Dies després del 18 de juliol de 1936, una secció dels guàrdies d’assalt va retornar a la vila l’antic caporal del sometent, Isidre Mirabent i Figueres, que havia estat detingut a Molins. Lliurat al Comitè de Milícies es va convocar un tribunal popular que es constituí a Cal Ninyo. Un judici sumaríssim sense garanties processals el va condemnar a mort tot imputant-li diverses actuacions repressives. D’immediat, un escamot local el va afusellar al cementiri en compliment de la sentència.En els mesos següents es produïren diversos assassinats, de clara intencionalitat política, en les figures de destacats membres d’organitzacions conservadores (Alfred Jou Batson, Eduard Mossotti Aggrado i Rafael Ramon Briquets), inclosos dos regidors de la Lliga: Jaume Canalias i Cardona i Miquel Batlle i Elias. A Sant Boi aparegueren fins a 4 cadàvers més, entre ells el de Joan Duran i Bonich, antic batlle de Sant Joan Despí, assassinat el 26 d’octubre.
A aquests morts cal afegir la del sacerdot santboià Alfons Ramírez i Moragas, de la parròquia Sant Felip Neri de Barcelona, assassinat en aquesta ciutat el 25 d’agost, i la del novici dels Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu, fill de Moià, Francesc Xavier Ponsa i Casallarch, assassinat a Sant Feliu de Codines el 27 de setembre.
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL
(Revista VIURE SANT BOI, juliol de 2006)
Foto: Tàpia del cementiri municipal (AHMSBL)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada