La sessió plenària de l’Ajuntament de Sant Boi, de data 3 de juliol de 1969, recull un curiós acord. Entre molts d’altres temes va acordar-se, a proposta de l’Alcalde Josep Figueras, la concessió d’un carrer “de nueva apertura o proyecto” a la memòria del Sr. Antonio María Blanco, soldat de la Brigada Paracaigudista, mort en acte de servei a Sidi Ifni (a tocar de l’antiga colònia del Sàhara Occidental) el 4 de juliol de 1957 i de qui, les seves despulles, havien estat traslladades i soterrades al nostre cementiri local. També es decidia informar de l’acord a les diverses autoritats (IV Regió Militar i Brigada Paracaigudista a Alcalà d’Henares) i a la Sra. María Luz Blanco, mare del malaurat soldat.
Tres mesos més tard, en sessió plenària del 16 d’octubre, s’acordava anul·lar i deixar sense efecte la decisió del 3 de juliol, donat que si bé en un principi s’havia tingut la creença de la mort en acte de servei, s’havia pogut comprovar –de forma deguda- que no havia estat així, sinó per accident, mentre es banyava a la mar. Per part municipal quedava tancat el tema.
La confusió s’havia produït, probablement, per la proximitat de dates amb el conflicte armat que es va produir arrel de la invasió, el novembre del 1957, d’una part de l’antiga regió d’Ifni i el Sàhara, per grups guerrillers que comptaren amb el suport governamental del recentment independitzat Marroc. El conflicte obert s’allargaria fins el juliol de 1958 i es mantingué, en estat latent, fins el 1969 data de cessió definitiva d’aquell territori al Marroc.
Però, que havia passat a Sidi Ifni, el 4 de juliol de 1957?
Un cop finalitzat un exercici tàctic, el personal de la 10ª Companyia de la II Bandera Paracaigudista, va ser autoritzat a banyar-se a les platjes de Sidi Ifini. Era una zona coneguda per la seva perillositat i s’havien adoptat mesures de precaució. Tot i així, algun soldat massa atrevit va ser arrossegat per les famoses “Siete Olas” i, en acudir en el seu socors, varen perdre la vida fins a quatre CLP’s (1):
• CLP Antonio María Blanco
• CLP Francisco Nicolás Muñoz
• CLP Federico Lozano Cuartero
• CLP Francisco Rodríguez Molina
Només un dels rescatadors va poder arribar a terra. La resta va desaparèixer fins què, uns dies més tard, el capriciós Atlàntic va retornar els cossos a la sorra de les platges saharianes.
És evident que aquells quatre soldats no havien mort en combat, però sí que havien mort en una missió de servei.
CARLES SERRET I BERNÚS
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
1) Caballeros Legionarios Paracaidistas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada