La tarda de l’11 de juliol es van viure moments de gran dramatisme quan un foc iniciat als voltants de l’ermita de Sales, a Viladecans, va travessar la carena del Montbaig i va amenaçar les urbanitzacions de les Orioles, els Canons i Can Paulet.De ben segur moltes santboianes i molts santboians recorden episodis similars que han afectat el nostre entorn natural a les darreres dècades. L’estiu de 1948 va cremar una part dels boscos que envolten Santa Bàrbara; l’any següent, el foc afectava les zones limítrofes a l’ermita. Pels volts de 1960 un gran incendi va cremar una important àrea propera a Can Palòs i Can Cartró. A principis dels 70, el foc va afectar, si fa no fa, la mateixa zona cremada enguany.
L’ocupació intensiva i descontrolada que es produí als vessants del Montbaig va provocar que, a partir d’aquell moment, es produís una utilització excessiva de l’espai natural per a activitats de lleure poc reglamentades. Pràcticament cada any, des d’aleshores, hem hagut de comptabilitzar algun nou incendi. Gairebé tots són deguts a imprudències o a accions d’intencionalitat criminal.
Diuen que la millor manera d’apagar els focs és fer-ho molt abans que comencin. Que el record de les imatges del dia 11 de juliol, més enllà del macabre espectacle que suposaven, serveixi per estimular la nostra consciència col·lectiva.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, setembre de 2005)
Foto: El Montbaig, amb l'ermita de Sant Ramon al capdamunt, l'any 1934 (Adolf Zerkowitz, fons Carles Martí i Vilà de l'AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada