El Diario de Barcelona del 3 de març de 1976 dedicava un reportatge gràfic –d’una pàgina sencera– al conflicte que es vivia al barri de Casablanca arran de l’acomiadament d’una mestra de l’escola San Rafael. Un article de Joan Vendrell Capmany, publicat al número d’abril de la revista Vida Samboyana fa un bon repàs del procés.Tota la plantilla docent es va solidaritzar amb l’afectada, obtingueren el suport dels pares i les mares de l’alumnat i van acordar fer una protesta “original”: no s’entraria a l’escola i les classes es farien a l’aire lliure, concretament al solar on actualment hi ha la plaça de l’Olivera.
Amb tota mena de mobiliari, facilitat tant per les famílies i el veïnat com per comerciants, rotllanes d’alumnes intentaven seguir les classes amb una relativa “normalitat” enmig d’una guerra de pancartes amb eslògans de tot tipus: "No queremos despidos a mitad de curso", "Menos lloros y más justicia".
Tenses reunions La gravetat del problema i la sorpresa d’una acció reivindicativa com aquella (sumada a manifestacions i altres accions posteriors) van provocar nombroses i tenses reunions entre l’Administració, la propietat i el personal docent del centre.
Així es va arribar a una solució definitiva per a les moltes mancances –més que evidents– d’aquell projecte escolar privat.
Arxiu Històric Municipal
(Revista VIURE SANT BOI, març de 2008)
Foto: Imatge de la protesta publicada al Diari de Barcelona del 3 de març de 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada