Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art. Mostrar tots els missatges

RECURSOS: TRENCACLOSQUES A PARTIR D'IMATGES ACOLORIDES PER L'ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

MÉS PROPOSTES PER FER A CASA

Ens plau recordar-vos un divertit recurs, proposat des de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, per ajudar-nos a passar el temps, en aquests períodes de confinaments i vacances.

Trobareu trencaclosques de diverses temàtiques i on podeu escollir-ne la dificultat (número de peces) i, competir, en temps de realització, amb familiars i amistats.

Esperem que us agradin.






QUÈ ÉS EL LABORATORI D'ART COMUNITARI? #LAC2013

Un programa on els diferents col·lectius de la ciutat puguin participar en una proposta creativa, de la ma d'un artista, un Laboratori d'Art Comunitari. Un espai de creació, participació i una oportunitat per dinamitzar el patrimoni en clau contemporània. #LAC2013

Vídeo introductori:                         http://youtu.be/FUsecXWLuXo

Dossier introductori (català):      http://goo.gl/0bgeCM

Dossier introductori (castellà):   http://goo.gl/Vi7NZy

Podreu trobar diferents propostes creatives en espais patrimonials - unes termes romanes i una casa del segle XVII, pensades per gaudir del patrimoni d'una manera diferent. On han participat més de 200 persones i artistes de Sant Boi, l'Hospitalet, Barcelona, Suècia, Líban, Rússia, Brasil, Anglaterra, etcètera ...

Aquí teniu una mostra d'alguns dels artistes que hi participen...

Manuel MoralesEspinosa: http://www.obrasmorales.org/

Emil Naula:                     http://www.naula.se/

Marcela Antunes:            http://www.marcelaantunes.net/

Ely Daou:                        http://canvaspeaceprojectbcn.wordpress.com/artists/ely/

MashaPerskaya:              http://mashaperskaya.com/

CaleyHolmboe:                http://canvaspeaceprojectbcn.wordpress.com/artists/caley/


Els resultats d'aquesta experiència seran mostrats, pel Museu de Sant Boi de Llobregat, dintre de les Jornades Europees de Patrimoni, 2013.

Joan Lleó, una exposició de 1958

     Avui, 28 de febrer, i al Centre d’Art Can Castells, s’inaugura una exposició dedicada al pintor Joan Lleó, ja traspassat.

     L’any 1958 exposava, a Sant Boi, per primer cop i a l’estatge de l’antiga Biblioteca Popular, Cal Sílio del carrer Major.

     Julio Casado va dedicar-li, a VIDA SAMBOYANA, un article que ens ajuda a conèixer aspectes biogràfics i tècnics d’aquest pintor:

 

JUAN LLEÓ

     Lleó expone por primera vez en San Baudilio; agradecemos al amigo el honor que supone para nuestra villa el favor de cedernos su colección artística.

     Dejemos a la opinión pública, entendidos y profanos, los diversos comentarios que la colección presentada en la Sala de Lectura de nuestra Biblioteca Popular, levantara en todos los tonos. La U. E. C. sólo quiere anunciar la buena nueva, repitiendo lo que tanto se ha dicho. Lleó no es nue­vo en las lides artísticas, su ya madura técnica ha cruzado las lejanas tierras, atravesando las fronteras y hollando pueblos, nos basta sólo admirar su espléndida obra para convencernos de ello, de comprobar que estamos ante un artis­ta en el dilatado arte de la acuarela. Desde que en 1945 inició sus estudios en la Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge en Barcelona, hasta 1958 en que le ha sido otorgada la Medalla de la Agrupación Acuarelista de Cataluña la transitoria de Lleó ha sido un alarde de tecnicismo y acierto en el difícil arte de la composición, los viajes a Pa­rís en 1950 y el de Italia en 1953, de donde regresa con una madurez artística que aun conociendo su afán, a todos nos conmueve y sorprende; la confianza en él depositada a na­die defrauda.

     Las becas ganadas tan elegantemente le permitieron convencerse de su valor. En 1955 Lleó expuso una escogi­da selección de sus obras en la sala «Dardo», de Madrid, en aquellos días toda la prensa de la capital de la nación estuvieron de acuerdo en que el joven acuarelista catalán «era un consumado realizador de lo decorativo» «pisando las huellas del gran acuarelista Ceferino Oliver» «Lleó ha conseguido sin asomarse a los extravagantes «ismos» ver los temas de España y traernos a sus cartones de un modo nue­vo, no exento de belleza». Y así, por el estilo, toda la prensa donde Lleó expuso y quiso mostrarnos la calidad de sus obras.

     Quisiéramos por ello, en un tema tan importante como éste, reunir las condiciones necesarias que indudablemente no poseemos. La calidad artística de Lleó, su categoría es­piritual, plasmada en los murales de las iglesias de Nuestra Señora de Belén, en Barcelona, de Capellades, Tossa de Mar y Hospitalet de Llobregat, nos hablan de una potencia interior que va fluyendo segura y definida, arrasando viejos moldes y aplastando conceptos absurdos.

     La colección de acuarelas que nos será dado admirar pú­blicamente en la Biblioteca Popular a la cual damos nuestras sinceras gracias por su colaboración a la divulgación de la cultura popular, absorberá por completo nuestra atención.

     La Fundación «R. Amigó Cuyas» le concedió una beca para ampliar sus estudios en Italia a su regreso Lleó nos trajo un regalo artístico que es como una canción y líneas graciosas. En París nos maravilla con el arte personal de sus apuntes y estudios en tonos inéditos hasta ahora.

     No nos cansaríamos de admirar éstos, verdes maravi­llosos, aciertos bucólicos de la comarca olotina, ni ese de­rroche técnico de los paisajes samboyanos, de Mallorca, Bilbao, Ibiza, Asturias, etc., etc., de tantos y tantos lugares que han sido plasmados por Lleó.

     Hemos creído los de la U. E. C. que la obra del dilec­to amigo era digna de ser conocida en San Baudilio, y ahí la tenemos viva y pujante, fresca y alegre como una co­rriente de agua que cruza valles y torrentes. Si tantas co­sas tenemos que admirar de Juan Lleó es su modestia, su sencillez, casi rayana a la exageración. Debemos agradecer­le también que en estos días de la Fiesta Mayor sea su presencia pictórica un repique de campanas lanzadas en re­bato de alegrías.

     Gracias al amigo Lleó, que mereciendo tanto, tan poco le hemos dado, y gracias por su aportación que ha hecho posible que en los tiempos actuales nos sea permitido admi­rar tanta belleza en un tan reducido espacio.

JULIO CASADO

NOTA EDITORIAL: Publicat a “VIDA SAMBOYANA” (número 30, maig de 1958).

Un regal de les “Jornades Europees de Patrimoni” (2012)

Les Jornades Europees de Patrimoni ens han deixat, apart d'un bon regust de boca, un magnífic regal amb voluntat de permanència.
 20121028_132739
Un espectacular mural, obra del reconegut pintor Sandro Bedini (http://www.sandrobedini.com/cat/home.html )
20121028_132656
Ubicat sota la galeria i escala d'accés a la planta noble, inclou un primer pla d'una figura femenina -inspirat en l'obra del renaixentista Rafael Sanzio- i està executat amb una delicadesa exquisida.
20121028_132643
Segur que us agradarà visitar-lo.
Fotografies: Carles Serret i Bernús (Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat).

MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Recuperem les activitats de les JEP (2012)


2012-09 JEP - Flyer 1

El darrer cap de setmana de setembre celebràvem les Jornades Europees de Patrimoni. La pluja, però, ens va obligar a suspendre moltes de les activitats i en va deslluir unes altres.

És per això què, aquest dissabte 27 d’octubre, us tornem a proposar noves maneres de veure i gaudir el patrimoni. Per això hem convidat a diferents col·lectius d’artistes a que ens donessin la seva visió del nostre patrimoni ...
En definitiva, mostrar el patrimoni des d’una perspectiva diferent, de la ma de l’art contemporani.
Activitats permanents:
Dissabte: d’11 a 14 i de 17 a 20 h.
A les Termes Romanes: Instal·lacions del grup d’artistes locals
Una mirada endins” de Francesc Baiget
Dones trepitjant aigua” de Josefa Hernández
"Constel·lació de peixos" de Manuel Morales Espinosa
A la terrassa de Can Barraquer:
Instal·lacions sonores a càrrec del Grup Torrents d’Art, amb l’assessorament i col·laboració de Pep Gol.

Activitats participatives:
Tallers infantils (de 10 a 12 h.): Construcció d’instruments amb materials de reciclatge, a càrrec del Grup Torrents d’Art. Us convidem a que després utilitzeu els instruments al cercle de percussió .... A Can Barraquer.
Cercle de percussió (de 12 a 13 h.): Tothom pot venir i unir-se a l' oferiment de fer música al moment. Les ganes de fer música i passar una estona divertida son les condicions per participar-ne més que el fet de tenir coneixements musicals. També podeu portar els vostres instruments de percussió !! ... a càrrec de Pau Gimeno (Can Barraquer).
Happening mural (de 17 a 19 h.): A càrrec de Sandro Bedini amb la col·laboració del Grup Torrents d’Art (Can Torrents).
MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Jornades Europees de Patrimoni (28, 29 i 30 de setembre)

El Museu de Sant Boi de Llobregat fa una aposta decidida per la temàtica “art i salut mental”.
Us hi esperem.
Cartell
2012-09 JEP - Cartell
Flyer (anvers)
2012-09 JEP - Flyer 1
Flyer (revers)
2012-09 JEP - Flyer 2
MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

El Modernisme arriba al Museu


2012-09 Modernisme
L’11 de setembre es presenta al públic santboià l’exposició Vestigis del Modernisme. Obrim el teló. Produïda pel Museu Abelló de Mollet del Vallès i adaptada per l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona recorre la Xarxa de Museus Locals i restarà al Museu de Sant Boi fins al 25 de novembre.
La mostra sorgeix del descobriment dels vestigis excepcionals que el pintor Joan Abelló (1922-2008) havia anat atresorant al llarg d’una intensa trajectòria dedicada a la pintura i al col·leccionisme que procedeixen, en gran part, de qui va ser el seu mestre, el pintor Carles Pellicer (1865-1959). Vestigis del Modernisme. Obrim el teló és una recreació de les arts escèniques mitjançant obres del fons del Museu Abelló i algunes peces procedents de l’Institut del Teatre i del Museu d’Art de Cerdanyola.
A partir de l’evocació escrita per Joan Abelló a l’obra L’hora del te (1961), s’han escollit escenes que al·ludeixen al teatre, la música i la dansa, síntesi de l’ideal de l’art total del Modernisme.

Dates: De l’11 de setembre al 25 de novembre
Lloc:   Museu de Sant Boi de Llobregat (Can Barraquer. Carrer del Pont, 7).

UN CAP DE SETMANA DEDICAT AL MÓN MEDIEVAL


Almacubrae2
Exposició del grup de reconstrucció històrica “ALMA CUBRAE” que, a partir de l'obra de Martí de Riquer "L'arnès del cavaller", s’inspiren en els reculls del escriptor i han confeccionat un nou treball, on ens explicaran l'evolució de les armadures i armes des del segle XI al XV.
Gràcies a la col·laboració d’En Francesc Riart (qui ha tingut part de responsabilitat d’algunes de les escenografies del Museu de Sant Boi) s’han anat definint “peça a peça” les obres exposades, intentant reproduir-les de la forma més fidedigna possible.
Cal remarcar que totes les peces han estat elaborades, artesanalment, pel mateix grup “ALMA CUBRAE”.
Més informació: http://almacubrae.blogspot.com.es/2010/12/larnes-del-cavaller.html
* * *
I, per arrodonir-ho, recorda-vos que aquest diumenge, i com tots els primers diumenges de mes, teniu una nova oportunitat de conèixer al nostre vigilant i “castlà” En Roc Benviure.
publiroc03
* * *
També aprofitem per recordar-vos que, el proper cap de setmana 9 i 10 de juny, viurem una nova edició dels “LUDI RUBRICATI”, la festa romana de Sant Boi de Llobregat (els propers dies us facilitarem informació més detallada).

Sortida al Parc Arqueològic- Mines de Gavà

Diumenge 19 de juny a les 11.00 h
La prehistòria encara no ha estat documentada a Sant Boi.
Els indicis més antics d’activitat humana són del segle V aC, però al costat, a Gavà, hi ha les mines en galeria més antigues d’Europa, on es realitzava l’extracció de variscita – una pedra semipreciosa verda/blavosa – fa més de 6000 anys
Si voleu conèixer una mica millor els nostres orígens, us convidem a fer una visita guiada per un dels jaciments prehistòrics més sorprenents d’Europa.
Punt de Trobada : Mines prehistòriques de Gavà
Preu: 5.70 €
Reserva telefònica al 936.351.250 o via mail a museusantboi@gmail.com (indiqueu número d’inscripcions i telèfon de contacte).

XERRADES AL MUSEU: “LA VENUS DE GAVÀ I EL LLENGUATGE DE LA DEESSA”

Dijous, 26 de maig a les 19 hores, i al Nou Museu (Can Barraquer):
"La Venus de Gavà i el llenguatge de la deessa"
Conferència a càrrec de Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i director de les excavacions de les mines neolítiques, des del 1992.
Us hi esperem.
MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT
2011-05-26 Cartell

Més que un click ! (Taller familiar)


Taller familiar on farem una introducció als conceptes més bàsics de la fotografia, d’una forma lúdica i divertida aprendrem sobre la llum, l’enquadrament, les perspectives, ... fent un passeig pel Barri Antic aprendrem com treure el màxim de profit a les nostres càmares.
Activitat ideal per tots aquells nens i nenes... (i gent de més edat) que tingui inquietuds artístiques !
Activitat conduïda pel fotògraf Pere Cañamero.
camara antiga
Dia: Diumenge 13 de març de 2011, a les 11.30 h.
Sortida: Can Torrents (Carrer Hospital, 9)
Cal inscripció prèvia, trucant al telèfon del Museu: 936.351.250 o bé ens ho podeu fer saber mitjançant un missatge privat, via Facebook.

Per les característiques de l'activitat, hi ha places limitades.

MUSEU DE SANT BOI – ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

L’àlbum familiar. Com saber més de les nostres antigues fotografies



P2002
Taller familiar on farem una breu introducció als conceptes més bàsics de la història de la fotografia i, a partir d’imatges locals, coneixerem algunes tècniques i trucs que ens permetran descobrir coses –potser sorprenents- als nostres àlbums familiars. També donarem alguns consells sobre conservació preventiva.
L’activitat estarà conduïda per l’historiador Carles Serret, responsable de l’Arxiu Històric Municipal.
Data i lloc: Diumenge 20 de febrer, de les 11’30 a les 13’30 h., a la seu de l’Arxiu Històric Municipal – Museu de Sant Boi de Llobregat (Can Torrents).
Places limitades, inscripció obligatòria al telèfon: 936.351.250

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL – MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

LA NIT JOVE AL MUSEU (divendres, 14 de maig)

La Nit Jove al Museu és un espai de trobada pels i les joves, on fruir d’un espai que els pertany tot gaudint i aportant cultura. Serà un espai participatiu i d’interrelacions. Una nit d'oci diferent, amb contingut i per tothom.
Tanmateix, el projecte està emmarcat en el tractament d’un tema que com a ciutat ens toca de prop:  els trastorns mentals.
L’exposició “Silencis Forçats” que romandrà exposada al Museu (Can Torrents) fins al 10 d’octubre, així com la participació de joves i col·lectius de joves amb trastorns mentals en les diverses activitats proposades, ens permetrà establir un diàleg entre els dos eixos i dotar la Nit d’un alt component d’inclusió social.

Aconseguir la màxima participació farà més rica i palesa l’experiència d’intercanvi, la interrelació i la inclusió.

14maig
Hi trobareu:

- Terrasseta – bar als Jardins de Can Torrents
- L’exposició de les artistes Mercè Torrenteller i Chus Oliva
- Cinefòrum, amb la projecció del Curt “Caso Cerrado”.
- Concert amb el grup TRITONS i Àngel Mateo
- Sessió de Vídeo - projeccions a càrrec de emptypeople.cat
- Dj.TONI BASS (Atletich Disco Club) i Dj. JORDI LIGHT'S.
Recordeu: Divendres, 14 de Maig de 2010, a partir de les 19.00

MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Com veig els trastorns? (Concurs fotogràfic digital).

Amb motiu de la Nit Boja al Museu, vinculat al trencament de l’estigma dels trastorns mentals, convoquem el concurs fotogràfic: COM VEIG ELS TRASTORNS?

Per participar només cal que facis una fotografia, o un muntatge fotogràfic que expressi i representi com veus tu els trastorns mentals, què te’ls simbolitza, sensacions que et transmet el tema, etc. i ens la facis arribar al Museu.
trastorns
Els BANYS ARABS AÏRE DE BARCELONA dona suport al projecte i col·labora amb el Museu de Sant Boi oferint el premi per al guanyador del concurs: 2 ENTRADES PELS SEUS BANYS TERMALS, pel descans del cos i la pau de la ment.. www.airedebarcelona.com

Cal que envieu la foto adjunta en un correu electrònic a l’adreça gvallespir@santboi.cat, posant a com a “assumpte”: <Com veig els trastorns? + títol de la vostre imatge>, i facilitant-nos les vostres dades al cos del missatge (nom, cognoms, adreça i telèfon).

El termini per a presentar les imatges és el dilluns 10 de maig de 2010, i el LLIURAMENT DE PREMIS TINDRÀ LLOC DURANT L'ACTE DE LA NIT BOJA AL MUSEU, EL DIVENDRES 14 DE MAIG. El mateix dia es farà un passi projectant les fotografies finalistes.

El contingut de les fotografies és lliure, però el Museu es reserva el dret a deixar fora de concurs aquelles fotografies que es considerin ofensives.

Per a més informació:
Museu de Sant Boi
Tel. 93 635 12 50 (ext. 463)

L’Arxiu Històric Municipal conserva un manuscrit, fins avui inèdit, de la Mercè Rodoreda.

 

El mes de juny de 1935 la Biblioteca Popular de Sant Boi va celebrar uns jocs florals que van comptar amb la participació de destacades personalitats literàries i d’altres de més joves que, amb els anys, estaven destinades a ser el seu relleu.

200_4
Acte de lliurament de premis a “Cal Ninyo”.
La reina de la festa, Maria Teresa Ollé (filla del president de la Biblioteca Popular) acompanyada de l’autor guanyador, el jove Josep Maria Junyent.

De la documentació conservada d’aquests jocs (i que es conserva dipositada en aquest Arxiu Històric Municipal) avui us volem parlar del manuscrit nº 57, composat per quatre fulls, i que conté la narració curta “Virgínia” que trobem signada amb el pseudònim “L. Albes”. Cal dir que és un treball que no fou premiat. En reobrir-se fa uns anys els sobres amb les corresponents pliques ens vàrem trobar amb la grata sorpresa de que corresponia a un treball inèdit de la Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 / Girona, 1983). Avui, 75 anys després d’aquella iniciativa cultural i coincidint amb la Diada de Sant Jordi, tenim a bé presentar-vos aquesta petita joia retrobada. La transcripció ha estat obra d’En Carles Serret, tot respectant-ne l’ortografia original.

Fragment 01
Capçalera i primers paràgrafs de la quartilla número 1 de les 4 de que consta l’original.

Virgínia

L. Albes

Ha submergit dins les ones verdes de les aigües transparents que besen coralls, la incitant brunesa del seu cos elàstic.
És luxuriosa la vegetació que s’estén en el suau declivi de la coma propera. Damunt la platja de la badia que abraça la mar calma, sota palmeres altives que es gronxen mandroses, hi ha la coloraina de la roba abandonada en garbuix.
Ella estima les albes nacrades, les cintes boniques, rosa i verdes, que esgarrifen al tacte, i les belles sedes cruixidores de colors de colors llampants i esllanguit caient.
Els seus cabells feixucs són pregonament negres i els seus ulls d’ametlló embogidorament brillants.
Pica, amb un joc faceciós de mans i peus, l’aigua que s’esvalota, i riu sorollosament en ésser besada als ulls i als llavis, per esquitxos de perles.
El temps li ha fet esborradís el record de la mare i més, molt més, el d’aquell pare que no ha conegut ... Té, de l’amor del padrastre, una cicatriu profunda a l’esquena lluent: l’ampolla, en rebotre-hi, es va trencar a bocins; ella havia xisclat en rebre dins de la carn viva, el bes ardent de l’alcohol.
Havia vagat per les platges i tenia odi a la gent fins a esgarrifar-la’n tota presència. Només amava d’esguardar, amb la seva mirada ombrina, els alts navilis que venien de lluny, d’altres mars a la seva, d’altres ports vers el seu.
Adorava la remor de les ones, el xiscle del vent, la tempesta guarnida amb la seda dels llamps ... L’escarafall de les velles negresses davant del seu viure, li era tot un misteri.
Era llaminera d’aigua dolça de cocos i tabac fort i les xurriaques li havien llepat les espatlles rodones per a castigar-la del vici del furt.
Ignorava que s’havia venut una nit, una nit que tenia molt d’alba, a un capità de vaixell ple de l’alt sentit de l’honor quan l’envoltava l’ambient de la seva civilització: havia decantat el cos i inclinat el rostre i l’havia besada a les dents tot endinsant les seves mans blanques en l’espessor perfumada de la negra cabellera flotant; atrets, els seus ulls blaus d’home nòrdic, per la fixesa desconcertant de la mirada obscura. Ell l’havia iniciada en l’art de conèixer el valor d’una carícia a temps i de saber jugar amb les flors amplament badades, en les nits clares del tròpic, lluint un somriure febrós en l’ample esquinç dels roigs llavis. Amava de ballar, nua com una perla, enmig dels homes beguts, entre bravades d’alcohol i crits guturals de desig: adés gasiva de somriures, adés vinclada en una ofrena incitant, fascinadora com una temptació, cruel en el refús, per a lliurar-se, embriaga de rialles, al qui li oferís el present menys valuós; felina davant del menyspreu, segura de la pròpia bellesa, orgullosa en la inconscient salvatgia.
Ni el sol, ni el vent, ni l’amor prodigat amb escreix, no li havien marcit la pell ni li han llevat frescor a la frescor de les galtes: li han fet la mirada més brillosa que mai.
Ara té una casa. Una casa voltada d’altes palmeres que domina la mar i els llunyans horitzons. Una casa guarnida de persianes molt verdes que deturen, sense menysprear-lo, el sol xardorós: hi és senyora i mestressa i adora els menuts colibrís dels quals té un gabial ple. S’adorm sota gases que aturen el vol dels insectes i mossega, amb golafreria, la polpa carnosa dels fruits rarament acolorits. Li és grat de despertar-se en les albes nacrades i fugir a la platja, peu-ma, a oblidar qui li és amo i esclau.
Té grans collarets dringadors i feixugues arracades i un ocell de brillants li estén les ales damunt la negror dels cabells escarpits; rics braçalets d’or massís s’acorruen en els seus bells braços ... Però enyora, a la nit, altres nits desvetllada per destres carícies i el record d’un blau esguard li és fita i destí. D’aquí el seu amor per la mar: mai no voldria separar-se’n; li és dolç de guaitar, sense pensaments, aquella línia llunyana on apareixen, tardans, navilis altius.
És sortosa tanmateix, però seria ben dissortada sota l’empar de les gases i la companyia de les sedes i de les cintes rosa i del piular dels menuts colibrís, sinó fos que els capvespres es deixa estimar, indolent en la concessió, damunt la platja de la badia, sota el plany de les negres palmeres, per tots els mariners embriacs que li duen, arrencant-lo a les entranyes profundes dels amples vaixells, l’agre perfum de totes les terres.
- - -
Desitgem que aquest regal literari sigui del vostre grat. Salutacions cordials.

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Les “Setmanes Santes” del Nacional-Catolicisme

Des dels següents enllaços podreu accedir als següents àlbums fotogràfics:
- La col·lecció de rajoles que conservem de l’antic Via-Crucis.
13
- La processó de “Divendres Sant” de 1966.
També, fora de tema (off-topic), podeu visitar una col·lecció d’anuncis comercials, d’establiments i empreses santboianes, recuperats de la Guia Catalònia, 1920.
Bones vacances.
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Avançant cap al Museu – Treballs de restauració

La empresa Gamarra & Garcia està restaurant un important conjunt de peces que formaran part de l’exposició permanent de la nova –i definitiva- seu del Museu, a Can Barraquer.
 1
2

Al llarg d’aquests darrers 12 anys, que són els que portem treballant des de Can Torrents, campanya rera campanya, s’han anat restaurant peces precedents de les diverses excavacions realitzades i de les múltiples donacions que ens han anat realitzant els ciutadans i ciutadanes de Sant Boi.
3 4
Totes aquestes aportacions conformen el conjunt que es mostrarà a les dues exposicions permanents (Sant Boi, temps i espai i Rafael Casanova) i a les temporals –de producció pròpia i/o externa- que, de forma simultània, sempre hi haurà a disposició del públic.
5 6
Com podeu suposar, el fons del nostre Museu (com el de tots), és molt més gran que les possibilitats reals d’exhibir-lo. Amb el temps us l’anirem descobrint.
7 8
Museu de Sant Boi de Llobregat

Els objectes ens parlen - 1. Un especier

 

Com va arribar al museu de Sant Boi de Llobregat?
Miquel Casanova va comprar-se una torre al parc de Marianao fa més de 30 anys i al seu interior va trobar-se un munt d’objectes curiosos, alguns antics i altres sorprenents: l’antiga família propietària s’havia deixat la casa parada i es va despendre d’ella amb tot a dins. Miquel Casanova va decidir conservar aquells elements que estaven integrats a l’arquitectura i la decoració de la casa i fer donació, al Museu de Sant Boi, d’aquells que li van semblar prou interessants per tal que en fes custòdia.
1
Entre aquells objectes hi havia l’especier que avui presentem, fabricat durant la dècada de 1940 a les fabriques de ceràmiques a València.
I de la torre, que en sabem?
El parc de Marianao és un recinte urbanístic i arquitectònic d’una gran importància a nivell local que, tot i haver perdut molts dels elements de la seva fesomia primigènia, encara evidencia un ambient peculiar.
Els seus constructors eren els successors d’una rica família de comerciants catalans establerts a l’illa de Cuba, que s’havien dedicat al tràfic d’esclaus entre Àfrica i Amèrica. A la primera meitat del segle XIX, Salvador Samà i Martí tingué un important paper en la política de l’Havana del moment, com també en el finançament del desenvolupament de l’illa de Cuba. Ell mateix s’havia encarregat d’unir, mitjançant una línia de ferrocarril, la ciutat emmurallada de l’Havana amb l’actual districte del Marianao cubà, que s’havia convertit en lloc d’estiueig de les famílies benestants, inclosa la mateixa família Samà, que hi posseïa un “Ingenio” (hisenda productiva). En recompensa a les seves aportacions, la corona espanyola li atorgà el títol de marquès de Marianao l’any 1863.
Originàriament fou una finca que recreava ambients colonials que s’anaren desdibuixant a partir de 1944, quan un projecte d’urbanització va permetre’n una primera parcel·lació per tal de bastir una zona residencial d’alt nivell, especialitzada en població d’estiuejants, complementant l’antic nucli burgès dels carrers Raurich i Miquel.
La casa que havia comprat Miquel Casanova havia sigut una d’aquelles construccions pioneres, construïda amb tot de detalls i les màximes comoditats del moment. Els objectes del seu interior estaven a l’alçada, i com és el cas d’aquest especier, podem assegurar que no era habitual trobar-ne a les cases santboianes més modestes.
MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

INTENSITIES. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre art i escena musical. Exposició a CAN CASTELLS – CENTRE D’ART

Inconformisme, rebel·lió, incorrecció o subversió formen part d’una actitud que recorre el treball de múltiples creadors. Casualment, aquestes creacions han mostrat en moltes ocasions relacions entre l'escena musical i l'artística, una actitud que ja s’havia produït des de principis del segle XX i que ara “Intensities” recull interessada en reivindicar l'espai de l'art i la cultura com a un espai crític.
L’exposició Intensities pren com a punt de partida les activitats del dadaisme a Zurich i dels futuristes italians. Tots dos entorns van iniciar un pensament crític, antisocial i també experimental en el camp de les arts. La referència de dadà serà molt important per a moviments posteriors en els quals es va donar aquest encreuament entre art i música: Andy Warhol, The Velvet Underground, el punk britànic als setanta, Sonic Youth i Black Flag. L’exposició arriba fins a artistes contemporanis que han usat totes aquestes referències i també presenta peces i experiències paral·leles com les de Joseph Beuys, Fluxus o John Baldessari.
INTENSITIES -023
Intensities a l’espai Can Castells mostrarà amb documents, vídeos, peces musicals i enregistraments alguns moments de “rebel i inconformista” intensitat musical i artística. La mostra traça una genealogia que clava les arrels en el dadà i traspassa la música a través del punk –a Catalunya, amb l’actitud inconformista de Pau Riba– amb episodis en què participen artistes conceptuals com Dan Graham, Joseph Beuys o Yves Klein, i arriba als nostres dies amb el treball de nombrosos artistes i músics.
No tot queda en mirar i escoltar. També els espectadors podran convertir-se un moment en artistes perquè Intensities proposarà enregistrar els sons de la seva visita, i manipular, amb una taula de mescles i pedals, el so d’ambient de l'exposició prèviament enregistrat, afegint-t’hi uns nous sorolls improvisats. El resultat es penjarà en un web i se n’editarà un disc.

CAN CASTELLS  - CENTRE D’ART
Carrer de Lluís Castells, 16.
Inauguració: divendres 15 de gener, a les 19’30 hores.
Durada: fins al 27 de febrer de 2010.

Una mirada pròpia … Víctor Belmonte

El diumenge 22 de març vàrem dur a terme el taller “Una mirada pròpia” on es va explicar als participants diverses facetes del nostre treball com a professionals d’un Museu. Com a exercici pràctic es plantejava la realització d’un conjunt d’imatges, sobre un tema lliure, proper a cada participant, i on quedessin reflectits els conceptes que s’havien pogut aprendre.
El Víctor Belmonte ha escollit espais que també li són propers tot fixant-se en les diverses mostres d’art públic que acullen els nostres carrers i places. Les fotos que ens presenta són obres artístiques a l’antic molí del Canal de la Dreta del Llobregat, a la rotonda de l’Hospital Comarcal, a la Plaça de Catalunya, a l’antiga “Farola” (Onze de Setembre - Cerdanya)  i al Parc de la Muntanyeta
Us deixem amb la seva mirada pròpia tot convidant-vos a visitar aquests espais.