Va ser després de la primera guerra carlina quan, a Sant Boi, aparegueren iniciatives de cultura burgesa i que, de la fusió amb la cultura popular, serien els antecedents més remots del fenomen ateneístic local.
El 1840 s’inaugurava el primer “teatre local”, per iniciativa de la família Castells i, en paral·lel, sorgiren els primers “casinos”: el Centro Samboyano i el Círculo del Llobregat.
L’any 1859 es presentà a la sala Euterpe, de Barcelona, l'Agrupació Coral Joventut Santboiana, entitat que donarà pas a La Terpsícore (1860), la societat coral dirigida pel músic Jaume Riba i primer referent del moviment ateneístic local. Aquell primer associacionisme abastava només la societat masculina; les dones no podien participar de forma activa en la gestió, només com a públic o participant dels espectacles.
L’obertura de nous locals d’esbarjo va permetre nous punts de trobada i relació social. El Café del Centre, al carrer Major (1865) propietat de Miquel Campins, fou comprat per Josep Elias el 1877, el qual el va adequar als nous corrents estètics de la burgesia, i va esdevenir, amb el nom popular de “Cal Ninyo” un focus de dinamització cultural i d'atracció de forasters.
La dècada de 1880-1890 es comença a consolidar un nou centre de la vila, a partir de la urbanització del “Clos dels Amigant” (actual plaça de l’Ajuntament i Rambla Casanova). Aquesta empenta modernitzadora va facilitar que, el 1887, aparegués un primer Ateneu Santboià, d'efímera durada, i que, cap a la fi de segle, va reaparèixer de la mà d'una nova societat coral, La Marsellesa (1893), sorgida d'una escissió de La Terpsícore. L'any 1899 els socis acordaren donar a la nova societat un nom que expressés amb més claredat les seves finalitats: Ateneu Instructiu i Recreatiu.
Foren uns anys clau, d’eclosió de la societat civil santboiana que s’articularia, en bona part, gràcies als ateneus: Centre Estiuenc Sant Jordi (societat cultural de la colònia barcelonina d’estiuejants) i refundació de l’Ateneu Santboià (1905), creació de l’Ateneu Familiar (1913). Una dinàmica esplendorosa que no s’aturaria fins la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923.
Amb la República (1931) s’incrementava la importància de les associacions, de tot tipus, com a focus dinamitzadors de cultura i se n’organitzaren de molt diversa índole, com en els casos del Centre Català (Lliga) i el Casal d'Esquerres Catalanes (ACR i ERC). El 1932, un grup de persones lligades al món de la cultura i la política locals fundaren l'Ateneu Enciclopèdic. La guerra ho va anorrear gairebé tot. Amb ella, i conseqüència directa de les limitacions que imposaria el bàndol vencedor, el 1939, es perdria bona part de la xarxa associativa. S’imposava una reconstrucció de la societat civil a partir de l'acceptació del nou marc de relacions imposat pel franquisme.
Només grans entitats com ara els Ateneus, la Biblioteca Popular, el Futbol Club Santboià i la Unió Esportiva Santboiana van trobar relleu a les seves cúpules directives, inicialment a través d’unes gestores provisionals on tots els seus membres foren investigats i depurats abans d’autoritzar-ne el funcionament. Tot i que lentament s’anaven recuperant iniciatives culturals, aquestes estaven mancades d’objectius clars i estaven més encaminades a l’esbarjo o al mer entreteniment, que no pas a recuperar la dinàmica que hi havia abans de 1939.
Aquestes limitacions i la pèrdua dels objectius fundacionals feu que no s’afrontessin, de manera ferma, els reptes que els hi va brindar el creixement local de les dècades següents. En molts pocs anys, les estructures del Sant Boi tradicional trontollaren: 10.811 habitants el 1950, 19.968 el 1960, 50.051 el 1970, ...
CARLES SERRET I BERNÚS
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada