Vespres republicanes a Sant Boi de Llobregat (1930 i 1931)

 

Extret de: “PLAQUETES HISTÒRIQUES DE LA VIDA POLÍTICA SANTBOIANA”

de Baldiri Déu i Priu (1892-1974).

Pàgines 19 a 25 (quadern original conservat a l’AHM de Sant Boi de Llobregat, transcripció: Carles Serret i Bernús).

 

   “[…] El 28 de gener del 1930, després de set anys de vida, cau de tot el seu pes la Dictadura “Primo-Riverista”. Les forces de l’oposició s’organitzen. La misèria rural, el descontentament per l’explotació econòmica, la pesantor dels impostos, etc., alenen l’opinió no solament contra el Govern sinó contra la pròpia monarquia.

   Tan tost caiguda la Dictadura, es procedí a la restitució dels Ajuntaments destituïts. Alcaldes i Consellers reprengueren els seus llocs respectius. El carro administratiu local reprengué la ruta, però, amb certes variacions. Els set anys passats, havien servit per reflexionar i madurar noves idees i pensars polítics diferents. Els partits catalanistes esquerrans es desvetllen; les dretes accepten les idees d’esquerra; els socialistes endolciren llurs principis; els monàrquics constitucionals s’arrengleraven amb els republicans; la burgesia cercava llur estabilitat; els elements militars participaren en el joc, amb la seva passivitat ...

   Les tres faccions polítiques constituïdes en aquella època, o sigui a finals de l’any 1930, i ran del moviment social i polític sorgit després de la caiguda de la Dictadura, pel que afecta a la vila de Sant Boi, era: la Lliga Regionalista, seguint la tendència de la dreta catalanista; Acció Catalana, de tendència catalanista republicana i Casal d’Esquerres, d’inspiració republicana i rabassaire.

   En cas de lluita política, en el moment electoral, les forces es presentaven quasi pot dir-se equilibrades; en aquest sentit fou confirmada aquesta realitat en les eleccions municipals que seguiren que cristal·litzaren en la II República Espanyola.

   L’almirall Aznar, després de les nombroses consultes fetes pel rei Alfons XIII a fi de salvar sa corona, constituí un govern de concentració amb la més major participació d’homes polítics i altes personalitats. La impotència per a deturar el cop dur contra la monarquia es posà de manifest i l’únic mitjà que s’oferia per a salvar la corona era el d’acudir a unes eleccions anodines: les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931, pensant assegurar-se d’aquesta manera una base segura per les eleccions generals a les Corts.

   Aznar, tot i pensant en aquesta única esperança de salvació monàrquica, no s’exercí a l’altura de la seva tasca i, per aquest motiu, fou depassat per la força entrenadora del pensament republicà, que eixí com un símbol, pels fets del “Pacte de Sant Sebastià”; amb el procés dels fets de “Jaca”; amb procés dels acusats del “Comitè revolucionari per la República”.

   Dimitit Aznar i succeït per Portela-Valladares, aquest obre el període electoral, firmant la data de les eleccions municipals. Aquestes foren fixades pel dia 12 d’abril del 1931.

   A Sant Boi, com un cas insòlit, no hi hagué coalició entre els partits d’esquerra –tal com s’esdevingué arreu- i, en el moment de l’escrutini, el resultat d’aquelles eleccions, si bé les guanyaren els “Regionalistes” no era pas amb el segell de republicans. Els vots republicans havien abatut el darrer dels Borbons per tota la nostra i, com una rara excepció –més aviat deguda a una excessiva confiança entre els partits esquerrans-, la bandera monàrquica seguí mantinguda a l’asta de l’Ajuntament fins tres dies després (el 14 d’abril) d’haver estat proclamada la II República.

   La proporció resultant de no haver-se efectuat la coalició, correspon a l’exemple numeral que segueix: coeficient obtingut per les dretes locals, sobre un cens electoral, a l’època, de 2600 votants. (75 % de sufragis 1950). 650 abstencions.

Resultats:

   - Lliga: 875 vots

   - Acció Catalana: 550 sufragis

   - Casal d’Esquerres: 525 vots

   Si s’hagués realitzat la coalició que s’imposava, el resultat hauria estat: coalició, 1075 sufragis; Lliga, 875; o sigui els 1950 sufragis expressats, és a dir una majoria absoluta, ja que la majoria ordinària (meitat més un) representava obtenir solament 976 sufragis. (1)

   Però, les dretes havien guanyat i calia rendir-se a l’evidència. Però no resultà així. El 13 d’abril, l’endemà de les eleccions, el “Comitè provisional de la República” donà a conèixer el següent comunicat:

   “La representació de les forces republicanes i socialistes, lligades per una acció comuna, senten la necessitat d’adreçar-se a Espanya, per fer ressaltar la importància històrica de la jornada del diumenge 12 d’abril.

   En la història moderna d’Europa, hi ha actes comparables al realitzat ahir pel nostre país, però no n’hi ha cap que el sobrepassi. El vot en la capital espanyola i en les principals viles urbanes ha tingut el valor d’un plebiscit desfavorable a la monarquia i favorable a la república. Hi ha hagut, al mateix temps, les característiques d’un veredicte de culpabilitat contra el titular del poder suprem.

   Demanem, doncs, a totes les institucions de l’Estat, civils i militars, de respectar la decisió del poble, però, si aquells que detenten el poder no responguessin a les aspiracions del país, declinaríem, davant la nació i l’opinió internacional, la responsabilitat de ço que arribarà inevitablement.

   En nom de l’Espanya que representem, ja que tenim la majoria, declarem públicament, que anem a actuar amb energia a fi de donar satisfacció al desig de la nació establint la República a Espanya.”

   Proclamada la República a la Ciutat Comtal per Lluís Companys, des del balcó de l’Ajuntament; i pel President de la Generalitat de Catalunya (primer República Catalana) President Francesc Macià, l’Alcalde de la Corporació municipal santboiana, entregà al poble, reunit davant l’Ajuntament, el bust de l’home que havia ostentat el poder suprem fins aquella hora decisiva, cedint, a la vegada, el lloc de la primera autoritat local en mans d’un Comitè republicà provisional.

   Pocs dies després, en nom de la Generalitat, s’efectuà el traspàs de poders als representants de tendència catalanista i republicana, elegits per sufragi universal. Aquests constituïren, des d’aleshores, la majoria consistorial fins el bienni següent segona la llei municipal en vigència.

   La majoria l’integraven catorze consellers: 5 d’Acció Catalana i 5 del Casal d’Esquerres i quatre consellers de minoria (pertanyents a la Lliga Regionalista). […]”

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

 

(1) Déu, erròniament, consigna la xifra de 528 vots.

Baldiri Déu i Priu, articles inèdits (III)

Dos nous articles relacionats amb la història del “Carrilet”.

Construcció del carril del Nord-Est d’Espanya, 1910.

     “Fou a començament de l’any 1910, que tingueren lloc les obres de construcció del Cap de Pont que havia de sostindre el pont de ferro del carril de via estreta que construí la companyia dels carrils del Nord-Est d’Espanya.

     En aquelles dates, precisament diada de Festa Major, foren posades a la llum les ruïnes i desferres del vell molí que existia als Bagans, quals ruïnes resten enfonsades a més dels tres metres del nivell que tenia la vella carretera en aquest indret; molí primer de la vila de quin senyoriu se’n gaudia el senyor del “Puig del Castell”. El tal molí hagué de reconstruir-se a la partió del Pont d’En Torres, i d’ací fou que en nasqué el renom de “Molí Nou” d’aquella zona rural coneguda pels noms de “Convent” i del “Cementiri”.

     Però, aquest Molí Nou fou destruït quasi del tot durant l’època de la guerra que per la seva alliberació sostingueren els santboians contra les hosts franceses.

     I, per demés, fou anul·lat del tot l’any 1855, per causa de la construcció del Canal de la Dreta del Llobregat, construint-se un altre al lloc dels baixos i sortida de la barriada de Sant Pere, el qual rebé el nom sols de “Molí”, avui ja en desús per causes de la fabricació molinera moderna.”

NOTA EDITORIAL: Extret dels quaderns d'història, inèdits, de Baldiri Déu i Priu (volum V – pàgina 27). Originals conservats a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.

* * *

Entrada a la vila per la via fèrria dels Carrils Catalans, 1912.

     “L’entrada a la vila, per mitjà ferroviària, venint de Barcelona s’efectua del cantó Tramuntana – Llevant, és dir venint de Cornellà, estació la més propera, travessant extensos conreus de fruiterars.

     La foto que adjuntem, del veí Miquel Escardívol, ens mostra l’entrada a la vila del 1er. Tren de mercaderies que sortí de Barcelona camí de Martorell, després d’haver-se efectuat la inauguració de la línia de manera oficial.

     La construcció del pont de ferro, que travessa el riu Llobregat, mansoi i confiant en temps bons, donà lloc a què, l’enginyer que dirigia les obres fos motiu d’una mala bromada del riu, per quan enardit i de mal humor, el rialler enginyer hagué d’anar a recerca de ses màquines obradores a la vora mateix del Mediterrà.”

NOTA EDITORIAL: Extret dels quaderns d'història, inèdits, de Baldiri Déu i Priu (volum V – pàgina 27). Originals conservats a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.

Baldiri Déu i Priu, articles inèdits (II)

El tren de Sant Boi. Primer projecte. Segle XIXè.

     Trobem, tot fent recerques i indagacions, respecte el temps en què es començaren treballs per a la construcció del carril que havia de donar vida a la vila, tota vegada que aquesta perdé el plet en relació al tren o carril de Barcelona a Valls, uns apunts del nostre veí, i fill de la vila, Joan Badosa i Briquets, que ens ajuda a completar aquest treball historiogràfic, i ens en parla del nostre carrilet:

     “Quan érem molt criatures, anàvem a jugar, amb freqüència, a un edifici a mig fer, que hi havia en l’espai comprés entre els darreres de la Casa de la Vila i el Canal de la Dreta (antiga propietat de “Cal Amigant”). D’aquell edifici abandonat tothom en deia “L’estació”, essent-ne molts els anys que fou refugi dels pobres captaires (i en sovint hostal de baralles i renyines).

     A mida, però, que ens férem grans sabérem que un senyor santboià, que tots els veïns coneixien pel “Senyor Ollé”, després d’haver obtingut el necessari permís del Govern, -per la construcció d’un carril que tenia de fer el trajecte de Barcelona a Martorell, passant per Sant Boi, aquell començà les obres en el tram que comprenia: des del cap pont del riu, de la part de terme de Cornellà, fins a uns 300 metres més amunt del “Molí Nou”. Entre aquestes obres, hi era compresa la sobredita “Estació”, els cap ponts del riu, els ponts del Canal i el de la Riera d’En Bertran, com també el terraplè del trajecte, i altres obres més encara.

     Això esdevingué dintre l’any 1886.

     Es veu, però, que el senyor Ollé començà es obres a gran escala i aparentant gran riquesa, per tal de veure sí, dintre aquell curs (d’obres) podria trobar accionistes que “l’apoiessin”, però, es veié ben aviat dintre el major desengany, car no trobà ningú que l’ajudés.

     No obstant, i tindre paralitzades les obres, el senyor Ollé, continuà buscant protecció i ajuda, una bona pila d’anys, sense aconseguir que ningú es prestés a ajudar-lo (ni el propi Ajuntament que havia perdut son plet, i era aquella situació la millor per aconseguir-ne tal millora pública).

     Tal vegada, amargat per això, el senyor Ollé abandonà la vila, sense que podem contar quina en fou la seva fi. Sols sabem que deixà, com a representant seu en la vila, a un guàrdia civil retirat, que tots coneixíem pel nom de senyor Francisco.

     Així és com quedaren frustrades les il·lusions d’un bon santboià, desenganyat i arruïnat, que volgué portar a cap una obra de vital interès pels santboians, que tan mal servits estaven al voler viatjar anant a la ciutat de Barcelona, servint-se dels mals camins, i dels vehicles d’aquells temps de diligències i de tartanes.”

 

NOTA EDITORIAL:

Extret dels quaderns d'història, inèdits, de Baldiri Déu i Priu (volum IV – pàgines 141 i 141v). Originals conservats a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.

Baldiri Déu i Priu, articles inèdits (I)

La construcció del carril de Barcelona a Valls (1877).

     D’acord amb la Llei de Ferrocarrils del 12 de febrer del 1877, el senyor ... Gomà ..., presentà al ministre de Foment: Memòria del projecte i plànols portant la data del 1er. d’abril de l’any 1878, obtenint-ne la concessió.

     Aquell primitiu projecte, denominat “Ferrocarril de Barcelona a Valls”, -avui formant part de la “R.E.N.F.E.”, o sigui la xarxa general dels carrils espanyols- tenia que passar per Sant Boi, i la vila havia de tindre estació de 2ª categoria, per quan havia de servir també pels pobles de: Sant Climent, Santa Coloma, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles”.

     Però, pel que se sap i es constata, amb documents a la vista, el joc dels “Imponderables” donaren llur darrera paraula. El senyor Gomà –ignorem les raons que degué al·legar- aconsegueix la modificació del trajecte quedant Sant Boi sense estació i també es quedà sense la veïna vila de Viladecans, compreses ambdues en el primitiu projecte.

     El traçat primitiu anava des de l’estació de Gavà en forma directa fins a Sant Boi, comprenent-se Viladecans com estació de tercera o un simple baixador, i des de Sant Boi, en línia recta, anava al Prat i d’aquesta vila a Barcelona.

     A causa d’aquesta modificació, l’Ajuntament presentà recurs contenciós administratiu, primer, que fou perdut, i després un recurs d’alçada que també fou fallat en contra.

     Que es batallà i es deliberà, extensament, sobre aquest tort que es feia a la vila, ho justifica tota la documentació que ens ha pervingut dels arxius personals de la família Amat, habitant aleshores, al C. de Sant Pere nº 4. En un d’aquests documents, signat per propietaris –no residents a la vila, i d’altres com a veïns,- hi llegim:
     “En la construcción de la línea férrea de Barcelona-Villanueva-Valls, en este distrito municipal, se construye un terraplén de un metro veinte centímetros de altura, cuya construcción den tiempos de avenidas extraordinarias del río Llobregat, quedarán las aguas embalsadas, produciendo perjuicios de consideración.

     Por cual motivo, el Ayuntamiento debería presentar reclamación en contra.

     Luego, podría comprar tres acciones y entablar contra la Junta, por emplazar estación en San Baudilio, cómo dijo el señor Rubau (Diputat del Districte).

     Luego, imprimir un folleto explicando la conducta del señor Balaguer, (Diputado también del mismo distrito), en el emplazamiento de estación, desde el envio de la exposición hasta formar parte de la conferencia en contra de San Baudilio.

     Luego, reunir a la Comisión nombrada, tanto de vecions, como los forasteros y presentarse en casa del sr. Gumà a fin de hacerle comprender: que no son los sres. Alcalde y Rubau los que desean estación.”

     Figuran en aquella lllista, com a signataris del present escrit:

            Pels propietaris forasters:                          Pels propietaris veïns:

            Ignasi de Puig i de Cisternes                    Baldiri Alabern

            Marquès de Marianao                                Baldiri Solanas

            Eusebio Güell                                              Baldiri Aleu

            Lluís Castells i Comas                               Pere Argemí

            Francesc Benet i Coloma                          Josep Bussanya

            Ramon Estruch i Ferrer                             Josep Font Aleu

            Agustí Rafecas Passarell                          Sever Fulquet

            Baldiri Raurich                                            Joan Parès Oliach

            Agustí Inglada                                             Francesc Bosch

            Josep Rubau                                               Baldiri Net Figueras

            Josep Ferrés                                               Climent Ugas

            Manuel Torrents Higuero                          Felip Prats i Pi

                                                                                  Document de la família Amat.

NOTA EDITORIAL:

Extret dels quaderns d'història, inèdits, de Baldiri Déu i Priu (volum IV – pàgines 137 i 137v). Originals conservats a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.