Es projecta un any més la recreació plàstica activa de
Museu de Sant Boi dins l’espai dels jardins de Can Torrents, jardí i pati de
Can Barraquer i l’espai termal romà.
L’objectiu de la proposta és aconseguir la comunicació i
posada en valor d’aquests espais del Museu de Sant Boi, els quals s’obren a
tota mena de públic d’una manera lúdica i festiva.
Totes les activitats es plantegen sota la filosofia d’un
apropament integral al patrimoni del passat romà, duent als visitants
potencials a gaudir de diversos aspectes de la vida de la gent que va
treballar, sentir, olorar, menjar i, en definitiva, viure en un territori
transformat per la història però que sempre s’ha de mirar dins la perspectiva
humana.
Es
tracta de donar una mirada activa al passat, en la que el visitant s’ha de
sentir atrapat. Aquesta mirada segueix un fil conductor, que enguany es
centra en la dona romana, molt relacionada aquesta amb l’excepcional
troballa del primer nom de dona santboiana, el de la romana PRIMITIVA. Com a
eines que ajudin a portar a terme la proposta temàtica, es compta amb tot un
seguit d’activitats lúdiques i pedagògiques que s’exposen dins l’apartat
corresponent.
Tant
les reconstruccions històriques com els tallers, aniran al voltant d'aspestes
relacionats amb la vida de les dones, dels diferents estatus: patricies,
llibertes i esclaves, i la seva relació amb la societat.
TALLERS:
FIBVLAE. Les fibules foren unes agulles que enganxaven la roba i que acostumaven a fer-se servir com a ornament, formant part del vestit femení i masculí. Tot i que moltes cultures de l’antiguitat les elaboraven, entre els romans van prendre carta de naturalesa. Els participants realitzaran una d’aquestes fíbules elaborada amb el ferro de les mines de Sant Boi, i es decoraran de manera especial. Activitat per a tots els públics.
CORONAE. La corona és, a la vegada d’ornament, un símbol per excel·lència. Els romans les feien de flors, fulles, metalls, etc.. i fins i tot com a a senyal d'escarni (corona d'espines) Activitat per a tots els públics.
SPECULUM, etimológicament ve a dir, instrument per a mirar. En època romana, els miralls eren xapes convexes d’argent o de coure fos amb estany. Però de seguida aquests miralls es tornaven foscos i opacs per l’acció de l’aire, per la qual cosa s’havien de polir sovint. En aquest taller es fabricarà i decorarà un mirall romà. Activitat indicada per a menors de 16 anys.
ORNATRIX. L’ornatrix ajudarà a pentinar a tots i totes les participants. Activitat per a tots els públics, tot i que es requereix cabell una mica llarg.
RETICULUM. Una altra ornatrix ajudarà a realitzar el reticulum amb “fil d’or”
MUSAE. Teatre, titelles, dança, música. Activitat per a tots els públics.
LITTERAE, taller d’escriptura. Avui hem perdut el costum d’escriure cartes a la família, als amics. Però el fet és que escriure cartes ja era un costum romà. La troballa d’unes magnífiques tablilles al campament romà de Vindolanda, ens va acostar cartes manuscrites de dones que expliquen petites histories de la vida quotidiana. En aquest taller, reproduirem el text d’alguna d’aquestes, tal i com ho faríem aquelles romanes. Activitat per a tots els públics.
ROMANORVM LVDI. Jocs Romans. Activitat per a tots els públics.
ALABASTRITHECA. Realització d’una maqueta dins de la qual s’enganxaran els principals elements d’ús d’una ornatrix romana. Activitat per a tots els públics.
NODVS HERCVLEVS. Paulo Diacon ens parla de l’important paper que jugava el nus herculi en la fertilitat femenina. Ell mateix justifica el nom que rep aquet nus en que el mateix Hèrcules va tenir 70 fills. Les joves esposes romanes portaven a la cintura un cordó de llana lligat d’aquesta manera, que l’espòs devia deslligar a la dona en el llit nupcial. També Atenea i les verges vestals el portaven a la cintura, per la qual cosa es suposa la seva relació amb la virginitat. En aquest taller realitzarem un nus herculi en el nostre cinturó de llana. Activitat per a tots els públics.
VENERIS PANIS. Venus és la deessa de l’amor, pels grecs Afrodita, és la deessa més voluptuosa de totes. D’entre els aliments que li eren dedicats, hi havia el pa àzim. Realitzarem un d’aquests pans per a després poder-lo menjar. Activitat per a tots els públics.
FEMINARVM PANTHEON. Taller per a conèixer les principals divinitats del panteó romà. Activitat per a tots els públics.
SOLSTITIA, FORS FORTVNA. Espai d’endevinació. No hi ha divinitat que estigui tan estretament lligada a la màgia com Fortuna, ja que d'ella depèn el destí dels homes i fins dels déus. Rememorem aquí, pocs dies abans dels solstici, a la divinitat femenina de Fortuna, que es presentarà en el seu aspecte oracular. Activitat per a tots els públics.
DIANA VENATRIX, a càrrec d’Armillum. Activitat per a tots els públics.
AMBIENT ROMÀ I RECREACIÓ:
Els "reenactors" Evocati i Propugnatores barcinonenses recrearan l’ambient romà. Evocati aporta el muntatge del campament imperial, els legionaris, així com la recreació d’ unes noces i un divorci, així com la participació de personal civil romà. Armillum aporta la seva botiga de recreacions històriques
EL MUSEU CONVIDAT:
Enguany comptarem amb la presència del Museu de Guissona, custodi i dinamitzador de la ciutat romana de Iesso (comarca de la Segarra).
ESPAIS I HORARIS:
La festa romana es desenvolupa, en paral·lel, als edificis de Can Barraquer, Can Torrents i a les Termes Romanes, espais que configuren el Museu de Sant Boi de Llobregat.
Activitats gratuïtes, aptes per a tots els públics.
Horari: Dissabte 13 : tarda de les 17 a
les 21 hores
Les converses dels dijous ... LES INSCULTURES DEL MONTBAIG A càrrec de Xavier Sánchez
A les muntanyes del Montbaig (Sant Ramon) s’han anat descobrint uns estranys forats excavats a les roques, de diferents mides i profunditats. El Xavi Sánchez ha realitzat un exhaustiu estudi de totes aquestes inscultures, les ha fotografiat, mesurat, estudiat, comparat i aquest dijous ens presenta els resultats i les diferents hipòtesis de treball.
De quina època són aquestes estructures?
Per a què servien?
Qui les va fer? ...
Les respostes, aquest dijous, al Museu de Sant Boi de Llobregat.
Dia: Dijous, 14 de juny de 2012 a les 19 h.
Lloc: Can Barraquer (Carrer del Pont, 7).
Sabíeu que aquesta torre fou creada per defensar la ciutat de Barcelona dels atacs provinents de l’Al-Andalus ?
Que el rei Joan I, va signar edictes reials a la torre, o que la torre protegeix un camí Ral?
Coincidint amb el primer aniversari de la inauguració de les obres de restauració del conjunt arqueològic, posen a l’abast del públic un nou recurs expositiu –permanent- complementari a la resta d’oferta del Museu de Sant Boi de Llobregat.
Per mitjà d’aquest nou espai expositiu podrem conèixer de manera fàcil i entenedora, com ha estat la vida d’aquesta torre, i dels seus moradors i moradores, des del segle X fins a l’actualitat.
També us oferim un catàleg de jocs medievals perquè gaudiu, amb els petits, tot jugant i aprenent.
Presentació: 24 de març del 2012, a les 17 h.
Lloc: Torre de Benviure (Carrer de Can Paulet, 40)
Sabíeu que al Barri Antic de Sant Boi es van excavar les mines ibèriques de ferro més grans d’Espanya, on es van localitzar un forn de fa 2.500 anys ? Es va localitzar un magatzem ple d’àmfores!! voleu saber on ?
En aquesta conversa us explicarem les dades que l’arque..ologia ens ha proporcionat al llarg d’aquest anys d’estudis i recerques, i us mostrarem les peces arqueològiques més curioses i interessants.
Activitat conduïda per l'arqueològa Maria-Lledó Barreda i Casanova, directora del Museu de Sant Boi de Llobregat.
Dijous, 9 de febrer de 2012, a les 19 h. Museu de Sant Boi de Llobregat Carrer del Pont, 7 08830 – Sant Boi de Llobregat
La prehistòria encara no ha estat documentada a Sant Boi.
Els indicis més antics d’activitat humana són del segle V aC, però al costat, a Gavà, hi ha les mines en galeria més antigues d’Europa, on es realitzava l’extracció de variscita – una pedra semipreciosa verda/blavosa – fa més de 6000 anys
Si voleu conèixer una mica millor els nostres orígens, us convidem a fer una visita guiada per un dels jaciments prehistòrics més sorprenents d’Europa.
Punt de Trobada : Mines prehistòriques de Gavà
Dijous, 26 de maig a les 19 hores, i al Nou Museu (Can Barraquer):
"La Venus de Gavà i el llenguatge de la deessa"
Conferència a càrrec de Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i director de les excavacions de les mines neolítiques, des del 1992.
Us hi esperem.
La empresa Gamarra & Garcia està restaurant un important conjunt de peces que formaran part de l’exposició permanent de la nova –i definitiva- seu del Museu, a Can Barraquer.
Al llarg d’aquests darrers 12 anys, que són els que portem treballant des de Can Torrents, campanya rera campanya, s’han anat restaurant peces precedents de les diverses excavacions realitzades i de les múltiples donacions que ens han anat realitzant els ciutadans i ciutadanes de Sant Boi.
Totes aquestes aportacions conformen el conjunt que es mostrarà a les dues exposicions permanents (Sant Boi, temps i espai i Rafael Casanova) i a les temporals –de producció pròpia i/o externa- que, de forma simultània, sempre hi haurà a disposició del públic.
Com podeu suposar, el fons del nostre Museu (com el de tots), és molt més gran que les possibilitats reals d’exhibir-lo. Amb el temps us l’anirem descobrint.
Voleu saber quina relació tenen l’Indiana Jones i l’arqueologia?
El Museu de Sant Boi us vol posar al dia de com ha canviat el món de l’arqueologia des de l’època de l’Indiana Jones a l’actualitat. A partir de l’exposició Restes Imperfectes us mostrarem com s’excaven –actualment- els vestigis del passat i quina informació podem obtenir d’ells.
Després visitarem el Servei Municipal d’Arqueologia, on treballen els arqueòlegs. Veurem com es recuperen els materials arqueològics, quina informació ens donen i podreu participar d’un taller de restauració.
Podreu comprovar com uns simples fragments de ceràmica trencada es converteixen en un objecte, tot recuperant la seva forma i el seu valor cultural.
Diumenge, 28 de març de 2010, a les 11’30 h.
Durada prevista: 2 h.
Inscripció obligatòria (places limitades) al telèfon: 936351250
Al llarg del últims trenta anys s’ha desenvolupat una important tasca de recuperació del passat de la població mitjançant l’arqueologia científica, aquest fet ha comportat una normalització dels treballs arqueològics, passant de ser un element gairebé exòtic a part integral de les diferents reformes portades a terme a la localitat, així com protagonista de la seva evolució urbanística.
Amb la present exposició, el Museu de Sant Boi, mostrarà al públic com, mitjançant l’aplicació de les noves metodologies arqueològiques i eines d’altres disciplines, s’ha avançat en el coneixement del passat de la ciutat, així com també ens mostrarà de manera molt visual i aclaridora quins han estat les intervencions concretes que s’han realitzat al llarg dels darreres 30 anys de treballs.
Aquest coneixement sobre la història de la ciutat abasta des de les primeres traces localitzades a l’època ibèrica fins a la nostra història més recent, destacant aquelles troballes o informacions que fan de Sant Boi un indret singular i únic pel que fa a la seva evolució històrica i territorial, en cadascun dels moments que l’exposició tractarà.
Des dels anys 80 han estat realitzades prop d’un centenar d’excavacions al terme municipal de Sant Boi, tot i que, la major part d’elles s’han portat a terme principalment dins de l’àrea protegida del Barri Antic de Sant Boi, on hi ha un fort moviment urbanístic i de rehabilitació d'edificis antics.
En l’exposició volem destacar aquelles intervencions que ens han aportat dades rellevants pel coneixement de la història de Sant Boi, o aquelles que per la seva monumentalitat, han merescut la seva conservació i posada en valor. Entre elles, les excavacions de la Plaça de la Constitució, les del carrer de la Pau, o les relacionades amb l’arquitectura singular d’edificis com la torre de Benviure o Can Diví, han estat singularitzades en els espais expositius de Can torrents. Un gran mapa de Sant Boi ens ajudarà a situar totes aquestes intervencions.
Aquests espais emblemàtics de l’arqueologia de Sant Boi aniran acompanyats d’aquelles peces aparegudes a les excavacions que han estat seleccionades per motius diversos, estètics, pel seu estat de conservació, per la importància de la informació que aquests objectes ens aporten...
TV3 va dedicar, la temporada 2006-2007, un dels capítols d'aquesta exitosa sèrie, a les nostres Termes Romanes:
Les termes romanes de Sant Boi es van construir a finals del segle II després de Crist i es van descobrir l'any 1953 gràcies a l'historiador santboià Carles Martí i Vila.
Amb el descobriment de les termes també es va trobar un centre de producció d'àmfores, l'obrador de Juli Aniceti. Les termes estan formades per dues zones diferenciades, les sales fredes i les sales amb calefacció, que configuren tot el recorregut termal. La zona freda consta de dues habitacions: l'apodyterium, que és la cambra que servia de vestidor, i el frigidarium, que era una sala sense calefacció amb una piscina d'aigua freda. La zona calenta consta de tres sales: el tepidarium, que és la cambra que servia als usuaris de les termes per aclimatar-se a la calor i per evitar canvis de temperatura bruscos; el laconicum, una sala per fer banys de vapor; i el caldarium, la cambra més calenta, amb una banyera d'aigua que podia arribar als 40ºC. A l'exterior de les termes hi havia els forns del sistema de calefacció que proporcionava escalfor a les cambres.
Les excavacions de la plaça Constitució (antic Mercadal) començaran la setmana vinent. Aquest espai públic del nucli històric, que des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX va allotjar un mercat, es troba en un àrea de gran expectativa arqueològica. Els experts confien a trobar-hi, entre altres restes, evidències de la vil·la rural romana que encabia probablement les Termes Romanes de Sant Boi. El solar de la plaça de la Constitució, que té més de 1.400 m2 de superfície, s'utilitza de forma provisional com a aparcament públic.
La recerca arqueològica es portarà a terme mitjançant un equip format per 20 auxiliars, 3 arqueòlegs i el director dels treballs. Les intervencions arqueològiques fetes en anteriors dècades van permetre detectar-hi estructures ibèriques, romanes i medievals (paviments, murs, sitges, teules, maons...) datades des del segle V a.C fins a l'època baixmedieval. La recerca arqueològica és una acció de gran importància per ampliar l'abast d'aquestes troballes i aprofundir en el coneixement de la història de Sant Boi. Les obres, que tenen un pressupost aproximat de 510.000 euros, duraran aproximadament sis mesos. Durant aquest temps, la plaça no es podrà utilitzar com a aparcament. Les obres també afectaran la circulació de vehicles als carrers dels voltants de la plaça, però s'han planificat perquè les molèsties ocasionades siguin mínimes. Després de les excavacions s'aprofitarà el moviment de terres per arranjar aquests mateixos carrers i instal·lar-hi les xarxes de servei bàsiques.
(Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, nota de premsa, 12 d'abril de 2006)
Les Termes Romanes de Sant Boi són els banys pertanyents a una propietat privada de l'època més ben conservats de Catalunya. Van ser construïdes durant les acaballes del segle II dC, en un època d'esplendor de la zona. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha permès una millor conservació. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir les restes. La mateixa institució va tornar a fer una intervenció en el conjunt l'any 1989, que va acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l'Onze de Setembre de 1998. Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l'apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. Amb el descobriment dels banys també es va localitzar un centre de producció d'àmfores a sota del frigidarium datat del 30-20 aC.
L'horari actual de visites, per lliure, és:
Divendres: de 17 a 19 hores
Dissabtes: d'11 a 14 hores i de 17 a 19 hores
Diumenges: d'11 a 14 hores
Recorregut virtual per les "Termes Romanes" feu click aquí
L’any 1984, unes excavacions al carrer de la Pau (Nucli Antic) van posar al descobert un antic edifici que els romans usaven com a dipòsit d’aigua a cel obert. A l’Edat Mitjana, aquest dipòsit es va convertir en ... una església parroquial. Per què aquest canvi tan espectacular? Perquè els edificis romans eren tan sòl.lids que per fer-hi l’església va ser suficient amb aixecar uns metres les parets i afegir-hi un sostre amb bigues de fusta. L’església va romandre en aquest mateix indret fins al segle XVIII, quan es va construir l’actual església barroca de Sant Baldiri. Aleshores, l’antiga es va enderrocar i es va convertir en ... un cementiri.
Va ser probablement aquest darrer ús el que va donar nom al carrer actual (per allò de la ‘pau eterna’), nascut en aquest indret a mitjan segle XIX, quan el cementiri es va traslladar als afores de Sant Boi.
Per la seva professió, Ramon Mas i Campderrós va formar part de l’equip que va fer la troballa de les Termes Romanes, dirigit per l’historiador Carles Martí i Vilà. A partir d’aquell moment es va aficionar a l’arqueologia i va col·laborar molt valuosament, durant anys, a excavacions, prospeccions i treballs de reconstrucció fets a diferents indrets del terme municipal. La seva segona esposa i la seva filla Isabel van compartir l’afició d’en Ramon i van arribar a col·laborar amb el desaparegut Grup de Recerques Arqueològiques de Sant Boi. Ramon Mas va morir com a conseqüència d’un accident de treball que va patir, precisament, mentre construïa un mur de contenció dintre del recinte de les Termes.
COMUNICACIÓ
(Revista VIURE SANT BOI, setembre de 2004)
FONT: Llibre "Vides Santboianes", obra de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.
Materials: ferro
Dimensions: 21 cm de llarg
Cronologia: segles XVI-XVII
Recuperat a: Can Diví (1998)
Un esperó és un instrument de metall amb una punxa o una rodeta i diverses punxes (en el nostre cas, giratòries), que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per punyir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar o córrer. En concret, aquesta peça es va recuperar a les excavacions dutes a terme a Can Diví l’any 1998, juntament amb un significatiu conjunt d’objectes de la vida rural i agrària del Sant Boi de l’època moderna. Parlem d'un objecte, doncs, amb una antiguitat secular, però en realitat els animals de peu rodó han estat emprats -fins no fa gaires dècades- per a múltiples tasques de suport als humans: medi de locomoció, transport de càrregues o mercaderies, tracció de carros, força
motriu per a diversos enginys...
Material: ceràmica comuna Dimensions: 8 x 6 cm Cronologia: indeterminada Donació de: Pere Capdevila i Pujades (1998)
Una gerra és un atuell de terrissa cuita de boca ampla. La seva secció circular augmenta fins a certa distància de la boca i després disminueix fins a la base. Una nansa en permet la manipulació. Aquesta peça en concret, de factura modesta, deu haver tingut diversos usos al llarg del temps, de joguina a ungüentari. La cronologia ens resulta desconeguda, per bé que, segons els donants de la peça, és una antiga herència familiar de generacions que es remunten fins a, com a mínim, el segle XIX. Els atuells de terrissa han acompanyat la nostra cultura des dels inicis de la història i han ocupat un lloc destacat en l'entorn domèstic, sobretot com a recipients per preparar, manipular i conservar aliments. Però també n'és notable la presència en múltiples oficis i activitats.
Els ludi cirsenses, les carreres de quadrigues i les lluites de gladiadors foren els espectacles més apreciats i en els quals s’invertien grans quantitats de diners. La violència, la valentia i la sang eren familiars. Els que competien ho feien per la glòria de guanyar o morir.
Creats en origen i en dates fixes, per commemorar les festes dedicades als déus, eren ja, en època republicana, un mitjà eficaç per guanyar-se el favor del poble. Els habitants i ciutadans de l’Imperi ocupaven molt de temps assistint als espectacles i, cada vegada més, exigien novetats. Segons les fonts escrites, alguns dels espectacles podien durar tot el dia i aleshores es repartien figues, nous, dàtils i carn d’au, cosa que alguns autors han anomenat panem et circenses.
Aquest diumenge, dia 18 de maig i coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, inaugurem a les Termes Romanes de Sant Boi aquesta exposició que es mantindrà en cartell fins el mes de febrer de 2009.