Memoràlia: La festa de Carnestoltes

Carles Martí s’hi referia com la festa esbojarrada que precedia la Quaresma i que es visqué, durant dècades, amb autèntics dejunis i privació absoluta de la carn -si no era per a malalts- i de tota mena de balls i festes.
En previsió d’aquell temps d’austeritat, les festes de Carnestoltes tenien un impacte transgressor en la vida, de vegades massa quieta, de la nostra població. Com a gran exponent, els balls de màscares. El fet de poder anar amb la cara tapada i la llibertat que donava la disfressa a l’hora de triar parella, donava lloc a situacions estranyes, bromes de tota mena i comentaris que s’allargaven durant setmanes. Per exemple, quan algun jove es disfressava de dona. S’havia arribat a fer-ho tan bé que algun “tenorio” local n’havia estat engrescat.
Un altre dels eixos de la festa eren les rues, que donaven relleu i animació als carrers.
Hi havia gran competència entre colles i, al primer terç del segle XX, entre els ateneus, cosa que va revifar pugnes gairebé ancestrals.
Finalment, el Dimecres de Cendra s’enterrava el Carnestoltes, amb bona colla de bromistes amb atxes i teies enceses com a seguici mortuori. Enrere comencen a quedar, també, els estols de famílies i escolars que anaven a enterrar la sardina i ocupaven l’antiga Pineda i el Montbaig.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, MARÇ DE 2006)


Foto: Ball de Carnestoltes a l’Ateneu Santboià. Fons Jaume Vilà Tous de l'AHMSBL.