El 23 de gener de 1939 es va fer a l’Ajuntament de Vilaboi una reunió per organitzar la resistencia contra les forces franquistes i prendre les mesures oportunes per a una eventual evacuacio de la poblacio civil. A les comarques veines, la marxa de les columnes del general Yagüe era imparable.En només una hora, a la reunio es va acordar la immediata evacuació.
Aquella nit, en plena fosca, la major part de la poblacio civil que es concentrava a la vila i un contingent important de santboians i santboianes van sortir cap a Barcelona per encaminar-se després a la frontera. Les forces republicanes es batien mentrestant en retirada (a la fotografia podeu veure l’aspecte del pont després que el volessin).
Baldiri Déu va explicar aquella situació amb aquestes paraules: "(...) La vila semblava talment que hagués perdut tot senyal de vida; però, a cada casa els sentiments eren diferents. Mentre uns vilatans ploraven de ràbia o d’angúnia, els altres -per contrast més que just inhumà-, reien d’alegria car pensaven –creieu-me que equivocadament que la tragèdia tocava a la seva fi i amb ella la pau del benestar. Els fets demostraren el contrari, ja que la guerra cessà en aparença, però els odis no i aquests es feren més vius amb la impiadosa persecució. Persecució constant, sàdica i gens ni gota humana. Tot aquell que no s’havia posat del costat rebel, va ésser considerat com un enemic i jutjat amb procediments més o menys lícits i del tot disconformes amb les doctrines del qui donà la seva per l’amor del pròxim. (...)".
La matinada del 25 de gener, des de ponent, tropes de la 13a Divisio del Cos d’Exèrcit marroquí van arribar a Sant Boi.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, gener de 2007)
Foto: Fons família Roca-Calmet (AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada