Com va arribar al museu de Sant Boi de Llobregat?
Miquel Casanova va comprar-se una torre al parc de Marianao fa més de 30 anys i al seu interior va trobar-se un munt d’objectes curiosos, alguns antics i altres sorprenents: l’antiga família propietària s’havia deixat la casa parada i es va despendre d’ella amb tot a dins. Miquel Casanova va decidir conservar aquells elements que estaven integrats a l’arquitectura i la decoració de la casa i fer donació, al Museu de Sant Boi, d’aquells que li van semblar prou interessants per tal que en fes custòdia.
Entre aquells objectes hi havia l’especier que avui presentem, fabricat durant la dècada de 1940 a les fabriques de ceràmiques a València.
I de la torre, que en sabem?
El parc de Marianao és un recinte urbanístic i arquitectònic d’una gran importància a nivell local que, tot i haver perdut molts dels elements de la seva fesomia primigènia, encara evidencia un ambient peculiar.
Els seus constructors eren els successors d’una rica família de comerciants catalans establerts a l’illa de Cuba, que s’havien dedicat al tràfic d’esclaus entre Àfrica i Amèrica. A la primera meitat del segle XIX, Salvador Samà i Martí tingué un important paper en la política de l’Havana del moment, com també en el finançament del desenvolupament de l’illa de Cuba. Ell mateix s’havia encarregat d’unir, mitjançant una línia de ferrocarril, la ciutat emmurallada de l’Havana amb l’actual districte del Marianao cubà, que s’havia convertit en lloc d’estiueig de les famílies benestants, inclosa la mateixa família Samà, que hi posseïa un “Ingenio” (hisenda productiva). En recompensa a les seves aportacions, la corona espanyola li atorgà el títol de marquès de Marianao l’any 1863.
Originàriament fou una finca que recreava ambients colonials que s’anaren desdibuixant a partir de 1944, quan un projecte d’urbanització va permetre’n una primera parcel·lació per tal de bastir una zona residencial d’alt nivell, especialitzada en població d’estiuejants, complementant l’antic nucli burgès dels carrers Raurich i Miquel.
La casa que havia comprat Miquel Casanova havia sigut una d’aquelles construccions pioneres, construïda amb tot de detalls i les màximes comoditats del moment. Els objectes del seu interior estaven a l’alçada, i com és el cas d’aquest especier, podem assegurar que no era habitual trobar-ne a les cases santboianes més modestes.
MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT
