L’últim any de guerra, l’exèrcit popular de la República perdia la supremacia aèria malgrat l’entusiasme i l’esforç de les diverses fornades de pilots, cada cop més joves, que eren entrenats per instructors espanyols i soviètics. Fins i tot coneixem el cas d’un jove santboià que viatjà a l’URSS a formar-se com a pilot.
El Parte oficial de guerra republicà de l’1 de juliol de 1938 ens informa que a les 22:40 h. del dia anterior, dos hidroavions enemics havien atacat instal·lacions al Garraf, Castelldefels, Gavà i Sant Boi, i van causar nombroses víctimes i danys. L’atac fou especialment dramàtic a la ciutat de Badalona.
Un santboià, que des del front s’havia assabentat per la premsa, s’adreçà a l’Ajuntament i es va interessar pels danys que havia patit la població i, més en concret, la seva família. També demanava mesures de defensa passiva per tal de garantir la seguretat de la ciutadania.
La resposta municipal l’informava que no hi hagué víctimes a Sant Boi però sí que hi hagué nombrosos danys materials a l’empresa Dubler, considerada indústria de guerra, i també li van fer saber que hi havia diversos projectes de defensa, com ara refugis, en execució. Aquest incident no fou l’únic que patí aquesta empresa. La nit de l’11 al 12 de setembre hi hagué nous atacs que afectaren la zona industrial de Viladecans i Sant Boi i, com gairebé sempre, instal·lacions dels aeròdroms del Prat.
El Parte oficial de guerra republicà de l’1 de juliol de 1938 ens informa que a les 22:40 h. del dia anterior, dos hidroavions enemics havien atacat instal·lacions al Garraf, Castelldefels, Gavà i Sant Boi, i van causar nombroses víctimes i danys. L’atac fou especialment dramàtic a la ciutat de Badalona.
Un santboià, que des del front s’havia assabentat per la premsa, s’adreçà a l’Ajuntament i es va interessar pels danys que havia patit la població i, més en concret, la seva família. També demanava mesures de defensa passiva per tal de garantir la seguretat de la ciutadania.
La resposta municipal l’informava que no hi hagué víctimes a Sant Boi però sí que hi hagué nombrosos danys materials a l’empresa Dubler, considerada indústria de guerra, i també li van fer saber que hi havia diversos projectes de defensa, com ara refugis, en execució. Aquest incident no fou l’únic que patí aquesta empresa. La nit de l’11 al 12 de setembre hi hagué nous atacs que afectaren la zona industrial de Viladecans i Sant Boi i, com gairebé sempre, instal·lacions dels aeròdroms del Prat.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, maig de 2005)
Imatge: Dibuix de Can Dubler a un membret de carta, de la primera meitat del segle XX (AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada