El règim franquista arribava a la seva fi. Trenta sis anys de Victòria, però, ho havien deixat tot “lligat i ben lligat”. Un dels mecanismes de control era la tutela que s’exercia sobre tot tipus d’associacions: des dels processos de legalització (amb control polític, social i moral previ dels promotors) fins a tot tipus d’actes desenvolupats en espais públics o privats. Malgrat que des de la perspectiva actual pot costar creure-ho, fins i tot s’havien d’autoritzar les reunions de les comunitats de veïns per tractar temes tan bàsics com la renovació de les bústies, la pintura de l’escala o el servei de neteja.L’autoritat. El 26 de novembre de 1975 el president d’una finca del carrer Rubió i Ors va demanar autorització per celebrar reunió el dia 30, ja que la celebrada una setmana abans, el dia 23, s’havia suspès arran de “los hechos luctuosos e históricos que vivió nuestra Patria durante la semana pasada”. A l’apartat de súplica de la instancia se sol·licita “la asistencia de alguna Autoridad dimanante de su Alcaldía en evitación de posibles violencias dado el carácter levantisco de algunos comunitarios.”
No ens ha quedat constància que la sang acabés arribant al riu.
No ens ha quedat constància que la sang acabés arribant al riu.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, febrer de 2008)
Foto: Reproducció parcial del document de legalització de la reunió de veïns (AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada