És prou sabut com n’és de difícil accedir a un habitatge social, per la gran descompensació existent entre l’oferta i la demanda. Els col·lectius més desafavorits, entre ells el de les persones immigrants, són els que sempre han patit de forma més dramàtica els efectes d’aquest problema, en haver d’acceptar condicions draconianes: pisos pastera, locals sense les mínimes condicions de salubritat i habitabilitat, barraquisme, lloguers sobrevalorats sense garanties...La situació és equiparable a la que van viure moltes famílies santboianes ara fa 40 anys. En anunciar-se la construcció de “Cinco Rosas”, centenars de persones van adreçar-se a l’Administració municipal en demanda d’un pis. L’Ajuntament tenia 350 dels 1.500 pisos i en va adjudicar una bona part a funcionaris municipals, policies, militars i persones addictes al règim que disposaven d’una “recomanació” de prou nivell. Sense un aval de pes, les possibilitats s’esvaïen perillosament.
El mes de setembre de 1967 una modesta família del carrer Barcelona –hem de creure que després d’esgotar d’altres vies–, va enviar una dramàtica carta ni més ni menys que a Roma, al Vaticà. D’allà es posaren en contacte amb el Bisbat de Barcelona qui, via Càritas Diocesana, féu la corresponent petició a l’Ajuntament. La resposta va ser afirmativa.
El més curiós del cas és que la carta inicial s’havia adreçat al Papa Pius XII quan ja feia 9 anys que aquest havia traspassat. Ben bé tot un miracle.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, gener de 2008)
Foto: Retrat de Pius XII sobre una imatge de Camps Blancs en construcció (Fons Joan Vendrell de l’AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada