Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marianao. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marianao. Mostrar tots els missatges

Fa cent anys: maniobres militars a Sant Boi

El llibre d’Actes de Ple recull, en la sessió corresponent al dia 20 d’octubre de 1912, la següent i breu anotació:
     “De una comunicación del Excmo. Sr. Gobernador Militar de la província participando que ha autorizado, al Jefe del Batallón de Cazadores de Barcelona nº 3 para que el mismo efectúe un ejercicio de fuego simulado en las immediaciones del Manicomio el dia 21 de los corrientes.”
 
Cbr-196

Soldats i oficials del “Batallón de Cazadores Barcelona nº 3”,
on hi havia algun que altre santboià, l’any 1918,
sis anys més tard de la notícia que us presentem.
Detall d’una fotografia del “Fons Carles Ballo Romagosa”.
(Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat)

Les sessions següents no recullen cap més informació al respecte.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Fa cent anys: Bateig d’un nou carrer, el d’”Eusebi Güell”.

     Aquest dissabte, 22 de setembre, farà 100 anys que un important tram urbà de la carretera del Bori – Sant Climent (bastida en part sobre l’antic “camí ral”) es va dedicar a un important personatge dels anys de la restauració, l’industrial i polític Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918), comte de Güell. La notícia, recollida del corresponent llibre d’actes municipals, és molt breu:
     ”Que en adelante dicha calle de la Carretera se denomine de Eusebio Güell en justo tributo tanto al mérito personal de este señor, cómo a los beneficios que sus iniciativas han reportado á esta comarca, á propuesta del Alcalde Sr. Salvador Bou”.

EGuell
Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell
     Les iniciatives i beneficis a que es fa referència tenen molt a veure amb l’impacte que, sobre l’economia local, va tenir el trasllat de l’antic “Vapor Vell” (Sants) a la veïna població de Santa Coloma de Cervelló, tot configurant la “Colònia Güell”; un complex fabril i residencial conegut, arreu del món, pels treballs del genial arquitecte Antoni Gaudí, especialment a la famosa cripta, avui església, camp d’experimentació per a la monumental “Sagrada Família” de Barcelona.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

EL BENVIURE, UNA ANTIGA JURISDICCIÓ FEUDAL


Visita i caminada per als grans, jocs medievals per als menuts.
Diumenge, 25 de setembre de 2011, de les 11 a les 13 h.
Els grans visitarem la torre medieval del Benviure, que va formar part de la línia defensiva de la marca hispànica des del segle X, i que vigilava l’antic Camí Ral, del qual encara es pot veure algun tram, i que podrem també visitar.
Els menuts jugarem, com ho feien a l’època medieval: amb xanques, bitlles, a la perinola, ... i farem un torneig de mocadors !!
B-01
Torre de Benviure (turó del Montbaig)
Can Paulet, 40
SANT BOI DE LLOBREGAT
NOTA IMPORTANT: Inscripció obligatòria adreçant un correu electrònic a l’adreça(museusantboi@gmail.com), tot indicant nombre d'assistents i un telèfon de contacte. En cas d’haver poques inscripcions prèvies per als jocs medievals aquesta part quedarà anul·lada, no així la passejada.
ACTIVITAT GRATUÏTA AMB MOTIU DE LA JORNADA EUROPEA DEL PATRIMONI

Els objectes ens parlen - 1. Un especier

 

Com va arribar al museu de Sant Boi de Llobregat?
Miquel Casanova va comprar-se una torre al parc de Marianao fa més de 30 anys i al seu interior va trobar-se un munt d’objectes curiosos, alguns antics i altres sorprenents: l’antiga família propietària s’havia deixat la casa parada i es va despendre d’ella amb tot a dins. Miquel Casanova va decidir conservar aquells elements que estaven integrats a l’arquitectura i la decoració de la casa i fer donació, al Museu de Sant Boi, d’aquells que li van semblar prou interessants per tal que en fes custòdia.
1
Entre aquells objectes hi havia l’especier que avui presentem, fabricat durant la dècada de 1940 a les fabriques de ceràmiques a València.
I de la torre, que en sabem?
El parc de Marianao és un recinte urbanístic i arquitectònic d’una gran importància a nivell local que, tot i haver perdut molts dels elements de la seva fesomia primigènia, encara evidencia un ambient peculiar.
Els seus constructors eren els successors d’una rica família de comerciants catalans establerts a l’illa de Cuba, que s’havien dedicat al tràfic d’esclaus entre Àfrica i Amèrica. A la primera meitat del segle XIX, Salvador Samà i Martí tingué un important paper en la política de l’Havana del moment, com també en el finançament del desenvolupament de l’illa de Cuba. Ell mateix s’havia encarregat d’unir, mitjançant una línia de ferrocarril, la ciutat emmurallada de l’Havana amb l’actual districte del Marianao cubà, que s’havia convertit en lloc d’estiueig de les famílies benestants, inclosa la mateixa família Samà, que hi posseïa un “Ingenio” (hisenda productiva). En recompensa a les seves aportacions, la corona espanyola li atorgà el títol de marquès de Marianao l’any 1863.
Originàriament fou una finca que recreava ambients colonials que s’anaren desdibuixant a partir de 1944, quan un projecte d’urbanització va permetre’n una primera parcel·lació per tal de bastir una zona residencial d’alt nivell, especialitzada en població d’estiuejants, complementant l’antic nucli burgès dels carrers Raurich i Miquel.
La casa que havia comprat Miquel Casanova havia sigut una d’aquelles construccions pioneres, construïda amb tot de detalls i les màximes comoditats del moment. Els objectes del seu interior estaven a l’alçada, i com és el cas d’aquest especier, podem assegurar que no era habitual trobar-ne a les cases santboianes més modestes.
MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Passejada cultural: La petja americana a Sant Boi de Llobregat

Aquesta primavera les exposicions del Museu i del Centre d'Art estan dedicades a les relacions entre Cuba i Catalunya a l'època colonial. D'una banda, i des del 29 de març, al Museu (Can Torrents) podeu visitar l'exposició "Indianes, estampats" (producció del Museu de Sabadell) i, per l'altra, el passat 2 d'abril s'inaugurava al Centre d'Art (Can Castells), l'exposició "Cuba a Catalunya, el llegat dels indians" (producció de Caixa Penedès).

Per complementar aquestes dues mostres, i des d'una vessant local, el Museu de Sant Boi ha organitzat, pel proper diumenge 19 d'abril, una passejada cultural amb el títol "La petja americana a Sant Boi de Llobregat" i que, de la mà de l'historiador Carles Serret, ens portarà a conèixer els més diversos aspectes i anècdotes de personatges i espais amb especial vinculació amb el tema.

Durada prevista: dues hores

Inscripció obligatòria: trucant al 936.351.250

Places limitades

Els inicis del Centre de Formació Professional

      Un conveni entre l’Ajuntament i el Ministeri d’Educació i Ciència va permetre que, el curs 1975-76, comencés a funcionar a la ciutat una secció del Centreimage de Formació Professional de Badalona.
     Amb una mà davant i una mà darrere, tres professors van començar a impartir nou assignatures a un primer grup de 80 alumnes. Provisionalment, les classes es feien en antigues cambres del Palau de Marianao, que estava en condicions força precàries.
     El curs següent, 1976-77, la demanda de places es va disparar,
cosa que va fer necessari ocupar altres espais del vell edifici.
     El curs 1977-78 ja es van registrar 540 matriculacions. Es van incorporar noves especialitats i va caldre ocupar també, sense condicionar-lo gaire, el segon pis de l’antiga fàbrica Can Massallera.
     A la massificació, a la manca de maquinària i de força elèctrica per als tallers i a la cessió d’espai per a un parvulari se’ls va afegir un altre problema greu: la instal.lació d’una caserna de la Policia Nacional a les dependències del Palau de Marianao. La tasca docent i la tasca policial compartien espais. La lluita del centre, amb el suport de totes les forces polítiques i socials locals, fou infructuosa: el problema de la caserna fou irresoluble durant els anys que l’edifici va allotjar ensenyaments secundaris.
     Fins al curs 1981-82 no es va estrenar un nou centre, per a 1.200 alumnes, a Camps Blancs.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Publicat a la revista municipal "VIURE SANT BOI", l'octubre de 2008)

Vides santboianes: Salvador Samà i Torrents (I)

(Barcelona, 1861-1933)

Un home de pes. Aquest influent noble va ser un Gran d’Espanya, marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, dirigent del Partit Liberal, diputat, senador i un dels impulsors de les exposicions universals dels anys 1888 i 1929 a Barcelona.
Heretà importants interessos econòmics a les Filipines i a Cuba. Del país caribeny importà l’estil que va inspirar la creació a Sant Boi del Parc de Marianao, on alguns testimonis escrits asseguren que van tenir lloc algunes reunions conspiratòries prèvies al cop d’estat que va portar al poder Miguel Primo de Rivera.
El fill, Salvador Samà i Sarriera, n’heretà els títols nobiliaris. Durant la guerra civil es va desfer de les propietats santboianes.


COMUNICACIÓ
(Revista VIURE SANT BOI, juny de 2005)

Font: Llibre "Vides Santboianes" de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.

Més dades a:

Vides santboianes: Ramon Estruch i Ferrer

(Sitges, 1817-Barcelona, 1884)

Un home influent i amb molts diners. Va fer la fortuna a Amèrica. Aquí, tenia nombrosos interessos en els sectors bancari i ferroviari. Va fer carrera política, essent diputat, senador i un dels membres més significatius del partit progressista.
La seva vinculació amb Sant Boi té a veure amb sant Ramon, a causa que era propietari d’una gran part de la falda nord de la muntanya. Va habitar a la Casa Gran del Bori, al peu de l’antic camí de Sant Climent. Va construir el llac que encara avui hi ha al costat del camí de Sant Ramon, que fou inaugurat pel general Prim. I el seu fill Josep va construir l’ermita de Sant Ramon en memòria seva.
COMUNICACIÓ
(Revista VIURE SANT BOI, maig de 2006)

Font: Llibre "Vides Santboianes" de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.
Imatge: Hemeroteca (AHMSBL).

Vides santboianes: Salvador Samà i Torrents (II)

(Barcelona, 1861-1933)

Aquest noble, ‘gran d’Espanya’ des de 1893, va ser membre del Partit Liberal, alcalde de Barcelona en dues ocasions, a principis del segle XX, i senador.
Besnebot de Salvador Samà i Martí, n’heretà el marquesat de Marianao i importants interessos a Cuba i les Filipines. També heretà, de la seva mare, el marquesat de Vilanova i la Geltrú.
Creà el parc de Samà, a Cambrils, i el parc de Marianao, a la nostra vila. De fet, en més d’una ocasió s’ha especulat que, per intervenció seva, al Palau de Marianao es van fer algunes reunions conspiratòries prèvies al cop d’Estat que va desembocar en la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Va col·laborar per organitzar les exposicions universals de 1888 i 1929.

COMUNICACIÓ
(Revista VIURE SANT BOI, juny de 2007)


Font: Llibre "Vides Santboianes" de Carles Serret i Maria-Lledó Barreda.
Per saber-ne més:

Memoràlia: Novembre de 1975 - Uns veïns "levantiscos"

El règim franquista arribava a la seva fi. Trenta sis anys de Victòria, però, ho havien deixat tot “lligat i ben lligat”. Un dels mecanismes de control era la tutela que s’exercia sobre tot tipus d’associacions: des dels processos de legalització (amb control polític, social i moral previ dels promotors) fins a tot tipus d’actes desenvolupats en espais públics o privats. Malgrat que des de la perspectiva actual pot costar creure-ho, fins i tot s’havien d’autoritzar les reunions de les comunitats de veïns per tractar temes tan bàsics com la renovació de les bústies, la pintura de l’escala o el servei de neteja.
L’autoritat. El 26 de novembre de 1975 el president d’una finca del carrer Rubió i Ors va demanar autorització per celebrar reunió el dia 30, ja que la celebrada una setmana abans, el dia 23, s’havia suspès arran de “los hechos luctuosos e históricos que vivió nuestra Patria durante la semana pasada”. A l’apartat de súplica de la instancia se sol·licita “la asistencia de alguna Autoridad dimanante de su Alcaldía en evitación de posibles violencias dado el carácter levantisco de algunos comunitarios.”
No ens ha quedat constància que la sang acabés arribant al riu.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, febrer de 2008)

Foto: Reproducció parcial del document de legalització de la reunió de veïns (AHMSBL)

Memoràlia: 1976 - Un concert d'homenatge

La coral Polifónica Canaria i l’orfeó polonès Warszawski Chor Miedzyuczelnizny van actuar al Palau de Marianao el 6 de setembre de 1976, amb motiu de la celebració del XII Dia Internacional de Cant Coral. Hi havia molt de públic. Abans de l’actuació, un disc va emetre els acords i les estrofes de l’himne nacional de Veneçuela. La bandera d’aquest país ocupava un lloc preferent a la tarima. Al seu peu, uns rams de roses i dos instruments clàssics d’aquell país. Un impressionant minut de silenci i el lliurament d’una placa a la cònsol de Veneçuela a Barcelona van posar el punt final a aquell senzill i sincer acte d’homenatge.
Tres dies abans, a l’illa Terceira (Açores), un avió militar –del tipus Hercules C-130– s’havia estavellat en mig d’una impressionant tempesta. Hi perdé la vida tot el passatge, 68 persones. 52 d’elles eren components de l’Orfeó de la Universitat Central de Caracas que venien de gira a la península i que havien d’actuar a Sant Boi aquell 6 de setembre. El disc que s’escoltà era una gravació en què havien intervingut bona part de les persones desaparegudes.
Al llibre d’actes de la Comissió Municipal Permanent del nostre municipi ha quedat enregistrat,
per sempre, el sentiment de dolor per una tragèdia que, encara avui, és viscuda de forma molt especial per part del poble veneçolà.

Arxiu Històric Municipal
(Revista VIURE SANT BOI, maig de 2008)


Foto: Funeral multitudinari, a la Universitat Central de Caracas, pels membres del seu orfeó.
Ampliació del tema central de la notícia a: