Memoràlia: La gestió municipal en temps de guerra

L’experiència històrica ens demostra que la vida d’un municipi no es detura, no es pot deturar de fet, per dures que siguin les circumstàncies en determinats moments. L’abastament de la població, la sanitat, la seguretat... són aspectes que, tot i les dificultats, han de seguir sent gestionats per tal d’intentar cobrir les necessitats –en augment- d’una població sotmesa als rigors d’una guerra.
Els llibres d’actes del nostre ajuntament recullen, entre 1936 i 1939, tot un seguit d’acords que només podem entendre dintre d’aquell difícil context: incautació d’edificis religiosos i béns de persones i entitats considerades desafectes, cessament de funcionaris deslleials, requisa de vehicles, persecució de pròfugs, emissió de paper moneda, canvis parcials del nomenclàtor urbà, habilitació de noves fosses al cementiri...
Uns canvis que arribaren a fer, fins i tot, que molts treballadors municipals anessin armats. I no només per a les tasques relacionades amb la seguretat pública o la vigilància nocturna o dels camps. També tenien arma reglamentària els treballadors del cementiri (per evitar profanacions), els de l’escorxador (com a garants d’un dipòsit de queviures) i els responsables d’hisenda (per protegir els cabals públics).

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

(Revista VIURE SANT BOI, setembre de 2006)

Imatge: Reproducció d'un ofici municipal, del període de guerra (AHMSBL)