El règim sorgit de la victòria franquista no concebia cap pràctica religiosa més enllà del catolicisme. De fet, s’identificava la condició d’espanyol amb la de catòlic. Des que la guerra havia adoptat el caire de croada l’adoctrinament religiós identificava els objectius de l’Església catòlica amb el règim franquista. Segons el nacionalcatolicisme, la religió catòlica era l’única manera possible d’entendre la vida política tradicional. Això afectava tots els aspectes de la vida social i moral dels individus. L’Estat sufragava les activitats eclesiàstiques i, a canvi, cedia a l’Església una gran part de l’ensenyament. A més, feia obligatori l’ensenyament de la religió catòlica a totes les escoles, tant públiques com privades. El catolicisme ultraconservador va buscar i trobar la legitimació històrica en l’atmosfera mística i inquisitorial de l’Imperi i en l’església de la Contrareforma i es va afanyar a justificar la dura repressió empresa contra les ideologies contràries: la maçoneria i el comunisme.En l’àmbit local, va saber aprofitar els greuges patits durant els anys de guerra i explotar el “martirologi” local. La rehabilitació de l’església i del casal parroquial, la reconstrucció de la rectoria (pagada amb fons públics) i la restitució de les campanes de Sant Baldiri (a la fotografia) són fites significatives d’aquells primers anys.
Com a contrapunt cal dir que ben aviat, però, l’església va actuar com a refugi per a persones vinculades a les més diverses ideologies però sempre allunyades del falangisme de nou encuny. La protecció que podia oferir l’església donava una —per no dir l’única— alternativa de participació pública més enllà del “Movimiento”.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, maig de 2007)
Foto: Festa de reposició de les campanes de l’església de Sant Baldiri (1941). Fons Jaume Vilà Tous de l'AHMSBL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada