERNAL.

 

Un record d'adolescència. Recordant a Juan Diego Bernal. Article de Maria-Lledó Barreda i Casanova.

DONANTS DE MEMÒRIA - 1: DES DEL RECORD (PER MAITE MORENO CONESA)

DESCÀRREGA

Fa cent anys: negociacions pel trasllat de l’escola de nens

Acta de la sessió plenària del 18 de gener de 1914:

     "De una carta del dueño de la casa número 1 de la calle del doctor Robert(1) cuyos bajos trata de alquilar este Ayuntamiento para trasladar al mismo la escuela de niños, en la que manifiesta que las obrs que requiere la habilitación del local importan 280 pesetas de las cuales exige que el Ayuntamiento pague la mitad ó se aumente el tipo del alquiler anual a 250 pts esto es 50 pts más.
     El Sr. Miravent manifestó que se oponía á que el Ayuntamiento costeara obras en fincas ajenas, siendo partidario de que si el referido dueño persistía en sus pretensiones se buscase otro local ó se realizare el proyecto de construcción de un edificio por cuenta del Ayuntamiento.
     El Sr. Presidente demostró al sr. Miravent las dificultades insuperables que ofrecían las dos soluciones que proponía, acordándose en definitiva comisionar á los Sres, alcalde y Busanya para que se avistasen con el propietario y procuraran obtener las mayores ventajas posibles para el municipio."

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

(1) Edifici que havia estat propietat de la família Castells i conegut pel “Foment”, per haver estat la seu local de l’entitat empresarial Fomento del Trabajo Nacional. Després d’haver funcionat com a escola, i acabada la guerra, va acollir -durant molts anys- l’estafeta de Correus, un concessionari automobilístic i, en l’actualitat, hostatja un partit polític.

Fa cent anys: reformes a l’ensenyament i premis locals

L’Acta de la Junta Municipal de Primera Ensenyança, del 20 de juny de 1913, recull la següent anotació:

     “Manifiesta el Sr. Presidente que por R. D. de 5 de mayo último sobre administración porincial y local de 1ª enseñanza habían sido suprimidos los exámenes de fin de curso en las escuelas nacionales substituyéndose por exposiciones de trabajos de los alumnos. Que el conflicto que hubiera podido originar esta disposición en lo referente a los premios fundados por D. Luis Castells, queda orillado con la costumbre establecida de adjudicar los premios de 30 pesetas á los niños que cometen menos faltas de asistencia y los demás mediante ejercicios escritos escritos; y que recibidas las listas de los alumnos con el número de faltas cometidas por cada uno y convocados los aspirantes á los primeros premios, para este acto podría la Junta formular en el mismo las oportunas propuestas á fin de poder ser publicaca en la función religiosa que, al efecto, se ha de celebrar el día de mañana.”

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Fa cent anys: escolars barcelonins de colònies a Sant Boi

Ajuntament Ple, sessió del 3 de juliol de 1910:

 

“De conformidad con lo informado por las Sras. Maestras respectivas, se acordó ceder a D. Juan Bertrán Simó los locales de las dos escuelas situadas en los bajos de esta Casa Consistorial, durante el mes de agosto próximo, para instalar en ellas las camas de la Colonia Escolar Barcelonesa con la obligación por parte de dicho interesado de sufragar los gastos que origine, tanto el traslado del menaje ó mobiliario de dichas escuelas, como el deterioro del mismo y de los locales.”

Arxiu Històric Municipal

Fa cent anys: Cens escolar

Actes de la Junta Local de Primera Ensenyança, 8 de març de 1910:

     “Visto el recurso acordado por el Ayuntamiento en sesión de veinte de Febrero último relativo al proyecto de arreglo escolar publicado en el Boletín Oficial del día 12 de Enero próximo pasado, por el que se solicita del Excmo. Sr. Ministro de Instrucción pública y Bellas Artes:

     1º) Se digne resolver que deben deducirse de la población de derecho de esta villa para los efectos del censo escolar, los alienados albergados en el Manicomio de la misma fijándose la referida población en 3380 habitantes en el casco y 406 en grupos diseminados y los establecimientos docentes y públicos en los mismos que actualmente tiene y

     2º) De no ser posible la resolución favorable del extremo precedente se digne declarar computable la escuela de párvulos existente con dos escuelas completas una de cada sexo y compensables las dos escuelas no oficiales subvencionadas por este municipio. Se acuerda que se curse á la superioridad favorablemente informado.”

Nota ampliatòria: aquesta notícia posa de manifest, com tantes d’altres, la importància que a l’hora de ponderar actuacions administratives tenia la població internada a les institucions psiquiàtriques de la nostra població. En aquell any, 1910, el seu pes estaria rondant el 30 % de la gent empadronada a la nostra població. Com podeu suposar, era un col·lectiu de població no activa, que no comerciava, que no formava part de la xarxa associativa, social o política i que, pel general, no formava noves famílies ni es reproduïa, …

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Fa cent anys: Almoines nadalenques i joves de gresca

Dos breus acords del Ple de l’Ajuntament, 19 de desembre de 1909:
     “Socorrer á los pobres de esta villa con motivo de las próximas fiestas de navidad con la acostumbrada limosna de un pan de tres libras 400 gramos, carne y 400 gramos [de] arroz para cada uno á juicio de la Comisión correspondiente.
      El Sr. Dalmasso rogó a la presidencia que pusiera coto a los abusos que cometen los jóvenes que asisten á las clases nocturnas, al salir de las mismas; contestando el Sr. Alcalde que se ocuparía del asunto.”

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Fa cent anys: preocupació per l’ensenyament primari

Acord de l’Ajuntament Ple, 5 de desembre de 1909: “De una comunicación de la Comisión organizadora del Congreso de primera enseñanza de Barcelona interesando que este ayuntamiento se suscriba al mismo y nombre un representante que asista á sus sesiones, acordándose acceder á lo solicitado en atención a la importancia de la empresa y a la módica cantidad de tres pesetas que importa la suscripción facultándose al Sr. Alcalde para el nombramiento del aludido representante.”

Ampliació informativa: Cal recordar que aquest congrés, desenvolupat pels Nadals de 1909, se celebrava quan encara es patien els efectes directes del fets de la “Setmana Tràgica” del juliol d’aquell any. Dit congrés, que tenia entre els principals impulsors al pedagog santboià Joan Bardina i la seva esposa Josepa Soronellas, va intentar defensar, i salvar en la mesura del possible, el pòsit de l’experiència pedagògica catalana -acumulada al llarg dels anys- enfrontada a l’arcaisme religiós del moment.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Fa cent anys: homenatge a Lluís Castells i Comas

Acord de l’Ajuntament Ple, 1 de novembre de 1909:

    “En la Casa Consistorial de San Baudilio de Llobregat á primeros de Noviembre de mil novecientos nueve. Bajo la presidencia del Sr. Alcalde D. Salvador Bou se reunieron en el salón de sesiones, los Sres. Concejales al margen expresados; una Comisión de la Junta local de primera enseñanza compuesta del Rdo. D. Miguel Castañeda, Cura-regente de la Parroquia, del Dr. D. Juan Net, Inspector Municipal de Sanidad y de D. Joaquin Feu Casas; los representantes de los Herederos de D. Luis Castells Comas, D. Juan Almirall y D. Luis Rivera y los Sres. Maestros de las escuelas públicas con sus respectivos alumnos.

     Abierto el acto, diose lectura por el infrascrito Secretario de los acuerdos de este Ayuntamiento adoptados en sesiones de 25 de Abril de 1893 y 10 de Abril de 1894 dedicados a honrar la memoria del filantrópico hijo de esta villa D. Luis Castells Comas por sus fundaciones referentes á socorros de pobres, premios a la virtud y premios para los alumnos de las escuelas públicas de este municipio, a cuyo fin se resolvió que el nombre de dicho señor se inscribiese en una lápida de mármol que se colocase en el Salón de Sesiones de esta Casa Consistorial en señal de reconocimiento y que en cada una de las escuelas públicas de esta villa se colocase un cuadro honorífico dedicado al eterno recuerdo de tan generoso protector de la enseñanza.

     Añadiose que tales acuerdos quedaron incumplidos hasta que conocida la omisión por el actual Ayuntamiento acordó subsanarla desde luego encargándose la construcción de la lápida que debe ser descubierta en este acto y la confección de los cuadros que en breve serán colocados en las escuelas.

     Acto seguido el Sr. Alcalde descorrió la cortina que ocultaba la lápida. Esta es de mármol negro leyéndose en ella “A la memoria del filantropich fill d’aquesta vila D. Lluís Castells Comas. L’Ajuntament, Sant Boy 15 d’Agost de 1909.”

     A continuación pronunciaron discursos un niño de cada una de las escuelas públicas a cargo del Maestro Sr. Navarra y de las Maestras Sras. Zaragoza y Piniés leyendo también una sentida peroración la maestra Sra. Pascual; haciéndose resaltar en todos ellos los beneficios otorgados por el Sr. Castells a esta villa.

     Resumió los discursos el Rdo. Sr. Castañeda, ensalzando los caritativos sentimientos del fundador y encargando á los niños que se hagan dignos de tan espléndidas recompensas.

     Finalmente el Sr. Presidente pronunció sentidas frases dando las gracias á los concurrentes por haber honrado el acto con su presencia al que se asocía dijo el pueblo de Sant Boy sin distinción de clases.

     Con lo que se dió por terminado el acto levantándose la presente que suscriben los Sres. del margen de que certifico.”

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ESTIU PIRATA AL MUSEU ...

     Aquest mes de juliol casi quatre-cents nens i nenes han visitat l’exposició “Pirates a la Mediterrània”, a Can Torrents. Aquestes visites formaven part del casal d’estiu, que el Museu ha organitzat conjuntament amb la Unitat d’Infància i Adolescència.

     L’”Estiu Pirata” del Museu ha constat de diferents activitats relacionades amb el món de la pirateria al Mediterrani : els nens i nenes han tingut que buscar el tresor del pirata santboià Joan de Torrelles, que estava amagat als jardins de Can Torrents, s’han fet mocadors pirates, han jugat i pintat com pirates i de passada han après com era l’època en què pirates i corsaris dominaven la Mediterrània.

     Aquesta exposició encara es podrà visitar fins el 20 de setembre.

Foto: Joanjo Esteban

Els inicis del Centre de Formació Professional

      Un conveni entre l’Ajuntament i el Ministeri d’Educació i Ciència va permetre que, el curs 1975-76, comencés a funcionar a la ciutat una secció del Centre de Formació Professional de Badalona.
     Amb una mà davant i una mà darrere, tres professors van començar a impartir nou assignatures a un primer grup de 80 alumnes. Provisionalment, les classes es feien en antigues cambres del Palau de Marianao, que estava en condicions força precàries.
     El curs següent, 1976-77, la demanda de places es va disparar,
cosa que va fer necessari ocupar altres espais del vell edifici.
     El curs 1977-78 ja es van registrar 540 matriculacions. Es van incorporar noves especialitats i va caldre ocupar també, sense condicionar-lo gaire, el segon pis de l’antiga fàbrica Can Massallera.
     A la massificació, a la manca de maquinària i de força elèctrica per als tallers i a la cessió d’espai per a un parvulari se’ls va afegir un altre problema greu: la instal.lació d’una caserna de la Policia Nacional a les dependències del Palau de Marianao. La tasca docent i la tasca policial compartien espais. La lluita del centre, amb el suport de totes les forces polítiques i socials locals, fou infructuosa: el problema de la caserna fou irresoluble durant els anys que l’edifici va allotjar ensenyaments secundaris.
     Fins al curs 1981-82 no es va estrenar un nou centre, per a 1.200 alumnes, a Camps Blancs.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Publicat a la revista municipal "VIURE SANT BOI", l'octubre de 2008)

Vides santboianes: Llorenç Presas i Puig

(Sant Boi, 1811 - Barcelona, 1875)

Matemàtic i astrònom. Parlar de Llorenç Presas és parlar, potser, d’una de les ments més brillants de la història de Sant Boi. Va ser un home singular, amb un excel·lent currículum, una vasta cultura i un inequívoc posat de pagès. Segons el cronista local Carles Martí i Vilà, Llorenç Presas fou el primer llicenciat en Ciències per la Universitat de Barcelona. Va arribar a ser doctor en Matemàtiques i Farmàcia, i catedràtic de Matemàtiques i Astronomia, i va crear i dirigir l’Escola Industrial de Barcelona.
En la seva època es deia que un examinador es va queixar del seu deficient castellà; com a resposta, en Llorenç va continuar l’examen... en llatí. Sant Boi ha reconegut la seva innegable intel·ligència dedicant-li una plaça al nucli històric.

COMUNICACIÓ

(Revista VIURE SANT BOI, juliol de 2004)

FONT: Llibre "Vides Santboianes" obra de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.

Memoràlia: L'escola pública, l'any 1850

L’agost de 1850, el mestre Joaquim Rodés va adreçar a l’Ajuntament una carta on manifestava les necessitats bàsiques de l’única escola local -pública- que hi havia al municipi, aleshores situada al primitiu edifici consistorial del carrer Joan Bardina.
El mestre es detenia a fer una relació d’objectes que estimava necessaris per a la seva tasca: mostres d’escriptura, cartells per ensenyar les síl.labes, esponges per esborrar les pissarres, punters per als instructors, targes i bitllets de premi, una cadira i una escribania per a ell i una campaneta per assenyalar els diferents exercicis. L’escrit demanava el blanqueig de les parets, que s’envernissessin les pissarres i es reparessin un banc i les baldes de les finestres. Malauradament no s’ha conservat la resposta a aquella carta i no sabem si li van atendre les seves raonables demandes.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Revista VIURE SANT BOI, octubre de 2003)

Imatge: Aula de les escoles de l'Ateneu Santboià, 1930 (AHMSBL).

Memoràlia: El primer mestre i els primers alumnes

El doctor Jaume Codina ha fet, a l’arxiu de la parròquia de Sant Baldiri, un gran nombre de descobertes. Una de les més espectaculars és un contracte sobre la primera escola que hi hagué a Sant Boi. En fa 500 anys. El juny de 1505 s’obrí aquesta primera escola de minyons (només per a nens), gràcies a la iniciativa de cinc caps de casa: Jaume Ricart, Salvador Fuster, Jaume Joan, Pere Bosc i Antoni Ferrer. Era una escola privada i elitista, amb numerus clausus (restringida a 10 alumnes) i d’una modernitat sorprenent. El mestre, Vicenç Prat (batxiller en arts), es comprometé a impartir-hi lliçons de gramàtica i poesia per 20 ducats l’any. El pagament incloïa el lloguer de la casa-habitació on feia les classes, quatre quarteres de forment i dues càrregues de vi most. Una altra de les clàusules estipulava una indemnització de 25 lliures en cas d’incompliment del contracte.

L’escola va funcionar dos anys. Codina creu que una epidèmia de pesta en podria haver estat la causa determinant. En definitiva, un fet força insòlit per a una societat rural immersa en les contradiccions del traspàs de la baixa edat mitjana a l’època moderna. Fins a la segona meitat del segle XVII no hi hagué la primera escola pública a Sant Boi, situada a la casa consistorial, a l’actual carrer de Joan Bardina.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Revista VIURE SANT BOI, novembre de 2005)

Foto: Un aula escolar del primer terç del segle XX. Fons Valentí Escardívol Coll de l'AHMSBL.

Vides santboianes: Modest Amat Batllori

(Segle XX)

El matrimoni entre Modest Amat i Josepa Verdú ha donat nom des de la fundació fins als nostres dies a l’escola Amat-Verdú, al costat de la Muntanyeta. Als anys cinquanta, Modest Amat va respondre a una petició de l’Ajuntament per ajudar a construir un grup escolar públic amb una aportació de 250.000 pessetes de l’època (és a dir, molts diners) i un préstec de 500.000 pessetes en condicions molt favorables.
El nou centre educatiu es va inaugurar l’any 1966, amb la secció de nois batejada amb el seu nom i la de noies, amb el de la seva dona. Aquesta col·laboració va fer-lo mereixedor del títol de Fill Predilecte de la Vila.

COMUNICACIÓ

(Revista VIURE SANT BOI, maig de 2007)

Font: Llibre "Vides Santboianes" de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.

Foto: Hemeroteca (AHMSBL).

Fe d'errates: A la publicació en paper, i al cos dels text, on diu "Salvador" hauria de dir Modest, tal i com ja consta -correctament- al títol de l'entrada. Aquí, com veieu, ja ho hem rectificat, gràcies a la col·laboració dels nostres lectors.

Vides santboianes: Joan Bardina i Castarà

(Sant Boi, 1877 - Valparaíso, Xile, 1950)

Aquest polític, pedagog i periodista, llicenciat en Filosofia i Lletres i Magisteri, és potser un dels santboians que han assolit més notorietat internacional. El seu currículum és interminable. Va escriure una bona quantitat de llibres (el primer, amb el pintoresc títol de Salud, fuerza y belleza por la gimnasia sueca). Va treballar i col·laborar en moltes publicacions catalanes (La barretina i El Correo Catalán, per exemple). Va fundar l’Escola de Mestres. Va participar en la creació de la Facultat de Filosofia i Lletres a Xile i hi va ser director general d’Instrucció Pública. La seva tasca com a publicista fou reconeguda internacionalment. Unes escoles i un carrer recorden la seva figura a la nostra ciutat.

COMUNICACIÓ

(Revista VIURE SANT BOI, abril de 2005)

Font: Llibre "Vides Santboianes" de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.
Foto: Fons Joan Bardina de l'antiga Biblioteca Popular de Sant Boi (AHMSBL).

Per saber-ne més:
http://www.pangea.org/~jbardina/brpcctin.htm
http://estudiosbardina.org/

Vides santboianes: Rosa Blanc i Biosca

(? - Sant Boi, 1956)

La història ha estat escrita, literalment, almenys fins fa molt poc temps, pels homes. La prova és que ens queden, també en l’àmbit local, poques referències a les vides i les vivències de les dones. N’és una excepció Rosa Blanc i Biosca, més coneguda com ‘la Susa’.
Aquesta dona es dedicava, principalment, a ensenyar a cosir. La seva costura complia també, però, les funcions de guarderia i escola de pàrvuls. Davant de la seva porta al carrer Montevideo hi havia sempre una renglera de nenes que aprenien a cosir, a fer puntes i, alhora, lletra. Durant molt anys va ser molt popular a Sant Boi la frase «Ves a ca ‘la Susa’». S’emprava quan algú no sabia alguna cosa.

COMUNICACIÓ

(Revista VIURE SANT BOI, novembre de 2006)

Font: Llibre "Vides Santboianes" de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.

Foto: Fons família Colet - Seroles (AHMSBL)

Memoràlia: 1937, un matí al camp

Grup Escolar Renaixença’ fou el nom que, durant la Guerra Civil, va rebre l’escola de la comunitat religiosa de les germanes carmelites (Vedrunes) del carrer de Lluís Castells, un cop integrada dins del CENU (Consell de la Nova Escola Unificada). Aquesta escola va rebre un fort impuls modernitzador tot i les dificultats econòmiques del moment.
De l’any 1937 conservem un únic exemplar del butlletí Ressò, editat pel centre i que ens dóna testimoni d’aquells canvis. Una bona mostra és l’article d’una nena d’11 anys, Montserrat Balanyà, que féu una redacció sobre una visita a la zona del Bori i Can Carreres:

“Avui hem anat a fer una excursió amb el nostre mestre. El lloc destinat per anar era visitar unes masies de pagès que es troben a la barriada del Bori. Pel camí anàvem observant les cases antigues i modernes, les plantes i els animals que trobàrem. En arribar a can Carreres ens hem aturat a visitar aquesta casa. Hem pogut veure l’entrada que és molt gran amb una taula i una caixa que el mestre ens ha dit que era molt antiga. Després el pagès ens ha ensenyat part de la casa, el corral amb les gallines, conills, gos, la quadra amb un cavall, el celler amb les botes, el jardí amb les flors que eren molt boniques. Després de beure una mica d’aigua hem tornat a l'escola.”

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Revista VIURE SANT BOI, novembre de 2006)

Imatge: Dibuix de Josep Bori, d’11 anys, que acompanya l’article de Montserrat Balanyà. publicat al butlletí "Ressó" (AHMSBL)

Memoràlia: L'escola Joan Bardina, cent anys enrere

El mes de gener de 1966, el cronista local Carles Martí i Vilà explicava a la revista Vida Samboyana, amb el títol «Una festa digna de recordança», alguns records i detalls històrics sobre l’Escola Joan Bardina, de l’Ateneu Santboià, quan tot just se n’inauguraven unes noves instal·lacions.
Ell mateix n’havia estat alumne al començament del segle XX. Es nodria, doncs, dels propis records per dibuixar un breu panorama del centre educatiu, de l’entitat mare i de la vida escolar al Sant Boi de cent anys enrere.
Una escola que començava «amb una sala i una alcova» i que era considerada com una iniciativa agosarada, pròpia d’arrauxats i somiatruites i de dubtós futur.

Avui, cent anys més tard, tot i els greus problemes viscuts per l’Ateneu Santboià i per la mateixa escola, aquella iniciativa centenària, reformulada ja fa 40 anys, segueix obrint les portes cada dia a una munió de nenes i nens que, probablement, sense ser-ne conscients, mantenen els somnis d’aquelles generacions passades.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Revista VIURE SANT BOI, gener de 2006)

Foto: Les escoles de l’Ateneu Santboià, abans de la reforma de la dècada dels seixanta (Fons Jaume Vilà Tous de l'AHMSBL).

Web del centre: http://www.joanbardina.org

Memoràlia: Classes a l'aire lliure

El Diario de Barcelona del 3 de març de 1976 dedicava un reportatge gràfic –d’una pàgina sencera– al conflicte que es vivia al barri de Casablanca arran de l’acomiadament d’una mestra de l’escola San Rafael. Un article de Joan Vendrell Capmany, publicat al número d’abril de la revista Vida Samboyana fa un bon repàs del procés.
Tota la plantilla docent es va solidaritzar amb l’afectada, obtingueren el suport dels pares i les mares de l’alumnat i van acordar fer una protesta “original”: no s’entraria a l’escola i les classes es farien a l’aire lliure, concretament al solar on actualment hi ha la plaça de l’Olivera.
Amb tota mena de mobiliari, facilitat tant per les famílies i el veïnat com per comerciants, rotllanes d’alumnes intentaven seguir les classes amb una relativa “normalitat” enmig d’una guerra de pancartes amb eslògans de tot tipus: "No queremos despidos a mitad de curso", "Menos lloros y más justicia".
Tenses reunions La gravetat del problema i la sorpresa d’una acció reivindicativa com aquella (sumada a manifestacions i altres accions posteriors) van provocar nombroses i tenses reunions entre l’Administració, la propietat i el personal docent del centre.
Així es va arribar a una solució definitiva per a les moltes mancances –més que evidents– d’aquell projecte escolar privat.

Arxiu Històric Municipal

(Revista VIURE SANT BOI, març de 2008)

Foto: Imatge de la protesta publicada al Diari de Barcelona del 3 de març de 1976