La guerra havia respectat les estructures econòmiques santboianes. No hi va haver destruccions significatives i les principals fàbriques (com ara Manufacturas Españolas Dubler i Hilaturas Gossipyum —Can Masallera—), tallers i bòbiles no havien aturat els treballs.L’immediat esclat de la Segona Guerra Mundial (setembre de 1939) va comportar que, a diferència d’allò que va succeir a la Primera (1914-1918), l’economia catalana no estigués en condicions d’aprofitar la conjuntura internacional com per poder refer-se amb una major celeritat. I tot a causa de la mancança endèmica de matèries primeres, la inexistència de canals de distribució i la desaparició de bona part dels mercats internacionals (conseqüència de l’aïllament i bloqueig a què es veia sotmesa la dictadura franquista). A més hi havia greus dèficits estructurals, com ara el del subministrament elèctric, que dificultaven el normal funcionament de l’economia. En el sector agrícola, a les mesures de control sobre la producció i la comercialització s’hi va afegir una meteorologia adversa que va afectar molts dels nostres camps.
Els sous eren molt baixos i calia fer mans i mànigues per tirar endavant les economies familiars. Calia posar imaginació i recórrer a l’endeutament, als pagaments a terminis, a l’intercanvi de béns i serveis, als favors personals –de tot tipus- i a la pluriocupació. I moltes vegades, massa, calia recórrer a pràctiques il·legals com l’estraperlo o el contraban. Recordem que existien les cartilles de racionament, que esdevenien un sistema de control més que un mecanisme de redistribució i equitat de determinats productes de primera necessitat.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, abril de 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada