“Em trobo remenant papers i tot d’una m’adono que groguegen. No són pas tan vells. Es tracta dels fulls on he anat anotant i copiant durant més de quaranta anys les meves troballes històriques sobre el passat del delta. D’altres papers també meus, més antics, de joventut, anteriors a la meva conversió a la història, romanen blancs com el primer dia. Serà que la literatura és més fresca que la història? La poesia és creació. I la història, no ho és? Què té més vigència: que jo intenti descriure un paisatge determinat en un temps donat, un paisatge actual que tinc davant els ulls, o bé que cerqui i trobi testimonis del passat que el descriguin a llur manera o m’ajudin a fer-ho? En d’altres paraules: l’historiador pot expressar sensacions pròpies? I, si ho fa, el producte és història? [...]Aquests papers, els uns ja esgrogueïts, diuen el mateix –objectivament parlant– que quan els vaig escriure. Nogensmenys, ara groguegen i aleshores eren blancs.
Hi ha passat el temps, la història. No solament ha canviat el color: hi ha canviat l’esperit. Ara no hi escriuria el mateix en els mateixos termes. Per múltiples raons: tinc un altre concepte de la història que quan vaig resumir o triar què calia copiar; jo mateix he canviat; els corrents historiogràfics han variat; etc. És a dir: hi ha hagut un doble canvi, material i intel·lectual: és la història. El primer canvi, sol, el tenen els animals. El segon és privatiu de l’home. Tots dos junts formen la història.”
Jaume Codina i Vilà (1923-2007)
Recordant aquestes sàvies paraules, l’Arxiu Històric Municipal i el Museu de Sant Boi volem expressar la immensa gratitud per la seva obra i deixar palès el gran buit intel·lectual que comporta la desaparició del mestre i amic, traspassat el dia 22 de maig de 2007.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, juny de 2007)
Foto: Contraste (AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada